Les preposicions són paraules invariables que relacionen parts de la frase. Depenent del verb i de què vulguem dir, fem servir una preposició o una altra:

Vaig a la muntanya

Vinc de la platja

Vaig per la carretera

Quan una preposició està en contacte amb un article definit (el, la, els, les), en alguns casos forma una sola paraula. En aquest cas s’ha produït una contracció.

Corro pel parc (per + el)

Vinc del parc (de + el)

A + EL = AL ⇒ Visc al carrer Major

A + ELS = ALS ⇒ Jugàveu als parcs.

A + LA = A LA ⇒ Visc a la Plaça Catalunya

A + LES = A LES ⇒ Anem a les festes

A + L’ = A L’ ⇒ Visc a l’avinguda de Francesc Macià

DE + EL = DEL ⇒ Vinc del supermercat

DE + ELS = DELS ⇒ Sortim dels establiments

DE + LA = DE LA ⇒ Surto de la classe

DE + LES = DE LES ⇒ Arriben de les vacances

DE + L’ = DE L’ ⇒ Passo davant de l’avinguda

PER + EL = PEL ⇒ Passejo pel centre

PER +ELS = PELS ⇒ Caminen pels passejos

PER + LA = PER LA ⇒ Passejo per la platja

PER + LES = PER LES ⇒ Passegen per les muntanyes

PER + L’ = PER L’ ⇒ Camino per l’avinguda

ATENCIÓ! No confongueu l’ús de PEL (contracció) que s’utilitza en sentit de lloc, causa, mitjà o temps amb PER AL o PER ALS que s’utilitza en sentit de beneficiari o destinatari:

Vam visitar el temple PEL matí (temps)

Comprarem una camisa PER AL pare (beneficiari) (NO Comprarem una camisa PEL pare)

CASOS EN QUÈ NO APOSTROFEM

1. Davant del nom de grups de música i entitats que continguin article determinat:

És molt fan d’Els Catarres.

Va ser a Els Quatre Gats

2. Davant del nom d’una publicació o el títol d’una obra que comenci per article determinat

És subscriptor d’El País

La directora d’El sostre groc és reconeguda internacionalment.

3. Davant dels noms propis amb article si són noms que no tenen forma catalanitzada.

Va fer un viatge per El Salvador

Complements verbals (Atribut, CD, CI, CC ):

ELS COMPLEMENTS DEL VERB

El complement verbal és qualsevol element que acompanya un verb dins d'una oració per completar el seu significat o aportar informació addicional sobre l'acció, estat o procés que expressa el verb.

Els complements verbals es classifiquen segons la funció que tenen en la frase:

1. Complement directe (CD)

2. Complement indirecte (CI)

3. Complement de règim (CR)

4. Complement circumstancial (CC)

5. Atribut

6. Complement predicatiu (CPred)

7. Complement agent (CA)

L’ATRIBUT

L’atribut és un complement que fa referència al subjecte i forma part del predicat nominal.

És un complement introduït per un verb copulatiu (ser, estar, semblar), el qual fa de nexe entre el subjecte i el seu atribut.

Aquesta casa és molt vella

subjecte + atribut

L’atribut concorda amb el nucli del subjecte en gènere (masculí/femení) i nombre (singular/plural)

La llimona és àcida

concorden (femení i singular)

Si l’atribut és determinat (precedit d’article, possessiu o demostratiu) és substituït per ⇒ EL, LA, ELS, LES

És el secretari de l’Ajuntament? Sí, l’és.

Si l’atribut és indeterminat (numeral, indefinit, quantitatiu, sense res), adjectiu, adverbi, sintagma preposicional.., és substituït per ⇒ HO

És una dona extraordinària? Sí, ho és

L’anell és d’or? Sí, ho és

Està boig? Ho està

Quan ens interessa ressaltar l’atribut, el podem substituir pel pronom EN i repetir l’atribut al final de la frase introduït per la preposició DE.

N’està, de boig

En són, d’amics.

Amb els verbs SER i ESTAR, sintagma preposicional o adverbial locatiu és substituït per ⇒ HI

La nena és al parc? Sí, hi és

El llibre era allà, però ara no hi és.

EL COMPLEMENT DIRECTE

El complement directe (CD) és el complement exigit pels verbs transitius els quals, sense aquest complement, no tenen predicació completa.

Respon a la pregunta “QUÈ?” fa el subjecte.

L’àvia fa un pastís (què fa l’avia?)

subjecte + v,trans + CD

El pots identificar d’aquestes tres maneres:

1. L’oració no és completa sense el CD.

La Laia ha fet / La Laia ha fet un pastís

2. Pots fer la prova de la passiva. (si pots fer-ne la prova i, en fer-ho, s’inverteix l’ordre del subjecte i el CD, ja tens la prova que es tracta d’un CD)

Oració activa: En Carles ha contractat un cambrer.

Oració passiva: Un cambrer ha estat contractat pel Carles.

(el subjecte de la passiva és el CD de l’activa)

3. NO porta preposició. (tot i que hi ha excepcions)

He vist a la teva germana a la platja.

He vist la teva germana a la platja.

COM POT APARÈIXER EL CD?

1. Sintagma determinat (article, demostratiu o possessiu) > cosa coneguda:

He vist el cotxe / He vist aquell cotxe / He vist el meu cotxe

2. Sintagma indeterminat (introduït per res, indefinit o quantificat) > cosa desconeguda:

He vist cotxes / He vist un cotxe / He vist alguns cotxes / He vist molts cotxes

3. Pronom

He vist això / No he vist ningú

4. Pronom feble neutre:

Ho he vist

5. Pronom feble de primera persona

El Marc em va veure (Jo vaig ser vist pel Marc)

6. Pronom relatiu

L’home que he vist tenia els cabells llargs (He vist l’home)

EL COMPLEMENT INDIRECTE

El complement indirecte (CI) indica la persona o l’objecte que rep la finalitat o la destinació de l’acció verbal.

Respon a la pregunta “A QUI?” o “PER A QUI?” el subjecte fa l’acció.

He comprat un regal per al Marc (a qui he comprat un regal? per a qui? per al Marc)

Va introduït per la preposició A o PER A

IMPORTANT: el fet que el complement vagi introduït per la preposició A no significa que sigui CI; hi ha altres complements que també poden anar introduïts per A. Per tant, per saber si es tracta d’un CI, fixa’t si és el destinatari de l’acció.

COM POT APARÈIXER EL CI?

1. Sintagma preposicional amb article determinat.

Ha escrit un conte per a la seva filla / Ha escrit un conte a la seva filla.

2. Sintagma preposicional amb possessiu.

Ha escrit un conte per a la teva àvia / Ha escrit un conte a la teva àvia.

3. Pronom / Pronom feble

Ha escrit un conte a algú / Li ha escrit un conte / Els ha escrit un conte

4. Pronom feble de primera persona

Em va escriure un conte.

5. Pronom relatiu

La noia a qui ha escrit el conte és la meva cosina (Ha escrit el conte a la noia)

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials (CC) aporten informació sobre alguna circumstància en què es produeix l’acció del verb, però:

són elements optatius del predicat
en pot aparèixer més d’un dins la mateixa oració
són més o menys mòbils dins de l’oració

Els dissabtes la Pepita neteja casa seva alegrement.

(els complements, els dissabtes i alegrement, són ben admesos pel verb netejar, però no necessaris; sense dir quan i com neteja la Pepita casa seva, l’oració s’entén)

TIPUS DE COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Circumstancial de lloc	Responen a la pregunta “on?” i s’adjunten al predicat per expressar un lloc. També moviment. La noia treballa a casa La noia camina pel bosc
Circumstancial de manera	Responen a la pregunta “com?” Els nens parlen animadament
Circumstancials de temps	Responen a la pregunta “quan?” Vindrà abans de les quatre
Circumstancial de quantitat	Responen a la pregunta “quant?” M’agrada molt i molt
Circumstancial d’instrument	Indica amb què es fa l’acció del verb, quina cosa s’utilitza per dur-la a terme. He fet el dibuix amb un llapis
Circumstancial de companyia	Indica amb qui es fa l’acció del verb, qui acompanya en l’acció. Aniré al partit del diumenge amb el meu avi
Circumstancial de causa	Respon a la pregunta “per què?” Ha viatjat a l’altra punta del món per amor
Circumstancial de finalitat	Respon a la pregunta “per a què?” He vingut abans per ajudar-te amb els preparatius

ELS PRONOMS DEL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Introduït per la preposició DE, s’han de substituir pel pronom EN

La nena ve de la piscina / La nena en ve.

Introduït per la resta de preposicions, s’ha de substituir pel pronom HI

La nena va a la piscina / La nena hi va

Els complements de causa, temps i finalitats no es poden substituir per cap pronom.

El complement circumstancial de manera SEMPRE s’ha de substituir pel pronom HI tot i que estigui introduït per la preposició DE

Accentuació:

ACCENTUACIÓ

Primer de tot, has de saber que els accents només es posen a les vocals; mai a les consonants!

A	Sempre obert (à)
E	Pot ser obert (è) o tancat (é)
I	Sempre tancat (í)
O	Pot ser obert (ò) o tancat (ó)
U	Sempre tancat (ú)

Segons si la paraula és aguda, plana o esdrúixola, has de posar l’accent en un lloc o un altre (o simplement no n’has de posar).

Quan parlem de síl·laba tònica ens referim a la síl·laba que es pronuncia més FORT (on recau l’accent prosòdic (de parla)).

Tipus de paraula	Descripció	Exemples
Aguda	El cop de veu és a l’última síl·laba	sec/ci/ó can/tar
Plana	El cop de veu és la penúltima síl·laba	te/lè/fon ca/sa
Esdrúixoles	El cop de veu és a l’antepenúltima síl·laba	mà/qui/na ci/èn/ci/a

Les paraules…	S’accentuen	Exemples
agudes	quan acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in	mitjà, cafè, pingüí escàs, cafès, pastís sorprèn, Dublín
planes	quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in	càlid, públic, orígens
esdrúixoles	sempre	mànega, incògnita, àrea

ELS MONOSÍL·LABS

Els monosíl·labs són les paraules que només tenen una síl·laba i en general, aquests mots no porten accent.

Per què? Doncs perquè la totalitat del mot esdevé en síl·laba tònica, ja que és l’única.

Però hi ha una excepció: els monosíl·labs que porten accent diacrític.

Aquest tipus d’accent el posem per diferenciar dues paraules monosíl·labes que s’escriuen de la mateixa manera, però que tenen significats diferents.

TIPUS D’ACCENT

Ara que ja sabem que la A duu sempre accent obert (à), la I sempre el duu tancat (í) i la U també tancat (ú), parlarem de les vocals E i O que poden dur-lo d’ambdues maneres.

a) Paraules agudes amb O accentuada:

Accent obert (ò)

Accent tancat (ó)

- Paraules com; allò, això, però, arròs

- Paraules compostes acabades en -ò i -òs com: semitò, rebò, anticòs, trencalòs

- La majoria de paraules com acció, afectuós, abreviació, calorós…

b) Paraules planes amb O accentuada:

Accent obert (ò)

Accent tancat (ó)

- La majoria de paraules com còmic, mòbil, apòstrof, antibiòtic…

- Les paraules córner, fóssim, estómac i córrer.

c) Paraules esdrúixoles amb O accentuada:

Accent obert (ò)	Accent tancat (ó)
- La majoria de paraules com afònica, atòmica, colònia, còmode…	- Les paraules góndola, fórmula, pólvora

d) Paraules agudes amb E accentuada:

Accent obert (è)

Accent tancat (é)

- La majoria de paraules que acaben en -è, -ès, -èn com cafè, anglès, comprèn

- Les paraules consomé i després.

- Alguns compostos com gairebé i només.

- Algunes formes verbals com sosté, cantés, ballés…

e) Paraules planes amb E accentuada:

Accent obert (è)

Accent tancat (é)

- La majoria de paraules com brètol, cèntim…

- Les paraules cérvol i feréstec.

- Els verbs créixer i néixer.

- Algunes formes verbals com féssim, féssiu, érem…

f) Paraules esdrúixoles amb E accentuada:

Accent obert (è)	Accent tancat (é)
- La majoria de les paraules com gènere, pèrdua, València…	- Paraules com llémena, feréstega, Dénia, séquia…

Casos d'apostrofació:

CASOS ESPECIALS

L’APÒSTROF

1. L’article femení la no s’apostrofa quan el mot següent comença amb una i o una u àtones (precedides o no de h)

la independència, la unió, la humitat, la història

2. La preposició de s’apostrofa davant dels mots començats amb vocal o h excepte quan es contreu davant l’article definit masculí.

collaret d’ambre, llibre d’història, dibuix d’en Pau, (però: la llum del dia)

3. Els pronoms febles s’apostrofen amb el verb i entre ells, tenint en compte que l’apòstrof ha d’anar el més a la dreta possible

me’n vaig, me n’aniré

em, et, es, el, la i en: s’apostrofen davant els verbs començats amb vocal o hac

m’esperen, t’estimo, s’espera, l’escolto, l’han condemnada, n’agafen

em, et, es, ens, el, els i en: s’apostrofen darrere els verbs acabats en vocal, però no en diftong.

ajuda’m, prepara’t, agafi’s, acompanya'ns, infla’l, localitza’ls (però: ajudeu-me, ompliu-los)

4. L’article NO s’apostrofa:

davant els noms de les lletres

la a, la erra, la essa

davant els mots que comencen amb diftong

el iogurt, el iot

davant “una” quan fa referència a l'hora

és la una del migdia

5. Els acrònims s’apostrofen segons el criteri de la resta de mots.

l’ONU, l’IVA, la UNESCO, la UEFA

Si comença amb consonant, només s’apostrofa si és de gènere masculí i el nom de la consonant es pronuncia amb una vocal inicial.

l’FBI

LA CONTRACCIÓ

La contracció és la fusió de dues vocals contigües en una de sola. Així els articles definits el, els, quan van darrere les preposicions a, de, per, per a i la partícula ca (l’escurçament del mot casa) es contrauen, excepte si han d’anar apostrofats amb el mot següent.

a + el = al	Treballa al port / Treballa a l’aeroport
a + els = als	Es troba als boscos
de + el = del	Torna del poble / Torna de l’estranger
de + els = dels	Cau dels arbres
per + el = pel	Vindran pel juny / Vindran per l’agost
per + els = pels	Passa pels carrers
per a + el = per al	Això és per al Sergi / Això és per a l’Ignasi
per a + els = per als	És un casal per als avis
ca + en = can	Dinarem a can Piquer / Dinarem a ca n’Oriol
ca + el = cal	Anirem a cal notari / Anirem a ca l’Armengol
ca + els = cals	Soparem a cals sogres