L’atribut (ATB)
- Quan el nucli del verb és un verb @@copulatiu@@, l’únic complement que pot tindre es l’atribut.
- Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i paréixer
- L’atribut pot ser un sintagma nominal, adjetival, preposicional o adverbial
- Amb l’atribut, la substitució pronominal es pot fer amb @@ho@@ o @@el@@ @@la@@ @@els@@ @@les@@
- Es subsituteix per el, la, els o les quan l’atribut té un @@article davant@@, un @@demostratiu@@ o un @@possesiu@@, i la resta de vegades es substitueix per ho.
\
El complement directe (CD)
- El CD es pot identificar convertint l’oració a @@passiva@@ i comprovant que el CD passa a ser el @@subjecte@@
- Amb el CD, la substitució es pot fer amb @@el@@, @@la@@, @@els@@, @@les@@, @@en@@ o @@ho@@
- Es substitueix per el, la, els o les quan el CD és @@determinat@@
- Es substitueix per en quan el CD es @@indeterminat@@, @@numerat@@ o @@quantificat@@
- Es substitueix per ho quan el CD va introduit per un @@pronom neutre@@ (açò, això, allò)
\
El complement indirecte (CI)
- El complement indirect sempre va introduit per les preposicions @@a@@ o @@per a@@
- Els pronoms febles que substitueixen al CI en 1ª persona són @@em@@ per al singular y @@ens@@ per al plural
- Els pronoms febles que substitueixen al CI en 3ª persona són @@li@@ per al singular i @@els@@ per al plural
\
El complement circunstancial (CC)
- El complement circunstancial expressa diferents @@circumstàncies@@ del verb. Pot ser:
- De lloc
- De temps
- De manera
- De quantitat
- De companyia
- D’instrument
- De causa
- De finalitat
- Tots els CC es substitueixen per @@hi@@
- Excepte els CC de lloc que començen per “de”, que es substitueixen per @@en@@
Diftongs
Un diftong és la unió de @@dues vocals@@ en la mateixa síl·laba. Una vocal ha de ser una @@semivocal@@, es a dir, una @@i@@ o una @@u@@. Els diftongs poden ser @@creixents@@ o @@decreixents@@.
Creixents
Han d’anar precedits de les lletres @@q@@ o @@g@@. Primer trobem la @@semivocal@@ (la u), i després, la @@vocal@@. En els grups @@güe@@, @@güi@@, @@qüe@@, @@qüi@@, la u porta @@dièresi@@; si no, no sonaria i no hauria diftong
qua - quadern, aquàtic | gua - guanyador, aigua |
---|
qüe - eqüestre, qüestió | güe - següent, paraigües |
qüi - aqüífer, obliqüitat | güi - lingüista, argüir |
quo - quotidià, quota | guo - aiguota, aiguós |
Decreixents
Al contrari dels diftongs creixents, trobem la @@vocal@@ en primer lloc, seguida de la @@semivocal@@ que pot ser tant la @@i@@ com la @@u@@
ai - baixar, aire | au - caure, pau |
---|
ei - reina, créixer | eu - beure, creure |
oi - boira, almoina | ou - pou, coure |
ui - buidar, cuina | iu - ciutat, viure |
Hiats
Un hiat és la coincidència de dues vocal que no formen part de la mateixa síl·laba, sino que pertanyen a síl·labes diferents. Podem trobar-ne en aquests contextos:
- Quan hi ha dues vocals contigües i cap no és una semivocal - pre/ocupada, a/eroport
- Quan la vocal u va davant i no va precedida de q/g - cu/eta, aflu/ent
- Quan una semivocal va darrere però porta accent o dièresi, ve/í, pe/üc
Triftongs
Un triftong és una combinació de @@tres@@ vocals
I consonàntica
Al principi de la paraula, la @@i seguida de vocal@@ funciona com una consonant, així que @@no@@ es considera un diftong
La poesia trobadoresca
En el segle @@XII@@, naix a @@l’Occitània@@ la poesia trobadoresca. Els nostres poetes van conrear aquesta poesia per aquestes raons:
- El @@prestigi cultural@@ d’Occitània
- La @@proximitat geogràfica@@
- El @@paregut@@ entre el català i l’occità
- Els @@forts lligams nobiliares@@ entre la Corona d’Aragó i Occitània
L’amor cortés
Té lloc entre els @@membres de la cort@@
Es el @@tema central@@ de la poesia trobadoresca
El sistema feudal es va convertir en el sistema que seguia la poesia
senyor → dama fidelitat vasall → amador
L’amant s’adreça a la dama com si ell fora el seu vasall i ella la seua senyora feudal, que mereix ser servida amb @@respecte, admiració i fidelitat@@
Hi ha un @@triangle amorós@@, ja que la dama està @@casada@@ amb un altre home
Els trobadors @@escrivien@@ els versos i @@componien@@ la música
Els joglars @@cantaven@@ en les corts acompanyats d’instruments musicals
L’amor cortés plantejava un @@amor fora del matrimoni@@ en què un trobador (@@amador@@) volia aconseguir l’estima d’una dama noble (@@domina@@/midons), a esquena del marit (@@gilós@@). Els cortesans envejosos (@@launsengiers@@) podien denunciar els amants davant del marit. Per a evitar-ho, el trobadar usava un @@senyal@@ (pseudònim de la dama) en @@l’última estrofa@@ perquè la dama sabera que el poema era per an ella sense risc que el marit els descobrira.
Els gèneres
La temàtica més usada és l’amorosa, però hi ha més
- Cançó → poema de temàtica @@amorosa@@
- Sirventés → poema @@d’escarni@@, que busca @@ofendre@@ els rivals del poeta
- Plany → poema de @@lament@@ per la mort d’un ésser estimat
- Alba → poema en el què els amants s’acomiaden després de passar la nit junts
- Pastorel·la → poema d’amor en un ambient rural idíl·lic
- Tençó → poema que expressa un @@duel literari@@ entre dos autors
Autors
- El rei Alfons I el Cast
- Guillem de Cabestany
- Guillem de Berguedà
- Cerverí de Girona
- Beatriu, la comtessa de Dia
\
Vocabulari
- Reivindicacio→ acció o efecte de reivindicar (sust)→ reclamar una cosa que es considera que es té dret
- Mutilació→ acció o efecte de mutilar (sust)→ llevar una part important d’alguna part del cos
- Guarir→ restituir la salut a algú (verb)
- Titella→ ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic (sust)
- Bogeria→ estat de la persona boja (sust)
- Remenar→ moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució (verb)
- Xenofòbia→ sentiment d’odi que es sent pels estrangers (sust)
- Estereotip→ model accecptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits (sust)
- Reticulades→ que està dividit en quadrilàters o segons una retícula (adj)
- Cruïlla→ encreuament→ lloc on s’encreuen dos o més camins (sust)
- Lligams→ unir (dos o més persones) amb relacions d’amistat, de societat o d’aliança
\
\