Àmbito B
L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA (EAC)
1. Antecedents històrics i naturalesa jurídica
A. Antecedents històrics
Catalunya accedeix a l'autonomia pel procediment establert per l'article 151.2 de la CE (Constitució Espanyola).
Aprovació de l'Estatut d'autonomia de 1979, conegut com la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre.
B. Fases d'aprovació de l'EAC 2006
Durant el pasquell Maragall:
Tramitació al Parlament de Catalunya.
Tramitació a les Corts Generals.
Referèndum a Catalunya.
Resultat:
Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006.
STC 31/2010, de 28 de juny: Declara inconstitucionals alguns articles de l'EAC.
C. Naturalesa jurídica
L'EAC té una posició especial dins l'ordenament jurídic a causa de la seva jerarquia i rigidesa.
D. Llei primera i fonamental de l'ordenament jurídic català
Llei orgànica estatal: Es compon de diferents elements que expliquen la seva aplicació i eficiència.
2. Contingut i estructura
A. Contingut
Denominació de la comunitat autònoma (DCA).
Delimitació del territori (T).
Denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies (DOSIA).
Competències assumides (CA): Inclou matèries relatives al contingut necessari del propi estatut i aquelles que es relacionin amb la funció constitucional de l'estatut com a norma institucional bàsica de la comunitat autònoma.
B. Estructura
Part dogmàtica: Conté els principis generals, drets i deures dels ciutadans, així com els principis rectors. (Como comportarse)
Part orgànica: Regula institucions, competències, relacions institucionals, finançament, i el procediment de reforma. (De que instituciones se componen y que hacen)
Part inicial (preàmbul).
Part articulada: Consta de 223 articles, distribuïts en 8 títols (1 preliminar i 7 numerats).
Part final: Inclou 15 articles addicionals, 2 transitòries, 1 derogatòria i 4 finals.
3. Els drets, deures i principis rectors
A. Novetat destacada
L'EAC 2006 incorpora un catàleg de drets, deures i principis rectors.
B. Principis rectors
Els principis rectors exerceixen un paper orientador en les polítiques públiques dels poders públics de Catalunya.
C. Drets
Els drets establerts estatutàriament són aquells vinculats amb les àrees d'autonomia de Catalunya.
D. Garanties
Normatives:
Vinculació directa.
Principi de major eficàcia.
Reserva de llei.
Posició de l'EAC en el sistema de fonts.
Institucionals:
Síndic de Greuges.
Consell de Garanties Estatutàries.
Jurisdiccionals:
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Siguiente página
Competències de la Generalitat de Catalunya:
Competència: conjunt de funcions atribuides a un subjecte públic en una determinada matèria.
Tipologia de competències:
Exclusives: potestat legislativa, reglamentària i executiva només per la Generalitat. (lo que quieren)
Compartides: potestats en marc de les bases fixades per l'Estat. (si leyes)
Executives: inclou potestat reglamentària per executar normes estatals. (no leyes)
Seguretat Pública
Art. 164 EAC - Seguretat Pública:
La Generalitat gestiona la planificació i regulació del sistema de seguretat pública.
Creació i organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
Control i vigilància del trànsit.
Funcions de la Generalitat:
Comandament suprem sobre la Policia de la Generalitat.
Coordinació amb policies locals.
Funcions governatives sobre drets de reunió i manifestació.
Compliment de disposicions sobre la natura i medi ambient.
Junta de Seguretat:
Òrgan paritari entre Generalitat i Estat, presidida pel president/a de la Generalitat.
Coordinació de polítiques de seguretat i activitat policial.
Intercanvi d'informació internacional.
Àmbit d'actuació dels Mossos d'Esquadra:
Seguretat pública i ordre públic.
Policia administrativa i judicial.
Investigació criminal i lluita contra el crim organitzat i terrorisme.
Siguiente página B 2
Institucions Polítiques de Catalunya
Generaliat de Catalunya
Organització política d'autogovern de Catalunya.Parlament de Catalunya
Assemblea representativa i legislativa.
Aprova pressupostos i controla l'acció política.
Composició: 100 a 150 diputats, elegits per 4 anys per sufragi universal.
Actualment 135 diputats: 18 Tarragona, 17 Girona, 15 Lleida, 85 Barcelona.
Òrgans: President, Mesa, Diputació Permanent, Grups Parlamentaris.
Funcionament: Ple i Comissions, sessions ordinàries i extraordinàries.
Funcions: Representativa, legislativa, control del govern i participació en organismes de l'estat.
Presidència de la Generalitat (Salvador illa)
Representació més alta de la Generalitat.
Elegida pel Parlament, necessària majoria absoluta (MA) a primera volta o majoria simple (MS) després de 48 hores.
Funcions: Cap de Govern i representant de l'Estat a Catalunya.
Govern de la Generalitat
Òrgan superior que dirigeix l'acció política i administrativa.
Doble caràcter: Direcció política (president) i administrativa (consellers).
Composició: President, vicepresident, conseller primer i consellers.
Invulnerabilitat: Consellers poden no ser diputats, però el president ha de ser-ho per ser elegit.
Òrgans Consultius del Govern
JAD: Comissió Jurídica Assessora.
TESO: Consell de Treball, Econòmic i Social.
Administració de la Generalitat de Catalunya
Exercici de funcions executives amb objectivitat i lleialtat a la llei.
Estructurada en Departaments.
Altres institucions estatutàries
Consell de Garanties Estatutàries: (asesora a todos no solo govierno)
Organisme consultiu que avalua la conformitat de les disposicions de la Generalitat amb l'EAC i la Constitució.
Format per membres nomenats pel president/a de la Generalitat (juristes reconeguts).
2/3 dels membres a proposta del Parlament (majoria de 3/5) i 1/3 a proposta del Govern.
Síndic de Greuges:
Protegeix drets fonamentals i llibertats públiques.
Supervisa activitats de l'Administració de la Generalitat i local.
Escollit pel Parlament (majoria de 3/5) per un mandat de 6 anys (no reelegible).
Sindicat de Comptes:
Fiscalitza comptes i gestió econòmica de la Generalitat i sector públic.
Ple integrat per 7 síndics nomenats pel Parlament (majoria de 3/5) per 6 anys.
Consell de l'Audiovisual de Catalunya:
Autoritat reguladora independent en comunicació audiovisual.
Actua amb independència del Govern de la Generalitat.
B3
L'ordenament jurídic
Noció i característiques: unitat, coherència, plenitud, dinamisme i pluralitat.
Principis de relació entre normes: jerarquia, temporalitat, especialitat i competència.
Clàusula de supletorietat del dret estatal i clàusula de prevalença.
Fonts del dret Fonts Indirectes
Costum.
Principis generals del dret.
Tractats internacionals.
Jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.
Fonts Directes
Constitució Espanyola.
Lleis (Primàries i Orgàniques).
Reglaments (Ordinaris, Decret lei, Decret legislatiu).
Categories de Lleis
Lleis Ordinaries: textos normatius amb rang de llei.
Decret lleis: en casos d'extrema urgència, inclou decret llei de bases i decret llei ordinària.
Drets, Deures i Principis Rectors
La Constitució com a norma suprema del ordenament jurídic.
Contingut: preàmbul, part articulada (169 articles) 11 titulos , i part final (addicionals, transitoris, derogatoris i finals). 4911
Conceptes Bàsics de la Llei
Concepte de llei: Disposició elaborada pels òrgans legislatius dins un procediment establert. Regula matèries no reservades per la CE.
Procediment legislatiu ordinari: Inclou iniciativa, elaboració i aprovació.
Llei orgànica i ordinària: No hi ha relació de jerarquia entre ambdues.
Tipus de Lleis
Tipus de llei: Llei orgànica, llei de pressupostos, lleis de comissió, llei de lectura única.
Òrgans parlamentaris: Aproven llei estatal o llei autonòmica.
Normes amb Rang de Llei
Decret llei (necesidad): Emès en situacions extraordinàries; vigència limitada a 30 dies.
Decret legislatiu (porque quieren): Normes amb rang de llei delegades pel Govern per les Corts Generals; inclou text articulat i text refós.
Reglaments (pregunta seguro)
Concepte: Disposició escrita dictada per l'Administració pública amb competència pròpia.
Classes de reglaments: Material (jurídics, afecta drets e interessos dels ciutadans /organitzatius, no afecta) i relació amb la llei (executius/independents).
Control: Jutges poden inaplicar o declarar nul·la un reglament.
Tractats Internacionals
Concepte: Acord entre estats que estableixen drets i obligacions; incompliment implica responsabilitat internacional.
Fases de recepció interna: 1) Negociació, 2) Adopció, 3) Autenticació, 4) Manifestació del consentiment.
Posició: Supremacia dins el sistema de fonts CE.
B4
Drets Humans i Drets Constitucionals
Declaracions dels Drets Humans
Drets Fonamentals i Llibertats Públiques
Drets personals (Estat de Dret): Protegeixen la persona individualment, incloent:
Dret a la vida i a la integritat física i moral.
Llibertat ideològica, religiosa i de culte.
Llibertat i seguretat personal.
Dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.
Inviolabilitat del domicili.
Secret de les comunicacions.
Llibertat de residència i circulació.
Drets de participació (Estat Democràtic): Permeten la intervenció ciutadana en la vida pública, com:
Llibertat d'expressió.
Dret de reunió i manifestació.
Dret d'associació.
Dret al vot (sufragi actiu i passiu).
Dret de petició als poders públics.
Drets econòmics i socials (Estat Social): Busquen garantir condicions de vida dignes i igualtat d'oportunitats, per exemple:
Dret a l'educació.
Dret al treball.
Dret a la vaga i de sindicació.
Dret a la negociació col·lectiva.
Dret a la propietat.
Titularitat dels Drets Constitucionals
Nacionals: Gaudeixen de tots els drets, amb algunes limitacions.
Estrangers: Poden tenir un tracte diferent respecte als espanyols, sempre respectant la dignitat humana.
Drets Constitucionals en el Procés Penal
Dret a la llibertat: Una detenció té un límit màxim de 72 hores; es garanteixen els drets de la persona detinguda.
Dret a la inviolabilitat del domicili: Es requereix consentiment, un delicte flagrant o autorització judicial per entrar-hi.
Dret al secret de les comunicacions: Només es pot intervenir amb autorització judicial.
Dret a la tutela judicial efectiva: S'asseguren garanties generals i específiques al llarg del procés penal.
Mesures de Protecció Integral sobre Violència Sexual (LO 10/2022)
Objectiu: Protegir i garantir el dret a la llibertat sexual.
Finalitat: Crear polítiques per prevenir, detectar i castigar les violències sexuals.
Garanties Normatives
Vinculació de tots els poders públics als drets i llibertats.
Principi de reserva de llei entre articles 15-29, només per llei orgànica (LO).
Rigidesa de la Constitució espanyola dificulta reformes.
Garanties Institucionals: El Defensor del Poble
Alt comissionat designat per les Corts Generals per defensar drets del títol I.
Supervisa l'activitat de l'Administració i informa a les Corts Generals.
Nomenament per un període de 5 anys, majoria de 3/5 al Congrés, ratificació per 3/5 al Senat.
Garanties Jurisdiccionals
Recurs d'empara ordinari: tutela de drets reconeguts a l'article 14(drets fonamentals) i capítol 2, títol I davant tribunals ordinaris.
Recurs d'empara constitucional: tutela dels drets davant vulneracions per part de poders públics.
Conveni europeu de drets humans: esgotar vies internes de protecció de drets.
Suspensió dels Drets Constitucionals
Estat d'Alarma: declarat pel Govern per màxim de 15 dies, autorització del Congrés per pròrrogues. Drets es limiten, no es suspesos.
Estat d'Excepció (grandes desordenes publicos) : decret del Govern amb autorització del Congrés, màxim 30 dies, prorrogables. Drets suspesos: llibertat, inviolabilitat, secret de comunicacions, llibertat de circulació , llibertat d'expressió
Estat de Setge (situacion de guerra): declara la majoria absoluta del Congrés a proposta del Govern. Suspensió de tots els drets de l'Estat d'Excepció més garanties de la persona detinguda.
Suspensió individual de drets en casos d'urgència: pot declarar-se pel Ministre de l'Interior o Secretari d'Estat de Seguretat. prorrogar 5 dies
B5
Les Corts Generals
Funcions: potestat legislativa, aprovació del pressupost, control de l'acció de govern.
Autonomia de les cambres: reglamentària, de govern intern, administrativa.
Composició:
Congrés: 350 diputats, mínim 2 per província, a la resta per població (Llei d'Hont).
Senat: representació territorial, electe i designat, no fix en nombre.
El Govern
Institució executiva encarregada de la política interior i exterior.
Funcions: complir lleis, gestionar administració civil i militar.
Composition: President, vice-presidents i ministres.
Investidura organitzada pel Congrés.
La Corona
Forma de govern: monarquia parlamentària.
Funcions del rei: caràcter simbòlic i representatiu.
Estat jurídic: mandat vitalici, successió hereditària, inviolabilitat. (actes deguts)
Altres Institucions de l'Estat
Tribunal de Comptes: fiscalitza comptes i gestió econòmica.
Consell d'Estat: òrgan consultiu suprem del Govern espanyol.
B6
Órgans jurisdiccionalsPODER JUDICIAL
Poder estatal independent dels altres poders (executiu i legislatiu).
Composat de jutges i magistrats.
PRINCIPIS DEL PODER JUDICIAL
Exclusivitat i Unitat jurisdiccional.
Estatut dels jutges i magistrats:
Independència (externa i interna).
Inamobilitat.
Imparcialitat.
Incompatibilitat.
Responsabilitat.
ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL
Basat en criteris: civil, penal, contenciós administratiu i social.
Criteri territorial: partits judicials, províncies, comunitats autònomes.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Última instància pels processos judicials a Catalunya.
President nomenat pel rei a proposta del CGPJ.
CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
No és part del poder judicial, és l'òrgan de govern del poder judicial. (no auto govierno)
Funcions: nomenaments, ascensos, inspecció, règim disciplinari.
COMPOSICIÓ
20 vocals: 12 jutges i 8 juristes de reconeguda competència.
President elegit per 3/5 dels vocals del Consell.
"Vocals" elegits a proposta de:
3/5 del Congrés (6 jutges, 4 juristes)
3/5 del Senat (6 jutges).
FUNCIONS DEL CGPJ
Proposta de nomenaments (president TS també president del CGPJ).
Consulta sobre el Fiscal General de l'Estat.
Gestió i disciplina judicial.
Alta inspecció de jutjats i tribunals.
Funció consultiva i potestat reglamentaria.
Memòria anual i informes de responsabilitat patrimonial.
El Ministeri Fiscal
No forma part del poder judicial.
Òrgan únic a l'Estat.
Funcions exercides segons principis d'unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat.
Fiscal General de l'Estat (art. 124 CE): Nomenat pel rei a proposta del Govern, amb consulta al CGPJ; requisit: juristes amb +15 anys d'experiència; mandat de 4 anys.
Funcions del Ministeri Fiscal:
Promoure l'acció de justícia per la legalitat i drets ciutadans.
Vetllar per la independència judicial.
Procurar satisfacció de l'interès social davant dels tribunals.
Tribunal Constitucional (Garantia para que se cumpla la CE)
No forma part del poder judicial.
Vigilància del respecte a la CE i depuració de normes inconstitucionals.
Composició: 12 magistrats nomenats pel rei per 9 anys; requisit: +15 anys d'experiència i competència.
4 magistrats a proposta del Congrés (majoria 3/5).
4 magistrats a proposta del Senat (majoria 3/5).
4 magistrats nomenats pel Govern i CGPJ (majoria 3/5).
El president del TC elegit entre membres cada 3 anys (MA a primera votació, MS a segona).
Competències del Tribunal Constitucional:
Control de constitucionalitat de lleis (recurs d'inconstitucionalitat i qüestió d'inconstitucionalitat).
Control previ de tractats internacionals.
Recurs d'empara.
Conflictes de competència entre Estat i comunitats autònomes.
Conflictes d'atribucions entre òrgans constitucionals.
Conflictes en defensa de l'autonomia local.
B7
Models d'organització territorial
Estat Unitàri: Unitat, uniformitat, centralització. Exemple: França, Espanya
Estat Federal: Diversitat de centres de poder, descentralització. EUA, Alemanya, Suïssa, mexic, brasil, argentina, canada, australia (ESTUDIAR 100%)
Evolució dels Models
Estat Unitàri: Descentralització política, evolució cap a estats compostos.
Estat Federal: Buscant més competències, lluita constant amb estats membres per centralització.
Model Territorial a la Constitució Espanyola de 1978
Unicitat: Estat, constitució, ordenament jurídic.
Dret a l'autonomia: Reconegut a les nacionalitats i regions (Article 2).
Estat d'estructura composta, conegut com a Estat autonòmic.
Comunitats Autònomes i Parlaments Autonòmics
Diferent grau d'autonomia respecte a altres entitats territorials.
Autonomia Política: Normes institucionals que defineixen òrgans i competències.
Relació amb l'Estat Central: Competència, no jerarquia.
Dret estatal: Supletori del dret autonòmic.
Vies d'Accés a l'Autonomia
Ràpida: CA amb tractament diferenciat (ex. Catalunya, País Basc).
Especial: Accés a autonomia amb procés especial (ex. Andalusia).
Ordinària: Seguir procediment general (art. 143 CE) per assolir autonomia completa.
Municipis
Òrgans de govern local: Ajuntaments, entitats territorials de dret públic.
Unitats locals bàsiques de l'organització territorial.
Representació: regidors (elegits per sufragi) i alcalde.
Potestat d'autoorganització i responsabilitats executives i normatives.
Composició: alcalde, regidors, tinents d'alcalde, ple, comissió especial de comptes.
Municipis > 5.000 habitants: necessiten comissió de govern.
Províncies
Institucions: Diputacions.
Funcions: coordinació de serveis municipals; assistència jurídica, econòmica i tècnica.
Prestació de serveis intermunicipals i foment d'interessos provincials.
Característiques: divisió administrativa i circumscripció electoral.
Comarques
Organització: Consell Comarcal (ple, president, comissió especial de comptes).
Elecció indirecta de consellers comarcals proporcional als vots obtinguts en municipis.
Competències: derivades de municipis i Generalitat.
Vegueries
Naturalesa territorial; autonomia en la gestió dels seus interessos.
Consells de vegueria substituiran les diputacions.
B8
Origen Històric de la Unió Europea
CECA: Tractat signat a París el 18 d'abril de 1951.
CEE: Tractat signat a Roma el 25 de març de 1957.
EURATOM: Tractat signat a Roma el 25 de març de 1957.
Tractat de Brussel·les: 8 d'abril de 1965.
AUE: Signat a Luxemburg el 17 de febrer de 1986.
Tractat de Maastricht: Signat el 7 de febrer de 1992.
Tractat d'Amsterdam: Signat el 2 d'octubre de 1997.
Tractat de Niça: Signat el 26 de febrer de 2001. (intentaron crear CE (Francia alemania se niegan)
Tractat de Lisboa: Signat el 13 de desembre de 2007. vigor 2009 (nueva composicion del parlamento) 705 en total 59 de españa)
Ordenament Jurídic ComunitariDret Comunitari
Dret Comunitari Originari: Inclou els tractats.
Dret Comunitari Derivat: Inclou actes obligatoris i no obligatoris.
Actes Obligatoris
Reglaments: Actes generals, obligatoris i aplicables als Estats membres.
Directives: Actes vinculants sense eficàcia jurídica immediata.
Decisions: Actes particulars, obligatoris a partir de la notificació.
Actes No Obligatoris
Recomanacions: Orienten el comportament sense ser vinculants.
Dictàmens: Valoracions sense efectes vinculants.
Relacions entre Dret Comunitari i Dret dels Estats Membres
Autonomia Institucional.
Efecte Directe.
Primacia.
Institucions Comunitàries de la Unió Europea
El Consell de la Unió Europea: (dinamarca regidora) (Cada pais con lo suyo) (MAYORIA QUALIFICADORA 55%)
Òrgan intergovernamental representant interessos estatals.
FUNCIONS: Legislatives, execució, coordinació, relacions exteriors.
La Comissió Europea: (Van todos de la mano) (MAYORIA SIMPLE)
Òrgan independent que protegeix interessos comunitaris.
Integrada per 27 comissaris (un per cada estat).
FUNCIONS: Iniciativa, control, execució.
El Parlament Europeu:
Branca legislativa de la UE, 705 eurodiputats (59 d'Espanya).
FUNCIONS: Control polític, legislatives, pressupostàries.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea:
Garanteix la interpretació i aplicació del dret comunitari.
Composat per (JUSTICIA) 27 jutges i 11 advocats generals i (GENERAL) 2 jueces por cada estado miembro)
Altres institucions rellevants:
Defensora del poble europeu.
Banc Central Europeu (política monetària).
Comitè Econòmic i Social.
Comitè de les Regions.
Institut Europeu de la Igualtat de Gènere.