Segon trimestre

L’atribut (ATB)

  • Quan el nucli del verb és un verb @@copulatiu@@, l’únic complement que pot tindre es l’atribut.
  • Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i paréixer
  • L’atribut pot ser un sintagma nominal, adjetival, preposicional o adverbial
  • Amb l’atribut, la substitució pronominal es pot fer amb @@ho@@ o @@el@@ @@la@@ @@els@@ @@les@@
  • Es subsituteix per el, la, els o les quan l’atribut té un @@article davant@@, un @@demostratiu@@ o un @@possesiu@@, i la resta de vegades es substitueix per ho.

\

El complement directe (CD)

  • El CD es pot identificar convertint l’oració a @@passiva@@ i comprovant que el CD passa a ser el @@subjecte@@
  • Amb el CD, la substitució es pot fer amb @@el@@, @@la@@, @@els@@, @@les@@, @@en@@ o @@ho@@
  • Es substitueix per el, la, els o les quan el CD és @@determinat@@
  • Es substitueix per en quan el CD es @@indeterminat@@, @@numerat@@ o @@quantificat@@
  • Es substitueix per ho quan el CD va introduit per un @@pronom neutre@@ (açò, això, allò)

\

El complement indirecte (CI)

  • El complement indirect sempre va introduit per les preposicions @@a@@ o @@per a@@
  • Els pronoms febles que substitueixen al CI en 1ª persona són @@em@@ per al singular y @@ens@@ per al plural
  • Els pronoms febles que substitueixen al CI en 3ª persona són @@li@@ per al singular i @@els@@ per al plural

\

El complement circunstancial (CC)

  • El complement circunstancial expressa diferents @@circumstàncies@@ del verb. Pot ser:
    • De lloc
    • De temps
    • De manera
    • De quantitat
    • De companyia
    • D’instrument
    • De causa
    • De finalitat
  • Tots els CC es substitueixen per @@hi@@
  • Excepte els CC de lloc que començen per “de”, que es substitueixen per @@en@@

Diftongs

Un diftong és la unió de @@dues vocals@@ en la mateixa síl·laba. Una vocal ha de ser una @@semivocal@@, es a dir, una @@i@@ o una @@u@@. Els diftongs poden ser @@creixents@@ o @@decreixents@@.

Creixents

Han d’anar precedits de les lletres @@q@@ o @@g@@. Primer trobem la @@semivocal@@ (la u), i després, la @@vocal@@. En els grups @@güe@@, @@güi@@, @@qüe@@, @@qüi@@, la u porta @@dièresi@@; si no, no sonaria i no hauria diftong

qua - quadern, aquàticgua - guanyador, aigua
qüe - eqüestre, qüestiógüe - següent, paraigües
qüi - aqüífer, obliqüitatgüi - lingüista, argüir
quo - quotidià, quotaguo - aiguota, aiguós

Decreixents

Al contrari dels diftongs creixents, trobem la @@vocal@@ en primer lloc, seguida de la @@semivocal@@ que pot ser tant la @@i@@ com la @@u@@

ai - baixar, aireau - caure, pau
ei - reina, créixereu - beure, creure
oi - boira, almoinaou - pou, coure
ui - buidar, cuinaiu - ciutat, viure

Hiats

Un hiat és la coincidència de dues vocal que no formen part de la mateixa síl·laba, sino que pertanyen a síl·labes diferents. Podem trobar-ne en aquests contextos:

  • Quan hi ha dues vocals contigües i cap no és una semivocal - pre/ocupada, a/eroport
  • Quan la vocal u va davant i no va precedida de q/g - cu/eta, aflu/ent
  • Quan una semivocal va darrere però porta accent o dièresi, ve/í, pe/üc

Triftongs

Un triftong és una combinació de @@tres@@ vocals

I consonàntica

Al principi de la paraula, la @@i seguida de vocal@@ funciona com una consonant, així que @@no@@ es considera un diftong


La poesia trobadoresca

En el segle @@XII@@, naix a @@l’Occitània@@ la poesia trobadoresca. Els nostres poetes van conrear aquesta poesia per aquestes raons:

  • El @@prestigi cultural@@ d’Occitània
  • La @@proximitat geogràfica@@
  • El @@paregut@@ entre el català i l’occità
  • Els @@forts lligams nobiliares@@ entre la Corona d’Aragó i Occitània

L’amor cortés

  • Té lloc entre els @@membres de la cort@@

  • Es el @@tema central@@ de la poesia trobadoresca

  • El sistema feudal es va convertir en el sistema que seguia la poesia

    senyor → dama fidelitat vasall → amador

  • L’amant s’adreça a la dama com si ell fora el seu vasall i ella la seua senyora feudal, que mereix ser servida amb @@respecte, admiració i fidelitat@@

  • Hi ha un @@triangle amorós@@, ja que la dama està @@casada@@ amb un altre home

  • Els trobadors @@escrivien@@ els versos i @@componien@@ la música

  • Els joglars @@cantaven@@ en les corts acompanyats d’instruments musicals

L’amor cortés plantejava un @@amor fora del matrimoni@@ en què un trobador (@@amador@@) volia aconseguir l’estima d’una dama noble (@@domina@@/midons), a esquena del marit (@@gilós@@). Els cortesans envejosos (@@launsengiers@@) podien denunciar els amants davant del marit. Per a evitar-ho, el trobadar usava un @@senyal@@ (pseudònim de la dama) en @@l’última estrofa@@ perquè la dama sabera que el poema era per an ella sense risc que el marit els descobrira.

Els gèneres

La temàtica més usada és l’amorosa, però hi ha més

  • Cançó → poema de temàtica @@amorosa@@
  • Sirventés → poema @@d’escarni@@, que busca @@ofendre@@ els rivals del poeta
  • Plany → poema de @@lament@@ per la mort d’un ésser estimat
  • Alba → poema en el què els amants s’acomiaden després de passar la nit junts
  • Pastorel·la → poema d’amor en un ambient rural idíl·lic
  • Tençó → poema que expressa un @@duel literari@@ entre dos autors

Autors

  • El rei Alfons I el Cast
  • Guillem de Cabestany
  • Guillem de Berguedà
  • Cerverí de Girona
  • Beatriu, la comtessa de Dia

\


Vocabulari

  • Reivindicacio→ acció o efecte de reivindicar (sust)→ reclamar una cosa que es considera que es té dret
  • Mutilació→ acció o efecte de mutilar (sust)→ llevar una part important d’alguna part del cos
  • Guarir→ restituir la salut a algú (verb)
  • Titella→ ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic (sust)
  • Bogeria→ estat de la persona boja (sust)
  • Remenar→ moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució (verb)
  • Xenofòbia→ sentiment d’odi que es sent pels estrangers (sust)
  • Estereotip→ model accecptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits (sust)
  • Reticulades→ que està dividit en quadrilàters o segons una retícula (adj)
  • Cruïlla→ encreuament→ lloc on s’encreuen dos o més camins (sust)
  • Lligams→ unir (dos o més persones) amb relacions d’amistat, de societat o d’aliança

\
\