Estructura, Cicle Cel·lular, Replicació i Genòmica dels Àcids Nucleics

Història de la Genètica i el Descobriment dels Àcids Nucleics

  • Concepte i orígens del terme genètica (1909):

    • L'any 1909 es va utilitzar per primera vegada el mot genètica per a definir formalment la ciència biològica dedicada a l'estudi de l'herència genètica.

    • En aquella època històrica ja s'havia determinat la presència, a l'interior del nucli de les cèl·lules eucariotes, d'una substància de naturalesa àcida que tenia la propietat de tenyir-se amb colorants: l'àcid nucleic (identificat posteriorment com l'ADN).

  • Descobriment de l'estructura molecular (1953):

    • L'any 1953 és considerat com la fita fonamental en què es va descobrir l'estructura molecular tridimensional de l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i la seva relació amb l'àcid ribonucleic (ARN).

    • Aquest descobriment va conduir a la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a James Watson, Francis Crick i Rosalind Franklin.

    • Pàgines de referència d'estudi de la unitat de la cèl·lula com a unitat de vida: pàgines 65, 67, 68, 89 i 90.

Estructura Molecular dels Àcids Nucleics

  • Composició nucleotídica i alfabets de bases:

    • L'"alfabet" molecular de l'ADN està constituït per quatre bases nitrogenades:

    • Adenina (A\text{A}).

    • Timina (T\text{T}).

    • Guanina (G\text{G}).

    • Citosina (C\text{C}).

    • L'"alfabet" molecular de l'ARN està compost igualment per quatre bases nitrogenades, amb la substitució de la timina per l'uracil:

    • Adenina (A\text{A}).

    • Uracil (U\text{U}).

    • Guanina (G\text{G}).

    • Citosina (C\text{C}).

    • En ambdós àcids nucleics, l'ordre en què se situen les bases al llarg de la cadena és aleatori i variable.

  • Configuració de les cadenes:

    • ADN: És una molècula bicatenària, és a dir, està formada per dues cadenes polinucleotídiques.

    • ARN: És una molècula monocatenària, formada exclusivament per una sola cadena polinucleotídica.

  • Enllaç fosfodièster i unió entre nucleòtids:

    • Els nucleòtids successius d'una mateixa cadena s'uneixen covalentment entre si a través dels carbonis en posició tres prima (C3\text{C}_3) i cinc prima (C5\text{C}_5) de les pentoses.

    • En una cadena de tres nucleòtids consecutius, el nucleòtid del mig s'enganxa mitjançant el seu extrem C5C_5 al C3C_3 del primer nucleòtid, i mitjançant el seu extrem C3C_3 al grup fosfat (P\text{P}) situat al C5C_5 del darrer nucleòtid.

    • S'estableix d'aquesta manera un enllaç químic entre el grup hidroxil (−OH-\text{OH}) del carboni C3C_3 del primer nucleòtid i el grup fosfat (P\text{P}) lligat al carboni C5C_5 del nucleòtid següent.

    • Com a conseqüència d'aquesta unió orientada, el primer nucleòtid de la cadena conserva el carboni C5C_5 lliure (extrem cinc prima o 5′5'), mentre que l'últim nucleòtid de la cadena conserva el carboni C3C_3 lliure associat al seu grup hidroxil (extrem tres prima o 3′–OH3'\text{--OH}).

    • Aquesta disposició determina que els àcids nucleics creixin i se sintetitzin sempre en sentit d'extrem cinc prima a extrem tres prima (5′→3′5' \rightarrow 3').

  • Seqüència i longitud dels àcids nucleics:

    • Es defineix com a seqüència d'un àcid nucleic l'ordre lineal específic dels diferents nucleòtids que integren la cadena polinucleotídica.

    • Exemples estructurals de seqüència:

    • Seqüència d'ADN: 5′–ATGGCTATTA–3′5'\text{--ATGGCTATTA--}3'.

    • Seqüència d'ARN: 5′–AUUGCGUAAU–3′5'\text{--AUUGCGUAAU--}3' .

    • Les molècules d'àcids nucleics poden assolir dimensions molt extenses, arribant a contenir molts més de deu milions de nucleòtids (>10×106> 10 \times 10^6 nucleòtids).

    • Pàgina de referència d'estudi de la conformació i unió de nucleòtids: pàgina 66.

  • Complementarietat de bases nitrogenades i doble hèlix:

    • La interacció entre cadenes es regeix per la complementarietat química de les bases mitjançant enllaços d'hidrogen:

    • La Guanina (G\text{G}) s'aparella específicament amb la Citosina (C\text{C}) mitjançant la formació de tres enllaços d'hidrogen (G≡C\text{G} \equiv \text{C}).

    • L'Adenina (A\text{A}) s'aparella amb la Timina (T\text{T}) a l'ADN, o amb l'Uracil (U\text{U}) a l'ARN, mitjançant la formació de dos enllaços d'hidrogen (A=T\text{A} = \text{T} o A=U\text{A} = \text{U}).

    • L'ADN constitueix físicament una doble cadena de nucleòtids units transversalment entre si a través d'aquests enllaços d'hidrogen formats entre les bases nitrogenades complementàries.

    • Les dues cadenes són antiparal·leles (una orientada en sentit 5′→3′5' \rightarrow 3' i la seva complementària en sentit 3′→5′3' \rightarrow 5') i es troben entrellaçades en l'espai constituint una doble hèlix.

El Dogma Central de la Biologia Molecular i Tipus d'ARN

  • El Dogma Central:

    • Descriu el flux unidireccional i funcional de la informació genètica dins del sistema cel·lular:

    • Duplicació (o replicació): L'ADN actua com a plantilla per produir còpies d'ADN (ADN→ADN\text{ADN} \rightarrow \text{ADN}).

    • Transcripció: El pas de la informació continguda a l'ADN cap a una molècula d'ARN (ADN→ARN\text{ADN} \rightarrow \text{ARN}).

    • Traducció: El procés mitjançant el qual la seqüència d'ARN es tradueix en una seqüència d'aminoàcids per formar proteïnes (ARN→Proteı¨na\text{ARN} \rightarrow \text{Proteïna}).

    • L'"alfabet" nucleotídic de l'ADN no interactua directament amb les proteïnes: es tradueix a través de l'ARN en l'"alfabet" dels 20 aminoàcids diferents que formen les proteïnes.

    • Per tant, no existeix una relació física o química directa entre l'ADN i la proteïna, sinó que és sempre intervinguda per l'ARN.

  • Classes funcionals d'àcid ribonucleic (ARN):

    • ARNm (ARN missatger): Actua com a intermediari que porta la informació codificada des de l'ADN fins a la maquinària de síntesi per a la producció de la proteïna.

    • ARNt (ARN transferent): S'encarrega de transferir i transportar els aminoàcids específics fins als ribosomes durant el procés de traducció.

    • ARNr (ARN ribosòmic): És el component estructural i catalític fonamental que forma els ribosomes.

El Cicle Cel·lular i la Compactació de la Cromatina

  • Fases del cicle cel·lular:

    • El cicle vital d'una cèl·lula alterna un període temporal llarg de preparació i creixement anomenat interfase amb un període de divisió cel·lular anomenat mitosi.

    • Durant la interfase, la cèl·lula no es divideix directament, sinó que duu a terme tots els preparatius metabòlics i genètics per a fer-ho.

    • En la interfase, el material genètic (ADN) es troba lliure i descondensat en forma de cromatina.

  • Divisió de la interfase en subfases:

    • Fase G1G_1 (Gap 1): Període d'intensa activitat metabòlica cel·lular i de traducció proteica general.

    • Fase SS (Síntesi): La cèl·lula duplica el seu ADN. És la fase on té lloc el procés de replicació perquè cadascuna de les cèl·lules filles rebi exactament la mateixa informació que la cèl·lula mare o progenitora.

    • Fase G2G_2 (Gap 2): Es tradueixen de manera activa proteïnes específiques anomenades histones.

  • Mitosi i compactació cromosòmica:

    • En finalitzar la interfase, la cèl·lula entra a la mitosi (divisió cel·lular pròpiament dita).

    • En entrar a la mitosi, la cèl·lula passa a disposar del doble d'ADN respecte a la cèl·lula inicial.

    • L'ADN s'ha de compactar intensament al voltant de les proteïnes histones prèviament sintetitzades, estructurant els cromosomes individuals amb la seva clàssica morfologia en forma de "X\text{X}".

    • Com a resultat de la mitosi, a partir d'una cèl·lula progenitora s'obtenen dues cèl·lules filles que contenen idèntica dotació d'ADN.

El Procés de Duplicació o Replicació de l'ADN

  • Fonament semiconservatiu:

    • Com que les dues cadenes de nucleòtids de la doble hèlix de l'ADN són complementàries, cadascuna d'elles serveix de patró o motlle per a la biosíntesi d'una nova cadena complementària.

    • La duplicació o replicació és un fenomen semiconservatiu, ja que cada nova molècula d'ADN bicatenari conserva una de les cadenes preexistents (vella o motlle) i incorpora una cadena acabada de sintetitzar (nova).

  • Maquinària enzimàtica i mecanisme:

    • En la replicació actua conjuntament tot un complex conjunt d'enzims específics i desoxiribonucleòtids.

    • El procés mecànic s'inicia mitjançant l'acció d'un enzim específic que trenca els enllaços d'hidrogen que mantenen unides les bases complementàries de les dues cadenes.

    • Un cop separades ambdues cadenes preexistents, se sintetitzen de manera progressiva i simultània les dues noves cadenes complementàries als seus respectius motlles.

  • Orígens de replicació:

    • Atès que la molècula d'ADN és extremadament llarga, la replicació no comença per un sol extrem sinó que té lloc simultàniament en molts punts diferents de la molècula.

    • Aquests punts específics d'inici simultani reben el nom d'orígens de replicació (o punts d'origen de la replicació).

Propietats Físico-Químiques: Desnaturalització de l'ADN

  • Febleza dels enllaços d'hidrogen:

    • Tot i mantenir l'estabilitat de la doble hèlix, els enllaços d'hidrogen individuals són forces moleculars febles en comparació amb els enllaços covalents.

  • Condicions de desnaturalització:

    • Les dues cadenes d'ADN es poden desenganxar o separar mitjançant la ruptura d'aquests enllaços febles mitjançant:

    • L'exposició a substàncies alcalines (bases químiques fortes, com ara l'hidròxid de sodi, NaOH\text{NaOH}).

    • L'exposició a temperatures molt altes.

    • L'acció d'enzims especialitzats capaços de trencar els enllaços d'hidrogen.

    • Aquest procés físic de separació de les dues cadenes s'anomena desnaturalització.

  • Renaturalització:

    • El procés és reversible: sota les condicions adequades, es pot realitzar la reacció inversa, tornant a ajuntar o reassociar les dues cadenes complementàries mitjançant la restitució dels enllaços d'hidrogen.

Organització Genòmica, Gens i Dimensions Quantitatives de l'ADN Cel·lular

  • Definicions de gen i genoma:

    • Gen: Fragment discret d'ADN que conté i porta la informació necessària sobre un caràcter determinat, com ara la informació necessària per a codificar una proteïna sencera o una part d'una proteïna.

    • Genoma: El conjunt complet de tots els gens que posseeix un ésser viu o una cèl·lula determinada.

  • Fraccions no codificants i codificants per a ARN:

    • Dins de la seqüència global de l'ADN, existeix una fracció considerable d'ADN no codificant que no porta informació per a cap proteïna (conegut com a fragments espaiadors o ADN sense sentit codificant, com ara fragments repetitius).

    • També existeix una part específica de l'ADN la funció de la qual no és codificar proteïnes, sinó transcriure's directament en els diferents tipus d'ARN.

  • Identitat genòmica cel·lular:

    • Totes les cèl·lules que constitueixen el cos d'un organisme pluricel·lular contenen exactament el mateix ADN.

    • Totes elles deriven inicialment d'una única cèl·lula mare original, el zigot, a través de divisions successives per mitosi.

    • La diferenciació cel·lular rau en el fet que cada tipus cel·lular expressa només una part d'aquesta informació per desenvolupar una funció especialitzada, tot i conservar la totalitat del mateix ADN.

  • Magnituds biomètriques i quantitatives de l'ADN humà:

    • Una sola cèl·lula conté aproximadament uns 2 m2\,\text{m} de longitud d'ADN a l'interior del seu nucli.

    • Mida del genoma humà haploide: aproximadament 3200×1063200 \times 10^6 parells de bases (PB\text{PB}).

    • Distància física ocupada per cada parell de bases: cada parell de bases mesura exactament 0,34 nm0{,}34\,\text{nm}.

    • Càlcul de la longitud per dotació de parells de bases:

    • (3200×106)×0,34 nm=1,09 m(3200 \times 10^6) \times 0{,}34\,\text{nm} = 1{,}09\,\text{m}.

    • Considerant la dotació diploide de la cèl·lula humana (dues còpies), la longitud total assoleix 1,09 m×2=2,18 m1{,}09\,\text{m} \times 2 = 2{,}18\,\text{m} d'ADN per cèl·lula.

    • El cos humà està compost per un total estimat d'entre 3030 i 37 bilions37\,\text{bilions} de cèl·lules (30–37×101230\text{--}37 \times 10^{12} cèl·lules).

    • Si s'estirés i s'unís en línia recta tot l'ADN contingut en les cèl·lules d'un sol individu humà, la seva longitud permetria cobrir el trajecte d'anada i tornada des de la Terra fins al Sol un total de 300 cops (300 cops300\,\text{cops}).

    • Pàgines de referència d'estudi del genoma i les seves dimensions: pàgines 94 i 95.