ÈTICA I MORAL

• Moral: conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Dona pautes per la vida quotidiana.

• Ètica: reflexió sobre la moral, es pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments. Estudi sobre que origina les pautes de la moral.

ELS ESTUDIS DE KOHLBERG

1. Esquemes universals de raonament

• No justifiquem pas tots les nostres decisions de la mateixa manera

• La nostra consciència moral segueix un procés de creixement o maduresa. 

• Consciència moral.  

• Les normes morals o els valors d'una cultura poden ser diferents dels d'una altra, els raonaments segueixen estructures o pautes semblants. 

• Totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament.

2. Nivells i estadis

Considera que el desenvolupament moral d'una persona passa per tres grans nivells

• Nivell preconvencional: les normes són una realitat externa que es respecten només atenent les conseqüències o el poder dels qui les estableixen.

• Estadi 1: es respecten les normes per obediència i per por al càstig. 

• Estadi 2: s'assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos.

• Nivell convencional: les persones viuen identificades amb el grup. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.

• Estadi 3: Fer el correcte significa complir les expectatives dels demés.

• Estadi 4: fer el correcte és complir les normes socialment establertes

• Nivell postconvencional: nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes.

• Estadi 5: tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat. 

• Estadi 6: Es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat. 

3. Pas progressiu pels diferents estadis

• Es produeix sempre passant progressivament pels diferents estadis

• Va lligat al desenvolupament psicològic de la persona. 

• Un doble desenvolupament en paral·lel que no es exclusiu de les societats occidentals sinó que, conclou que són esquemes de raonament universals.

DETERMINISME

El determinisme és una concepció filosòfica que afirma que tot està determinat. Nega l'existència de la llibertat, basant-se en el principi de causalitat (tot esdeveniment és causat per un altre).

• Determinisme Genètic: el nostre comportament és determinat pel codi genètic que ens defineix. Constitució física però també caràcter i accions.

• Determinisme ambiental: ambient, educació rebuda i apresa són decisius en el meu comportament. 

• Determinisme psicològic: Segons la psicoanàlisi la majoria de les decisions que prenem tenen un origen desconegut 

• Determinisme econòmic: són factors econòmics els que determinen la nostra conducta. Tot està relacionat amb l'economia. 

• Determinisme teològic: defensa l'existència de quelcom que està per damunt de l'home i en determina les accions. L'home no és l'amo dels seus actes sinó que és una titella.

INDETERMINISME

Teoria filosòfica que defensa l'existència del lliure albir. La conducta humana és imprevisible. 

• El comportament està influenciat per alguns lectors condicionants, però no és el resultat. 

• Si l'ésser humà no té llibertat d'elecció aleshores no és possible parlar de responsabilitat. 

• L'existencialisme de Sartre: No hem estat creats per cap fi. Ens trobem existint i aleshores hem de decidir que fer amb nosaltres mateixos. La llibertat és l'essència de l'home. 

• “Estic condemnat a ser lliure”, “Nosaltres no som lliures de deixar de ser lliures”.

TEORIES ÈTIQUES

• Ètica formal: Considera bona una acció depenent de com es realitza.

• Deontològica o del deure (Kant) 

• Ètica discursiva o del diàleg (Habermas) 

• Ètica de la justícia o Vel de la ignorància (Rawls) 

• Ètica material: Considera bona una acció si aconsegueix un objectiu determinat.

• Eudemonisme (Aristòtil) 

• Hedonisme (Epicur) 

• Estoïcisme (Sèneca)

• Utilitarisme (Mill)

• Heterònoma (formal)

• Estoïcisme

• Intel·lectualisme moral

• Utilitarisme

• Hedonisme

• Autònoma (material)

• Ètica discursiva

• Ètica del deure

• El vel de la ignorància

ORIGEN DE L’ÈTICA

• Sofistes: escèptics, relativistes, convencionalistes

• Sòcrates: Veritats absolutes i universals