L’atribut (ATB)

• Quan el nucli del verb és un verb copulatiu, l’únic complement que pot tindre es l’atribut.

• Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i paréixer

• L’atribut pot ser un sintagma nominal, adjetival, preposicional o adverbial

• Amb l’atribut, la substitució pronominal es pot fer amb ho o el la els les

• Es subsituteix per el, la, els o les quan l’atribut té un article davant, un demostratiu o un possesiu, i la resta de vegades es substitueix per ho.

El complement directe (CD)

• El CD es pot identificar convertint l’oració a passiva i comprovant que el CD passa a ser el subjecte

• Amb el CD, la substitució es pot fer amb el, la, els, les, en o ho

• Es substitueix per el, la, els o les quan el CD és determinat

• Es substitueix per en quan el CD es indeterminat, numerat o quantificat

• Es substitueix per ho quan el CD va introduit per un pronom neutre (açò, això, allò)

El complement indirecte (CI)

• El complement indirect sempre va introduit per les preposicions a o per a

• Els pronoms febles que substitueixen al CI en 1ª persona són em per al singular y ens per al plural

• Els pronoms febles que substitueixen al CI en 3ª persona són li per al singular i els per al plural

El complement circunstancial (CC)

• El complement circunstancial expressa diferents circumstàncies del verb. Pot ser:

  • De lloc

  • De temps

  • De manera

  • De quantitat

  • De companyia

  • D’instrument

  • De causa

  • De finalitat

• Tots els CC es substitueixen per hi

• Excepte els CC de lloc que començen per “de”, que es substitueixen per en

Diftongs

Un diftong és la unió de dues vocals en la mateixa síl·laba. Una vocal ha de ser una semivocal, es a dir, una i o una u. Els diftongs poden ser creixents o decreixents.

Creixents

Han d’anar precedits de les lletres q o g. Primer trobem la semivocal (la u), i després, la vocal. En els grups güe, güi, qüe, qüi, la u porta dièresi; si no, no sonaria i no hauria diftong

Decreixents

Al contrari dels diftongs creixents, trobem la vocal en primer lloc, seguida de la semivocal que pot ser tant la i com la u

Hiats

Un hiat és la coincidència de dues vocal que no formen part de la mateixa síl·laba, sino que pertanyen a síl·labes diferents. Podem trobar-ne en aquests contextos:

• Quan hi ha dues vocals contigües i cap no és una semivocal - pre/ocupada, a/eroport

• Quan la vocal u va davant i no va precedida de q/g - cu/eta, aflu/ent

• Quan una semivocal va darrere però porta accent o dièresi, ve/í, pe/üc

Triftongs

Un triftong és una combinació de tres vocals

I consonàntica

Al principi de la paraula, la i seguida de vocal funciona com una consonant, així que no es considera un diftong

La poesia trobadoresca

En el segle XII, naix a l’Occitània la poesia trobadoresca. Els nostres poetes van conrear aquesta poesia per aquestes raons:

• El prestigi cultural d’Occitània

• La proximitat geogràfica

• El paregut entre el català i l’occità

• Els forts lligams nobiliares entre la Corona d’Aragó i Occitània

L’amor cortés

• Té lloc entre els membres de la cort

• Es el tema central de la poesia trobadoresca

• El sistema feudal es va convertir en el sistema que seguia la poesia

  senyor → dama fidelitat vasall → amador

• L’amant s’adreça a la dama com si ell fora el seu vasall i ella la seua senyora feudal, que mereix ser servida amb respecte, admiració i fidelitat

• Hi ha un triangle amorós, ja que la dama està casada amb un altre home

• Els trobadors escrivien els versos i componien la música

• Els joglars cantaven en les corts acompanyats d’instruments musicals

L’amor cortés plantejava un amor fora del matrimoni en què un trobador (amador) volia aconseguir l’estima d’una dama noble (domina/midons), a esquena del marit (gilós). Els cortesans envejosos (launsengiers) podien denunciar els amants davant del marit. Per a evitar-ho, el trobadar usava un senyal (pseudònim de la dama) en l’última estrofa perquè la dama sabera que el poema era per an ella sense risc que el marit els descobrira.

Els gèneres

La temàtica més usada és l’amorosa, però hi ha més

• Cançó → poema de temàtica amorosa

• Sirventés → poema d’escarni, que busca ofendre els rivals del poeta

• Plany → poema de lament per la mort d’un ésser estimat

• Alba → poema en el què els amants s’acomiaden després de passar la nit junts

• Pastorel·la → poema d’amor en un ambient rural idíl·lic

• Tençó → poema que expressa un duel literari entre dos autors

Autors

• El rei Alfons I el Cast

• Guillem de Cabestany

• Guillem de Berguedà

• Cerverí de Girona

• Beatriu, la comtessa de Dia

Vocabulari

• Reivindicacio→ acció o efecte de reivindicar (sust)→ reclamar una cosa que es considera que es té dret

• Mutilació→ acció o efecte de mutilar (sust)→ llevar una part important d’alguna part del cos

• Guarir→ restituir la salut a algú (verb)

• Titella→ ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic (sust)

• Bogeria→ estat de la persona boja (sust)

• Remenar→ moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució (verb)

• Xenofòbia→ sentiment d’odi que es sent pels estrangers (sust)

• Estereotip→ model accecptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits (sust)

• Reticulades→ que està dividit en quadrilàters o segons una retícula (adj)

• Cruïlla→ encreuament→ lloc on s’encreuen dos o més camins (sust)

• Lligams→ unir (dos o més persones) amb relacions d’amistat, de societat o d’aliança