Estructura, Cicle Cel·lular, Replicació i Genòmica dels Àcids Nucleics
Història de la Genètica i el Descobriment dels Àcids Nucleics
Concepte i orígens del terme genètica (1909):
L'any 1909 es va utilitzar per primera vegada el mot genètica per a definir formalment la ciència biològica dedicada a l'estudi de l'herència genètica.
En aquella època històrica ja s'havia determinat la presència, a l'interior del nucli de les cèl·lules eucariotes, d'una substància de naturalesa àcida que tenia la propietat de tenyir-se amb colorants: l'àcid nucleic (identificat posteriorment com l'ADN).
Descobriment de l'estructura molecular (1953):
L'any 1953 és considerat com la fita fonamental en què es va descobrir l'estructura molecular tridimensional de l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i la seva relació amb l'àcid ribonucleic (ARN).
Aquest descobriment va conduir a la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a James Watson, Francis Crick i Rosalind Franklin.
Pàgines de referència d'estudi de la unitat de la cèl·lula com a unitat de vida: pàgines 65, 67, 68, 89 i 90.
Estructura Molecular dels Àcids Nucleics
Composició nucleotídica i alfabets de bases:
L'"alfabet" molecular de l'ADN està constituït per quatre bases nitrogenades:
Adenina ().
Timina ().
Guanina ().
Citosina ().
L'"alfabet" molecular de l'ARN està compost igualment per quatre bases nitrogenades, amb la substitució de la timina per l'uracil:
Adenina ().
Uracil ().
Guanina ().
Citosina ().
En ambdós àcids nucleics, l'ordre en què se situen les bases al llarg de la cadena és aleatori i variable.
Configuració de les cadenes:
ADN: És una molècula bicatenària, és a dir, està formada per dues cadenes polinucleotídiques.
ARN: És una molècula monocatenària, formada exclusivament per una sola cadena polinucleotídica.
Enllaç fosfodièster i unió entre nucleòtids:
Els nucleòtids successius d'una mateixa cadena s'uneixen covalentment entre si a través dels carbonis en posició tres prima () i cinc prima () de les pentoses.
En una cadena de tres nucleòtids consecutius, el nucleòtid del mig s'enganxa mitjançant el seu extrem al del primer nucleòtid, i mitjançant el seu extrem al grup fosfat () situat al del darrer nucleòtid.
S'estableix d'aquesta manera un enllaç químic entre el grup hidroxil () del carboni del primer nucleòtid i el grup fosfat () lligat al carboni del nucleòtid següent.
Com a conseqüència d'aquesta unió orientada, el primer nucleòtid de la cadena conserva el carboni lliure (extrem cinc prima o ), mentre que l'últim nucleòtid de la cadena conserva el carboni lliure associat al seu grup hidroxil (extrem tres prima o ).
Aquesta disposició determina que els àcids nucleics creixin i se sintetitzin sempre en sentit d'extrem cinc prima a extrem tres prima ().
Seqüència i longitud dels àcids nucleics:
Es defineix com a seqüència d'un àcid nucleic l'ordre lineal específic dels diferents nucleòtids que integren la cadena polinucleotídica.
Exemples estructurals de seqüència:
Seqüència d'ADN: .
Seqüència d'ARN: .
Les molècules d'àcids nucleics poden assolir dimensions molt extenses, arribant a contenir molts més de deu milions de nucleòtids ( nucleòtids).
Pàgina de referència d'estudi de la conformació i unió de nucleòtids: pàgina 66.
Complementarietat de bases nitrogenades i doble hèlix:
La interacció entre cadenes es regeix per la complementarietat química de les bases mitjançant enllaços d'hidrogen:
La Guanina () s'aparella específicament amb la Citosina () mitjançant la formació de tres enllaços d'hidrogen ().
L'Adenina () s'aparella amb la Timina () a l'ADN, o amb l'Uracil () a l'ARN, mitjançant la formació de dos enllaços d'hidrogen ( o ).
L'ADN constitueix físicament una doble cadena de nucleòtids units transversalment entre si a través d'aquests enllaços d'hidrogen formats entre les bases nitrogenades complementàries.
Les dues cadenes són antiparal·leles (una orientada en sentit i la seva complementària en sentit ) i es troben entrellaçades en l'espai constituint una doble hèlix.
El Dogma Central de la Biologia Molecular i Tipus d'ARN
El Dogma Central:
Descriu el flux unidireccional i funcional de la informació genètica dins del sistema cel·lular:
Duplicació (o replicació): L'ADN actua com a plantilla per produir còpies d'ADN ().
Transcripció: El pas de la informació continguda a l'ADN cap a una molècula d'ARN ().
Traducció: El procés mitjançant el qual la seqüència d'ARN es tradueix en una seqüència d'aminoàcids per formar proteïnes ().
L'"alfabet" nucleotídic de l'ADN no interactua directament amb les proteïnes: es tradueix a través de l'ARN en l'"alfabet" dels 20 aminoàcids diferents que formen les proteïnes.
Per tant, no existeix una relació física o química directa entre l'ADN i la proteïna, sinó que és sempre intervinguda per l'ARN.
Classes funcionals d'àcid ribonucleic (ARN):
ARNm (ARN missatger): Actua com a intermediari que porta la informació codificada des de l'ADN fins a la maquinària de síntesi per a la producció de la proteïna.
ARNt (ARN transferent): S'encarrega de transferir i transportar els aminoàcids específics fins als ribosomes durant el procés de traducció.
ARNr (ARN ribosòmic): És el component estructural i catalític fonamental que forma els ribosomes.
El Cicle Cel·lular i la Compactació de la Cromatina
Fases del cicle cel·lular:
El cicle vital d'una cèl·lula alterna un període temporal llarg de preparació i creixement anomenat interfase amb un període de divisió cel·lular anomenat mitosi.
Durant la interfase, la cèl·lula no es divideix directament, sinó que duu a terme tots els preparatius metabòlics i genètics per a fer-ho.
En la interfase, el material genètic (ADN) es troba lliure i descondensat en forma de cromatina.
Divisió de la interfase en subfases:
Fase (Gap 1): Període d'intensa activitat metabòlica cel·lular i de traducció proteica general.
Fase (Síntesi): La cèl·lula duplica el seu ADN. És la fase on té lloc el procés de replicació perquè cadascuna de les cèl·lules filles rebi exactament la mateixa informació que la cèl·lula mare o progenitora.
Fase (Gap 2): Es tradueixen de manera activa proteïnes específiques anomenades histones.
Mitosi i compactació cromosòmica:
En finalitzar la interfase, la cèl·lula entra a la mitosi (divisió cel·lular pròpiament dita).
En entrar a la mitosi, la cèl·lula passa a disposar del doble d'ADN respecte a la cèl·lula inicial.
L'ADN s'ha de compactar intensament al voltant de les proteïnes histones prèviament sintetitzades, estructurant els cromosomes individuals amb la seva clàssica morfologia en forma de "".
Com a resultat de la mitosi, a partir d'una cèl·lula progenitora s'obtenen dues cèl·lules filles que contenen idèntica dotació d'ADN.
El Procés de Duplicació o Replicació de l'ADN
Fonament semiconservatiu:
Com que les dues cadenes de nucleòtids de la doble hèlix de l'ADN són complementàries, cadascuna d'elles serveix de patró o motlle per a la biosíntesi d'una nova cadena complementària.
La duplicació o replicació és un fenomen semiconservatiu, ja que cada nova molècula d'ADN bicatenari conserva una de les cadenes preexistents (vella o motlle) i incorpora una cadena acabada de sintetitzar (nova).
Maquinària enzimàtica i mecanisme:
En la replicació actua conjuntament tot un complex conjunt d'enzims específics i desoxiribonucleòtids.
El procés mecànic s'inicia mitjançant l'acció d'un enzim específic que trenca els enllaços d'hidrogen que mantenen unides les bases complementàries de les dues cadenes.
Un cop separades ambdues cadenes preexistents, se sintetitzen de manera progressiva i simultània les dues noves cadenes complementàries als seus respectius motlles.
Orígens de replicació:
Atès que la molècula d'ADN és extremadament llarga, la replicació no comença per un sol extrem sinó que té lloc simultàniament en molts punts diferents de la molècula.
Aquests punts específics d'inici simultani reben el nom d'orígens de replicació (o punts d'origen de la replicació).
Propietats Físico-Químiques: Desnaturalització de l'ADN
Febleza dels enllaços d'hidrogen:
Tot i mantenir l'estabilitat de la doble hèlix, els enllaços d'hidrogen individuals són forces moleculars febles en comparació amb els enllaços covalents.
Condicions de desnaturalització:
Les dues cadenes d'ADN es poden desenganxar o separar mitjançant la ruptura d'aquests enllaços febles mitjançant:
L'exposició a substàncies alcalines (bases químiques fortes, com ara l'hidròxid de sodi, ).
L'exposició a temperatures molt altes.
L'acció d'enzims especialitzats capaços de trencar els enllaços d'hidrogen.
Aquest procés físic de separació de les dues cadenes s'anomena desnaturalització.
Renaturalització:
El procés és reversible: sota les condicions adequades, es pot realitzar la reacció inversa, tornant a ajuntar o reassociar les dues cadenes complementàries mitjançant la restitució dels enllaços d'hidrogen.
Organització Genòmica, Gens i Dimensions Quantitatives de l'ADN Cel·lular
Definicions de gen i genoma:
Gen: Fragment discret d'ADN que conté i porta la informació necessària sobre un caràcter determinat, com ara la informació necessària per a codificar una proteïna sencera o una part d'una proteïna.
Genoma: El conjunt complet de tots els gens que posseeix un ésser viu o una cèl·lula determinada.
Fraccions no codificants i codificants per a ARN:
Dins de la seqüència global de l'ADN, existeix una fracció considerable d'ADN no codificant que no porta informació per a cap proteïna (conegut com a fragments espaiadors o ADN sense sentit codificant, com ara fragments repetitius).
També existeix una part específica de l'ADN la funció de la qual no és codificar proteïnes, sinó transcriure's directament en els diferents tipus d'ARN.
Identitat genòmica cel·lular:
Totes les cèl·lules que constitueixen el cos d'un organisme pluricel·lular contenen exactament el mateix ADN.
Totes elles deriven inicialment d'una única cèl·lula mare original, el zigot, a través de divisions successives per mitosi.
La diferenciació cel·lular rau en el fet que cada tipus cel·lular expressa només una part d'aquesta informació per desenvolupar una funció especialitzada, tot i conservar la totalitat del mateix ADN.
Magnituds biomètriques i quantitatives de l'ADN humà:
Una sola cèl·lula conté aproximadament uns de longitud d'ADN a l'interior del seu nucli.
Mida del genoma humà haploide: aproximadament parells de bases ().
Distància física ocupada per cada parell de bases: cada parell de bases mesura exactament .
Càlcul de la longitud per dotació de parells de bases:
.
Considerant la dotació diploide de la cèl·lula humana (dues còpies), la longitud total assoleix d'ADN per cèl·lula.
El cos humà està compost per un total estimat d'entre i de cèl·lules ( cèl·lules).
Si s'estirés i s'unís en línia recta tot l'ADN contingut en les cèl·lules d'un sol individu humà, la seva longitud permetria cobrir el trajecte d'anada i tornada des de la Terra fins al Sol un total de 300 cops ().
Pàgines de referència d'estudi del genoma i les seves dimensions: pàgines 94 i 95.