Tema 7 La hidrosfera
L’aigua és renovable però no totes les zones tenen accés a ell. Té un cicle tancat i es troba en els tres estats gràcies a la temperatura mitjana de 15ºC.
Conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu. Riu i afluents
Conca hidrogràfica: superfície ocupada per una xarxa de drenatge.
Les entrades i sortides han de ser iguals.
Precipitacions = evapotranspiració + escolament superficial + escolament subterrani.
P= ET + ES + Esub
Paràmetres:
Salinitat: més dens, prové majoritàriament de algues hidrotermals i erupcions volcàniques. La sal més comuna és el clorur de sodi però també hi ha fòsfor i nitrogen. També hi han gasos dissolts. El mar Mediterrani té més sal que l’oceà.
Temperatura: la superficial està relacionada amb el clima però en profunditat és molt baixa.
Superficial (0-100m): relacionada amb el clima
Intermèdia( 100-1500m): descendeix bruscament (termoclina: impedeix la barreja d’aigua)
Profunda: molt freda
La densitat: depèn de la salinitat i la temperatura, ocorre un moviment convectiu
més sal → més densitat
més temperatura → menys densitat
Corrents oceànics: hi ha aigua superficial i aigua profunda degut als vents, rotació terrestre i les diferents densitats.
Corrents profunds o termohalins: tenen molts sal i són zones d’aflorament.
Cinta transportadora: connexió entre els corrents
Onades: moviment superficial de l’aigua.
Marees: la lluna fa l'atracció quan els punts estan alineats.
Viva: el sol s’alinea
Morta: el sol està perpendicular.
Tenen una baixa quantitat de sal i la més abundant és el bicarbonat. Poden ser dolces o salades.
Originen de les substancies dissoltes:
Terreny
Atmosfera
Éssers vius
Humans
Càrrega: material que transporta en aquell moment.
Capacitat: material màxim que pot transportar
Aigües salvatges: En un principi l’aigua circula sense un recorregut fix perquè no han obert camí. Alta capacitat erosiva i poden moderar el paisatge.
circula per una llera de manera temporal ja que depèn de les pluges i el desglaç, té forts pendents, erosivitat molt alta i poca longitud.
Conca de recepció: recull les aigues salvatges té molts barrancs
Canal de desguàs: augment del volum té molt poder erosiu
Con de dejecció: desenvocadura, forma de ventall on sedimenta al reduir-se el pendent.
Originen:
Valls en forma V
Marmites dels gegants
Cascades i ràpids
Peudemonts: unió de diversos cons de dejecció
Conca oberta: desenboca en un riu que va al mar.
Conca tancada: s'infiltra i va a un llac.
Mai no porten aigua, són cabalosos i llargs, amb una llera fixa i l’aigua prové de fonts naturals o torrents.
Temps de resposta: temps recorregut des del moment que cauen la meitat de la precipitació fins que el riu assoleix el cabal màxim. Serveix per prevenir avingudes.
Trams:
Curs alt: semblant a un torrent, amb molta erosió. capacitat> càrrega Forma: valls en V, congostos, marmites i salts d’aigua.
Cura mitjà: el pendent és suavitza, reducció de la velocitat i predomina el transport. La llera s’eixampla a lo ample. Forma: meandres, plana d’inundació i terrasses.
Curs baix: pendent nul, sedimenta el material que li queda com sorres, llims i argiles.
Perquè l’aigua s'acumuli cal que hi hagi porus u que estiguin connectats.
Porositat primària: a la seva creació té porus
Porositat secundària: no té porus des de l’origen.
Aqüífer: reserva d’aigua subterrània que explotem.
Nivell d’aigua (nivell freàtic) depèn de les entrades d’aigua i les extraccions.
Zones:
Zona de saturació: els porus estan plens d’aigua
Zona d’aireació: porus no plens que poden omplir-se.
Tipus d'aqüífer:
Aqüífer lliure: no té una capa impermeable a sobre. L’aigua puja per si sola
Aqüífer confinat: té una capa impermeable a sobre. Es necessita un pou.
Nivell piezomètric: la pressió de l’aigua es igual a la pressió atmosfèrica.
Tipus de rius:
Riu influent: el riu alimenta l’aqüífer
Riu efluent: l’aqüífer alimenta el riu
L’aigua és renovable però no totes les zones tenen accés a ell. Té un cicle tancat i es troba en els tres estats gràcies a la temperatura mitjana de 15ºC.
Conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu. Riu i afluents
Conca hidrogràfica: superfície ocupada per una xarxa de drenatge.
Les entrades i sortides han de ser iguals.
Precipitacions = evapotranspiració + escolament superficial + escolament subterrani.
P= ET + ES + Esub
Paràmetres:
Salinitat: més dens, prové majoritàriament de algues hidrotermals i erupcions volcàniques. La sal més comuna és el clorur de sodi però també hi ha fòsfor i nitrogen. També hi han gasos dissolts. El mar Mediterrani té més sal que l’oceà.
Temperatura: la superficial està relacionada amb el clima però en profunditat és molt baixa.
Superficial (0-100m): relacionada amb el clima
Intermèdia( 100-1500m): descendeix bruscament (termoclina: impedeix la barreja d’aigua)
Profunda: molt freda
La densitat: depèn de la salinitat i la temperatura, ocorre un moviment convectiu
més sal → més densitat
més temperatura → menys densitat
Corrents oceànics: hi ha aigua superficial i aigua profunda degut als vents, rotació terrestre i les diferents densitats.
Corrents profunds o termohalins: tenen molts sal i són zones d’aflorament.
Cinta transportadora: connexió entre els corrents
Onades: moviment superficial de l’aigua.
Marees: la lluna fa l'atracció quan els punts estan alineats.
Viva: el sol s’alinea
Morta: el sol està perpendicular.
Tenen una baixa quantitat de sal i la més abundant és el bicarbonat. Poden ser dolces o salades.
Originen de les substancies dissoltes:
Terreny
Atmosfera
Éssers vius
Humans
Càrrega: material que transporta en aquell moment.
Capacitat: material màxim que pot transportar
Aigües salvatges: En un principi l’aigua circula sense un recorregut fix perquè no han obert camí. Alta capacitat erosiva i poden moderar el paisatge.
circula per una llera de manera temporal ja que depèn de les pluges i el desglaç, té forts pendents, erosivitat molt alta i poca longitud.
Conca de recepció: recull les aigues salvatges té molts barrancs
Canal de desguàs: augment del volum té molt poder erosiu
Con de dejecció: desenvocadura, forma de ventall on sedimenta al reduir-se el pendent.
Originen:
Valls en forma V
Marmites dels gegants
Cascades i ràpids
Peudemonts: unió de diversos cons de dejecció
Conca oberta: desenboca en un riu que va al mar.
Conca tancada: s'infiltra i va a un llac.
Mai no porten aigua, són cabalosos i llargs, amb una llera fixa i l’aigua prové de fonts naturals o torrents.
Temps de resposta: temps recorregut des del moment que cauen la meitat de la precipitació fins que el riu assoleix el cabal màxim. Serveix per prevenir avingudes.
Trams:
Curs alt: semblant a un torrent, amb molta erosió. capacitat> càrrega Forma: valls en V, congostos, marmites i salts d’aigua.
Cura mitjà: el pendent és suavitza, reducció de la velocitat i predomina el transport. La llera s’eixampla a lo ample. Forma: meandres, plana d’inundació i terrasses.
Curs baix: pendent nul, sedimenta el material que li queda com sorres, llims i argiles.
Perquè l’aigua s'acumuli cal que hi hagi porus u que estiguin connectats.
Porositat primària: a la seva creació té porus
Porositat secundària: no té porus des de l’origen.
Aqüífer: reserva d’aigua subterrània que explotem.
Nivell d’aigua (nivell freàtic) depèn de les entrades d’aigua i les extraccions.
Zones:
Zona de saturació: els porus estan plens d’aigua
Zona d’aireació: porus no plens que poden omplir-se.
Tipus d'aqüífer:
Aqüífer lliure: no té una capa impermeable a sobre. L’aigua puja per si sola
Aqüífer confinat: té una capa impermeable a sobre. Es necessita un pou.
Nivell piezomètric: la pressió de l’aigua es igual a la pressió atmosfèrica.
Tipus de rius:
Riu influent: el riu alimenta l’aqüífer
Riu efluent: l’aqüífer alimenta el riu