knowt logo

Tema 7 La hidrosfera

L’aigua és renovable però no totes les zones tenen accés a ell. Té un cicle tancat i es troba en els tres estats gràcies a la temperatura mitjana de 15ºC.

Xarxa de drenatge:

Conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu. Riu i afluents

Conca hidrogràfica: superfície ocupada per una xarxa de drenatge.

Balanç hídric:

Les entrades i sortides han de ser iguals.

Precipitacions = evapotranspiració + escolament superficial + escolament subterrani.

P= ET + ES + Esub

Aigües oceàniques:

Paràmetres:

  • Salinitat: més dens, prové majoritàriament de algues hidrotermals i erupcions volcàniques. La sal més comuna és el clorur de sodi però també hi ha fòsfor i nitrogen. També hi han gasos dissolts. El mar Mediterrani té més sal que l’oceà.

  • Temperatura: la superficial està relacionada amb el clima però en profunditat és molt baixa.

    • Superficial (0-100m): relacionada amb el clima

    • Intermèdia( 100-1500m): descendeix bruscament (termoclina: impedeix la barreja d’aigua)

    • Profunda: molt freda

  • La densitat: depèn de la salinitat i la temperatura, ocorre un moviment convectiu

    • més sal → més densitat

    • més temperatura → menys densitat

  • Corrents oceànics: hi ha aigua superficial i aigua profunda degut als vents, rotació terrestre i les diferents densitats.

    • Corrents profunds o termohalins: tenen molts sal i són zones d’aflorament.

    • Cinta transportadora: connexió entre els corrents

Onades: moviment superficial de l’aigua.

Marees: la lluna fa l'atracció quan els punts estan alineats.

  • Viva: el sol s’alinea

  • Morta: el sol està perpendicular.

Aigües continentals

Tenen una baixa quantitat de sal i la més abundant és el bicarbonat. Poden ser dolces o salades.

Originen de les substancies dissoltes:

  • Terreny

  • Atmosfera

  • Éssers vius

  • Humans

Aigües d’escolament superficial:

Càrrega: material que transporta en aquell moment.

Capacitat: material màxim que pot transportar

Aigües salvatges: En un principi l’aigua circula sense un recorregut fix perquè no han obert camí. Alta capacitat erosiva i poden moderar el paisatge.

Torrents:

circula per una llera de manera temporal ja que depèn de les pluges i el desglaç, té forts pendents, erosivitat molt alta i poca longitud.

  • Conca de recepció: recull les aigues salvatges té molts barrancs

  • Canal de desguàs: augment del volum té molt poder erosiu

  • Con de dejecció: desenvocadura, forma de ventall on sedimenta al reduir-se el pendent.

Originen:

  • Valls en forma V

  • Marmites dels gegants

  • Cascades i ràpids

  • Peudemonts: unió de diversos cons de dejecció

Conca oberta: desenboca en un riu que va al mar.

Conca tancada: s'infiltra i va a un llac.

Rius:

Mai no porten aigua, són cabalosos i llargs, amb una llera fixa i l’aigua prové de fonts naturals o torrents.

Temps de resposta: temps recorregut des del moment que cauen la meitat de la precipitació fins que el riu assoleix el cabal màxim. Serveix per prevenir avingudes.

Trams:

  • Curs alt: semblant a un torrent, amb molta erosió. capacitat> càrrega Forma: valls en V, congostos, marmites i salts d’aigua.

  • Cura mitjà: el pendent és suavitza, reducció de la velocitat i predomina el transport. La llera s’eixampla a lo ample. Forma: meandres, plana d’inundació i terrasses.

  • Curs baix: pendent nul, sedimenta el material que li queda com sorres, llims i argiles.

Aigües subterrànies:

Perquè l’aigua s'acumuli cal que hi hagi porus u que estiguin connectats.

  • Porositat primària: a la seva creació té porus

  • Porositat secundària: no té porus des de l’origen.

Aqüífer: reserva d’aigua subterrània que explotem.

Nivell d’aigua (nivell freàtic) depèn de les entrades d’aigua i les extraccions.

Zones:

  • Zona de saturació: els porus estan plens d’aigua

  • Zona d’aireació: porus no plens que poden omplir-se.

Tipus d'aqüífer:

  • Aqüífer lliure: no té una capa impermeable a sobre. L’aigua puja per si sola

  • Aqüífer confinat: té una capa impermeable a sobre. Es necessita un pou.

Nivell piezomètric: la pressió de l’aigua es igual a la pressió atmosfèrica.

Tipus de rius:

  • Riu influent: el riu alimenta l’aqüífer

  • Riu efluent: l’aqüífer alimenta el riu

Tema 7 La hidrosfera

L’aigua és renovable però no totes les zones tenen accés a ell. Té un cicle tancat i es troba en els tres estats gràcies a la temperatura mitjana de 15ºC.

Xarxa de drenatge:

Conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu. Riu i afluents

Conca hidrogràfica: superfície ocupada per una xarxa de drenatge.

Balanç hídric:

Les entrades i sortides han de ser iguals.

Precipitacions = evapotranspiració + escolament superficial + escolament subterrani.

P= ET + ES + Esub

Aigües oceàniques:

Paràmetres:

  • Salinitat: més dens, prové majoritàriament de algues hidrotermals i erupcions volcàniques. La sal més comuna és el clorur de sodi però també hi ha fòsfor i nitrogen. També hi han gasos dissolts. El mar Mediterrani té més sal que l’oceà.

  • Temperatura: la superficial està relacionada amb el clima però en profunditat és molt baixa.

    • Superficial (0-100m): relacionada amb el clima

    • Intermèdia( 100-1500m): descendeix bruscament (termoclina: impedeix la barreja d’aigua)

    • Profunda: molt freda

  • La densitat: depèn de la salinitat i la temperatura, ocorre un moviment convectiu

    • més sal → més densitat

    • més temperatura → menys densitat

  • Corrents oceànics: hi ha aigua superficial i aigua profunda degut als vents, rotació terrestre i les diferents densitats.

    • Corrents profunds o termohalins: tenen molts sal i són zones d’aflorament.

    • Cinta transportadora: connexió entre els corrents

Onades: moviment superficial de l’aigua.

Marees: la lluna fa l'atracció quan els punts estan alineats.

  • Viva: el sol s’alinea

  • Morta: el sol està perpendicular.

Aigües continentals

Tenen una baixa quantitat de sal i la més abundant és el bicarbonat. Poden ser dolces o salades.

Originen de les substancies dissoltes:

  • Terreny

  • Atmosfera

  • Éssers vius

  • Humans

Aigües d’escolament superficial:

Càrrega: material que transporta en aquell moment.

Capacitat: material màxim que pot transportar

Aigües salvatges: En un principi l’aigua circula sense un recorregut fix perquè no han obert camí. Alta capacitat erosiva i poden moderar el paisatge.

Torrents:

circula per una llera de manera temporal ja que depèn de les pluges i el desglaç, té forts pendents, erosivitat molt alta i poca longitud.

  • Conca de recepció: recull les aigues salvatges té molts barrancs

  • Canal de desguàs: augment del volum té molt poder erosiu

  • Con de dejecció: desenvocadura, forma de ventall on sedimenta al reduir-se el pendent.

Originen:

  • Valls en forma V

  • Marmites dels gegants

  • Cascades i ràpids

  • Peudemonts: unió de diversos cons de dejecció

Conca oberta: desenboca en un riu que va al mar.

Conca tancada: s'infiltra i va a un llac.

Rius:

Mai no porten aigua, són cabalosos i llargs, amb una llera fixa i l’aigua prové de fonts naturals o torrents.

Temps de resposta: temps recorregut des del moment que cauen la meitat de la precipitació fins que el riu assoleix el cabal màxim. Serveix per prevenir avingudes.

Trams:

  • Curs alt: semblant a un torrent, amb molta erosió. capacitat> càrrega Forma: valls en V, congostos, marmites i salts d’aigua.

  • Cura mitjà: el pendent és suavitza, reducció de la velocitat i predomina el transport. La llera s’eixampla a lo ample. Forma: meandres, plana d’inundació i terrasses.

  • Curs baix: pendent nul, sedimenta el material que li queda com sorres, llims i argiles.

Aigües subterrànies:

Perquè l’aigua s'acumuli cal que hi hagi porus u que estiguin connectats.

  • Porositat primària: a la seva creació té porus

  • Porositat secundària: no té porus des de l’origen.

Aqüífer: reserva d’aigua subterrània que explotem.

Nivell d’aigua (nivell freàtic) depèn de les entrades d’aigua i les extraccions.

Zones:

  • Zona de saturació: els porus estan plens d’aigua

  • Zona d’aireació: porus no plens que poden omplir-se.

Tipus d'aqüífer:

  • Aqüífer lliure: no té una capa impermeable a sobre. L’aigua puja per si sola

  • Aqüífer confinat: té una capa impermeable a sobre. Es necessita un pou.

Nivell piezomètric: la pressió de l’aigua es igual a la pressió atmosfèrica.

Tipus de rius:

  • Riu influent: el riu alimenta l’aqüífer

  • Riu efluent: l’aqüífer alimenta el riu

robot