Segon trimestre

L’atribut (ATB)

• Quan el nucli del verb és un verb @@copulatiu@@, l’únic complement que pot tindre es l’atribut.
• Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i paréixer
• L’atribut pot ser un sintagma nominal, adjetival, preposicional o adverbial
• Amb l’atribut, la substitució pronominal es pot fer amb @@ho@@ o @@el@@ @@la@@ @@els@@ @@les@@
• Es subsituteix per el, la, els o les quan l’atribut té un @@article davant@@, un @@demostratiu@@ o un @@possesiu@@, i la resta de vegades es substitueix per ho.

\

El complement directe (CD)

• El CD es pot identificar convertint l’oració a @@passiva@@ i comprovant que el CD passa a ser el @@subjecte@@
• Amb el CD, la substitució es pot fer amb @@el@@, @@la@@, @@els@@, @@les@@, @@en@@ o @@ho@@
• Es substitueix per el, la, els o les quan el CD és @@determinat@@
• Es substitueix per en quan el CD es @@indeterminat@@, @@numerat@@ o @@quantificat@@
• Es substitueix per ho quan el CD va introduit per un @@pronom neutre@@ (açò, això, allò)

\

El complement indirecte (CI)

• El complement indirect sempre va introduit per les preposicions @@a@@ o @@per a@@
• Els pronoms febles que substitueixen al CI en 1ª persona són @@em@@ per al singular y @@ens@@ per al plural
• Els pronoms febles que substitueixen al CI en 3ª persona són @@li@@ per al singular i @@els@@ per al plural

\

El complement circunstancial (CC)

• El complement circunstancial expressa diferents @@circumstàncies@@ del verb. Pot ser:
  • De lloc
  • De temps
  • De manera
  • De quantitat
  • De companyia
  • D’instrument
  • De causa
  • De finalitat
• Tots els CC es substitueixen per @@hi@@
• Excepte els CC de lloc que començen per “de”, que es substitueixen per @@en@@

Diftongs

Un diftong és la unió de @@dues vocals@@ en la mateixa síl·laba. Una vocal ha de ser una @@semivocal@@, es a dir, una @@i@@ o una @@u@@. Els diftongs poden ser @@creixents@@ o @@decreixents@@.

Creixents

Han d’anar precedits de les lletres @@q@@ o @@g@@. Primer trobem la @@semivocal@@ (la u), i després, la @@vocal@@. En els grups @@güe@@, @@güi@@, @@qüe@@, @@qüi@@, la u porta @@dièresi@@; si no, no sonaria i no hauria diftong

Decreixents

Al contrari dels diftongs creixents, trobem la @@vocal@@ en primer lloc, seguida de la @@semivocal@@ que pot ser tant la @@i@@ com la @@u@@

Hiats

Un hiat és la coincidència de dues vocal que no formen part de la mateixa síl·laba, sino que pertanyen a síl·labes diferents. Podem trobar-ne en aquests contextos:

• Quan hi ha dues vocals contigües i cap no és una semivocal - pre/ocupada, a/eroport
• Quan la vocal u va davant i no va precedida de q/g - cu/eta, aflu/ent
• Quan una semivocal va darrere però porta accent o dièresi, ve/í, pe/üc

Triftongs

Un triftong és una combinació de @@tres@@ vocals

I consonàntica

Al principi de la paraula, la @@i seguida de vocal@@ funciona com una consonant, així que @@no@@ es considera un diftong

La poesia trobadoresca

En el segle @@XII@@, naix a @@l’Occitània@@ la poesia trobadoresca. Els nostres poetes van conrear aquesta poesia per aquestes raons:

• El @@prestigi cultural@@ d’Occitània
• La @@proximitat geogràfica@@
• El @@paregut@@ entre el català i l’occità
• Els @@forts lligams nobiliares@@ entre la Corona d’Aragó i Occitània

L’amor cortés

• Té lloc entre els @@membres de la cort@@

• Es el @@tema central@@ de la poesia trobadoresca

• El sistema feudal es va convertir en el sistema que seguia la poesia

  senyor → dama fidelitat vasall → amador

• L’amant s’adreça a la dama com si ell fora el seu vasall i ella la seua senyora feudal, que mereix ser servida amb @@respecte, admiració i fidelitat@@

• Hi ha un @@triangle amorós@@, ja que la dama està @@casada@@ amb un altre home

• Els trobadors @@escrivien@@ els versos i @@componien@@ la música

• Els joglars @@cantaven@@ en les corts acompanyats d’instruments musicals

L’amor cortés plantejava un @@amor fora del matrimoni@@ en què un trobador (@@amador@@) volia aconseguir l’estima d’una dama noble (@@domina@@/midons), a esquena del marit (@@gilós@@). Els cortesans envejosos (@@launsengiers@@) podien denunciar els amants davant del marit. Per a evitar-ho, el trobadar usava un @@senyal@@ (pseudònim de la dama) en @@l’última estrofa@@ perquè la dama sabera que el poema era per an ella sense risc que el marit els descobrira.

Els gèneres

La temàtica més usada és l’amorosa, però hi ha més

• Cançó → poema de temàtica @@amorosa@@
• Sirventés → poema @@d’escarni@@, que busca @@ofendre@@ els rivals del poeta
• Plany → poema de @@lament@@ per la mort d’un ésser estimat
• Alba → poema en el què els amants s’acomiaden després de passar la nit junts
• Pastorel·la → poema d’amor en un ambient rural idíl·lic
• Tençó → poema que expressa un @@duel literari@@ entre dos autors

Autors

• El rei Alfons I el Cast
• Guillem de Cabestany
• Guillem de Berguedà
• Cerverí de Girona
• Beatriu, la comtessa de Dia

\

Vocabulari

• Reivindicacio→ acció o efecte de reivindicar (sust)→ reclamar una cosa que es considera que es té dret
• Mutilació→ acció o efecte de mutilar (sust)→ llevar una part important d’alguna part del cos
• Guarir→ restituir la salut a algú (verb)
• Titella→ ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic (sust)
• Bogeria→ estat de la persona boja (sust)
• Remenar→ moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució (verb)
• Xenofòbia→ sentiment d’odi que es sent pels estrangers (sust)
• Estereotip→ model accecptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits (sust)
• Reticulades→ que està dividit en quadrilàters o segons una retícula (adj)
• Cruïlla→ encreuament→ lloc on s’encreuen dos o més camins (sust)
• Lligams→ unir (dos o més persones) amb relacions d’amistat, de societat o d’aliança

\
\