Catalan Grammar Review

Pronoms EN/HI

• Definició: Els pronoms són paraules que substitueixen noms, sintagmes o oracions per evitar repeticions.

• Tipus:

  • Forts (o tònics): Poden anar sols (jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles…). Ex: Ell estudia anglès.

  • Febles (o àtons): Sempre van davant o darrere del verb (em, t’, la, -ho, -les…). Ex: Marta els corregeix.

Pronoms Febles

• Són monosíl·labs àtons que es pronuncien formant bloc amb el verb.

• Es situen immediatament davant o darrere del verb.

• Poden presentar fins a quatre formes distintes segons la posició i la manera com s’enllacen.

  • Proclítics: Davant del verb.

    • Forma reforçada: Quan el verb comença per consonant, NO s’apostrofen i s’escriuen separats. Ex: Et conec / Es pentina.

    • Forma elidida: Quan el verb comença per vocal o h, s’escriuen units amb apòstrof. Ex: M’espera / L’hem portat.

  • Enclítics: Darrere del verb.

    • Forma plena: Quan el verb acaba en consonant o diftong, NO s’apostrofen i s’escriuen units amb un guionet. Ex: Agafeu-la / Posar-te.

    • Forma reduïda: Quan el verb acaba en vocal (imperatius i infinitius en -re), s’escriuen units amb un apòstrof. Ex: Aixeca’t / Has de veure’l.

    CD

    -Els pronoms que substitueixen el CD són els següents:

    
    a) Si el CD és un complement determinat (introduït per l’article, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES. 

    Veig el nen: El veig. 

    Han comprat els llibres: Els han comprat. 

    Miro la Maria: La miro. 

    Miro aquelles bicicletes: Les miro.

    
    b) Si el CD és un complement indeterminat, és a dir, quan el CD no porta ni article, ni demostratiu, ni possessiu, o quan és precedit d’un numeral, indefinit o quantitatiu que el determini:  EN. 

    Busca bolets: En busca. 

    Volen dues cerveses: En volen dues. 

    Llegeix algunes revistes: En llegeix algunes. 

    Llegeix molts contes: En llegeix molts. 

    c) Si el CD és un complement neutre, és a dir, si està representat pels mots neutres això, allò o una oració subordinada en funció de CD: 

    HO. 

    Em dius això o no?: M’ho dius o no? 

    Miràveu allò: Ho miràveu. 

    Volien que vingués l’alcalde: Ho volien. 

    d) Si el CD fa referència a la 1a o a la 2a persona, o bé si recau sobre el mateix subjecte (reflexiu): 

    EM, ENS, ET, US, ES. 

    La Laura em pentina. 

    Et cridaran a les set. 

    La Pepa es pentina.

    CI

    Els pronoms que substitueixen el CI són els següents

    • LI: singular: Va donar les notes al pare / Li va donar les notes

    • ELS: plural: Portava flors als malalts / Els portava flors

    ATENCIÓ: Recordeu que el pronom LIS no existeix en català. La forma del CI en plural és ELS.

Grafies G/J/IX/X/TX/IG

• Regla general: S'escriu -IG (o -G) a final de paraula quan alterna en els derivats amb les grafies j/g o tj/tg. Exemples: boig / boja, bogeria; mig / mitja, mitjana.

Grafies J / G

• Les lletres j i g representen el mateix so.

• Regles:

  • S’escriu J davant de a, o, u (jardí).

  • S’escriu G davant de e, i (gener).

  • Excepcions: S’escriu JE en tres casos: el verb jeure, mots que contenen -ject- o -jecc- i altres paraules (jeroglífic, jersei, Jesús…).

Grafies X / IX

• La lletra x i el dígraf ix representen el mateix so.

• Regles:

  • S’escriu X a començament de mot (xarop).

  • S’escriu X darrere consonant (punxar).

  • S’escriu X darrere de I o U (guix, disbauxa).

  • S’escriu IX darrere les vocals a, e, o, u (baixar, calaix, eixam).

Grafies TX / IG

• Els dígrafs -tx i -ig, a final de paraula, representen el mateix so.

• Regles:

  • S’escriu -TX quan trobem TX en altres paraules de la mateixa família (escabetx / escabetxar).

  • S’escriu TX a l’inici de paraula (txec) o enmig (batxillerat).

Adverbis i Locucions Adverbials

• Adverbis: Categoria gramatical invariable que complementa informació sobre verbs, adjectius o altres adverbis. Ex: La meva cosina s’ha engreixat perquè menja molt.

• Locucions adverbials: Conjunt de paraules que equivalen a un adverbi i modifiquen el verb. Ex: Van sortir a collibé (a coll).

  • Exemples de locucions adverbials:

  • a poc a poc: lentament, gradualment.

  • a deshora: fora de l'hora adequada.

  • a contrapel: en direcció contrària al creixement del pèl; contra la manera natural o habitual de fer alguna cosa.

  • a còpia de: per mitjà de, gràcies a.

  • a grans trets: de manera general, sense entrar en detalls.

  • a l’engròs: en gran quantitat.

  • a hores d’ara: en el moment actual.

  • a la babalà: de qualsevol manera

  • a les palpentes: sense veure-hi, buscant a través del tacte.

  • a penes: gairebé no

Tipus d'Adverbis

• Adverbis de temps: Indiquen quan es duu a terme una acció (sempre, mai, quan, ara, de matí, de nit). Ex: Sempre em llevo a tres quarts de set.

• Adverbis de lloc: Indiquen on es realitza una acció (dins, fora, aquí, allà, a la dreta, a l’esquerra). Ex: Tinc els bolígrafs fora de l’estoig.

• Adverbis de manera: Indiquen com es fa una acció (exactament, bé, millor, així, com, de cop i volta, de sobte). Acaben en -ment (forma femenina de l'adjectiu + -ment). Ex: ràpida - ràpidament. Ex: De sobte, ha bufat el vent molt fort.

• Adverbis de quantitat: Expressen el grau o la intensitat d’una acció o qualitat (molt, poc, quan, una mica, a penes). Ex: Aquests mesos ha plogut molt, al nostre poble.

Conjuncions

• Mot invariable que enllaça mots o grups de mots amb la mateixa funció sintàctica, o dues oracions.

• Locucions conjuntives: Conjuncions que contenen més d’un mot (a mesura que, en tant que, de manera que…).

Tipus de Conjuncions

• Coordinants: Enllacen elements de la mateixa categoria (mots, sintagmes o oracions). Ex: Vaig plegar a les tres i estava molt cansada.

  • Copulatives: Expressen addició (i, ni, …ni, tant…com, etc.). Ex: La Marta és baixa i prima / No és ni alt ni baix.

  • Disjuntives: Expressen alternança (o, …o, bé, …bé, etc). Ex: Has de triar entre l’un o l’altre. / O bé et menges això o bé això altre.

  • Adversatives: Expressen contraposició o contrast (però, sinó, sinó que, etc.). Ex: Vine de pressa, però no corris.

  • Il·latives: Expressen l’efecte de l’oració precedent (així que, de manera que, etc.). Ex: Fa molt fred, així que agafa l’abric / Vindran d’hora, de manera que matinarem.