Tercer trimestre

\

Complement predicatiu (CPred)

Aquest complement complementa al @@verb@@, però també es refereix al @@subjecte@@ o al @@CD@@

Sol concordar en gènere i nombre amb el nom a què fa referència

Habitualment la funció de complement predicatiu sol fer-la un @@sintagma adjetival@@, però també pot ser un @@sintagma nominal@@ o un @@sintagma preposicional@@

El complement predicatiu se substitueix pel pronom @@hi@@, encara que a vegades es pot substituir pel pronom @@en@@ amb els verbs @@fer-se@@, @@dir-se@@ i @@fer (de)@@

\

Complement de règim verbal (CRV)

El complement de règim verbal sempre és un @@sintagma preposicional@@ que necessiten determinats verbs per a @@completar el seu significat@@

El complement de règim verbal se substitueix pel pronom @@en@@ quan va introduït per la preposició @@de@@ i pel pronom @@hi@@ si va introduït per una altra preposició

Davant d’un infinitiu, les preposicions @@en@@ i @@amb@@ canvien a @@a@@ o @@de@@

Davant de la conjunció @@que@@, les preposicions @@a@@, @@de@@, @@en@@ i @@amb@@ cauen

L’accentuació gràfica

Les paraules agudes s’accentuen gràficament quan @@acaben en vocal@@, @@vocal + s@@ i @@-en@@, @@-in@@

Les paraules planes s’accentuen gràficament quan @@no@@ @@acaben en vocal@@, @@vocal + s@@ o @@-en@@, @@-in@@

Les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament @@sempre@@

\
L’accent tancat (@@´@@) es col·loca sobre les vocals @@i@@ i @@u@@

L’accent obert (@@`@@) es posa sobre la vocal @@a@@

Les vocals @@e@@ i @@o@@ porten accent @@tancat@@ o @@obert@@ @@segons es pronuncien@@

\
En les @@paraules agudes@@, la e i la o sempre són tancades (@@é@@, @@ó@@)

• Excepte: això, açò, allò, espòs, repòs, exclòs, però, arròs, cafè, perquè…

En les @@paraules planes@@, la e i la o sempre són obertes (@@è, ò@@)

• Excepte en alguns infinitius com: créixer, meréixer, ésser, paréixer, córrer i cérvol…

En les @@paraules esdruíxoles@@, la e i la o sempre són obertes (@@è, ò@@)

• Excepte en algunes paraules com: església, Dénia, tómbola, pólvora, fórmula…

\

L’accent diàcritic

L’accent diàcritic és un tipus d’accent que es fa servir per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma gràfica però significats diferents

\

Dièresi

La dièresi és un signe gràfic (@@¨@@) que escrivim damunt de les lletres @@i@@, @@u@@ amb @@dues funcions@@ diferents:

1. Indicar que la lletra @@u@@ dels grups @@gue@@, @@gui@@, @@que@@, @@qui@@ s’ha de pronunciar
2. Indicar que les lletres @@i@@, @@u@@ @@no formen diftong@@ amb la vocal anterior

Hi ha una sèrie de casos en els qual @@no hem de posar dièresi@@, tot i que la @@i@@ i la @@u@@ @@no formen diftong@@

• Quan @@podem posar accent gràfic@@ sobre les vocals
• En els sufixos @@-isme, -ista@@ i en les terminacions llatines @@-us, -um@@
• En els compostos formats amb els prefixos @@anti-@@, @@co-@@, @@contra-@@, @@re-@@, i @@semi-@@
• En @@l’infinitiu@@, @@gerundi@@, el @@futur@@ i el @@condicional@@ dels verbs acabats en @@vocal + ir@@

\

Esse sonora

Per a representar l’esse sonora s’utilitzen les grafies @@s@@ i @@z@@

Escrivim z:

• A @@principi de paraula@@
• @@Entre consonant i vocal@@
• En alguns @@mots d’origen grec@@
• En les terminacions @@-zoic@@, @@-zoide@@, @@-zou@@, @@-zoari@@
• En els compostos de @@rizo-@@
• En algunes @@paraules cultes@@

Escrivim s:

• @@Entre vocals@@
• En alguns casos especials en contacte amb consonant com en els compostos de @@-fons-@@, @@-dins-@@ i @@-trans-@@

\

Esse sorda

La esse sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c i ç

Podem trobar s:

• A @@principi de paraula@@
• En @@contacte amb consonant@@
• @@Entre vocals@@ quan són @@paraules derivades@@ amb prefix o compostos
• A @@final de paraula@@

Podem trobar ss:

• @@Entre vocals@@
• En els compostos de @@-gressor@@, @@-gressió@@, @@-missor@@, @@-missió@@, @@-pressor@@, @@-pressió@@
• En els mots acabats en @@-íssim/a@@

Podem trobar c (sempre @@davant de e, i@@)

• A @@principi de paraula@@
• @@Enmig de paraula@@
• En els sufixo @@-ància@@, @@-encia@@

Podem trobar ç (sempre @@davant de a, o, u@@)

• @@Enmig de paraula@@
• A @@final de paraula@@
• En els sufixos @@-ança@@, @@-ença@@

\

Ramon Llull

Durant l’edat mitjana, la @@literatura culta solia escriure’s en llatí@@, perquè les llengues romàniques no es consideraven prou dignes

Els primers textos en prosa no literària que es van escriure en la nostra llengua fore el @@Forem iudicum@@ (una recopilació de drets visigots) i les @@Homilies d’Organyà@@ (una col·leció de sermons)

La prosa literària en el nostre idioma arribarà amb Ramon Llull. A banda d’escriptor, també va ser @@teòleg@@, @@filòsof@@, @@místic@@ i @@científic@@. Però el més important es que va ser capaç d’escriure @@gran part de la seua obra literària en català@@, i que va ser @@el primer@@

Notes biogràfiques

Ramon Llull va nàixer a @@Mallorca el 1232@@ al si d’una @@familia noble@@. Es va casar amb @@Blanca Picany@@ i va tindre @@dos fills@@. Va @@conrear la poseia trobadoresca@@, però una nit se li va @@aparéixer Crist@@ i el va fer @@canviar de vida@@ seguint tres objectius:

1. La @@conversió dels no cristians@@; la @@fundació de llibres@@ per a @@difondre l’ideal cristià@@
2. @@Divulgar coneixements@@
3. La @@creació d’escoles@@ i monestirs cristians on @@s’ensenyarien llengües orientals@@ als futurs missioners

L’obra literària

Va escriure més de @@250 obres@@; per a les quals va emprar @@4 llengües@@:

1. Escrivia en @@català@@ perquè era la @@llengua de la Corona d’Aragó@@
2. Va escriure en @@llatí@@ per a adreçar-se als @@centres culturals més importants d’Europa@@
3. Escriví en @@occità@@, que era la llengua que usaven els trobadors a l’hora d’escriure @@poesia trobadoresca@@
4. Va escriure en @@àrab@@ perquè era necessari @@fer-se entender@@ amb els @@sarraïns@@ per a @@convéncer-los@@ de les virtuts del cristianisme

La seua prosa era @@senzilla@@ ja que @@volia resultar entenedora@@. Però, com que @@tocava temes tan cultes@@, va haver de @@crear molts neologismes@@ per a referir-se a @@conceptes abstractes@@ que @@sols tenien nom en llatí@@. Ho va fer, sobre tot, @@servint-se de la derivació@@

Obres destacables

De totes les seus obres, en destacarem unes quantes

• @@Art abreujada d’atrobar veritat@@ → Un llibre que pretén @@resoldre matemàticament@@ tota mena de dubtes a partir de @@principis filosòfics@@
• @@Llibre de l’ordre de cavalleria@@ → Obra curta dedicada a @@formar el bon cavaller cristià@@
• @@Romanç d’Evast e Blanquerna@@ → @@Primera novel·la biogràfica@@ de la literatura europea. Està dividida en @@cinc parts@@, una de les quals és el @@Llibre d’Amic e Amat@@ en què parla de @@manera mística@@ de la @@relació entre Déu i el creient@@
• Fèlix o @@Llibre de meravelles@@ → Llibre dividit en @@deu parts@@. Ens conta les @@vivències del protagonista@@ i dels seus viatges. La part més coneguda és el @@Llibre de les bèsties@@, en què Fèlix visita un món @@poblat per animals@@. L’autor aprofita l’ocasió per a fer una @@sàtira de la societat medieval@@
• @@Cant de Ramon@@ → Poema en què fa una @@confessió dels seus pecats@@ i fracassos
• @@Lo desconhort@@ → Obra poètica en què explica la seua @@desil·lusió@@ en veure que els @@poderosos no li fan cas@@

Vocabulari

Taxidèrmia → Art de prepara i dissecar els animals morts de manera que presenten l’aparença de vius

Macabre → Que participa d’alguna de les característiques negatives de la mort i de la repulsió que esta generalment causa

Veraç → Que diu la veritat

Dissecar → Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu

Arraulir → Inclinar cap avant (una part del cos, especialment el cap) en direcció a terra

Escalf → Calor. Sensació que experimenta un organisme quan la temperatura ambiental és elevada o quan augmenta la temperatura interna com a resultat d’un estat febril

Lliscar → Esvarar. Perdre l’equilibri al passar, caminar o córrer sobre una superfície llisa, greixosa o banyada

Tofut → Que fa tofa. Espessor de cabells, de fullatge, de mates o de borumballa

Crostó → Tros de pà o de formatge en el qual abunda la crosta

Flonja → Tou i esponjós

Atansar → Acostar. Posar prop

Fastigós → Que fa fàstic. Ois, sensació de repugnància

Dèria → Idea fixa que condiciona el comportament d’algú

Esbargir → Entregar-se a activitats o entreteniments que descansen del treball o que distraguen de les preocupacions

Trigar → Tardar. Utilitzar temps per a fer una cosa

Currull → Acaramulat. Ple del tot

Catifa → Peça teixida de llana o d’una altra matèria amb què es cobrix el paviment d’habitacions i d’escales, per a evitar el fred i com a adorn

Misantrop → Aversió al gènere humà i, en general, a la societat

Sinònims

Taxidèrmia → Embalsament

Macabre → Lúgubre

Veraç → Verídic

Dissecar → Embalsamar

Arraulir → Abaixar-se

Escalf → Calor

Lliscar → Relliscar

Tofut → Abundant

Crostó → Baguet

Flonja → Bla

Atansar → Ajuntar

Fastigós → Laboriós

Dèria → Mania

Esbargir → Gaudir

Trigar → Emprar

Currull → Acaramullat

Catifa → Moqueta

Misantrop → Sorrut

\
\
\n

\