TIRANT LO BLANC
novel·la cavalleresca→ Joanot Martorell
Tirant→ cavaller realista.
Tirant arriba a Constantinoble. L’Emperador el presenta a l’emperadriu que està de dol i s’havia tancat en una cambra fosca per la mort del seu fill a mans dels turcs en un combat. Tirant en veure l’Emperadriu trista per la mort del seu fill, i perquè té por de caure presonera dels turcs, li diu unes paraules per consolar-la per la pèrdua del seu fill i l’hi aconsella deixar d’estar trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat→ ha mort com un bon cristià.
Mentre l’emperador diu unes paraules a Tirant, ell està observant a Carmesina la filla de l’emperador. Al cap d’una estona l’emperador se l’emporta de la cambra on estan.
Diafebus cosí de Tirant, en veure tirant molt trist li pregunta quin mal té, Tirant li contesta que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar. Diafebus ho veu i s’adona de que el mal d’amor.
Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti el seu mal d’amor. Diafebus explica a Carmesina l’amor de Tirant. El Diafebus torna a ell , consola amb les paraules i l’abraçada de Carmesina al seu cap. La infanta entra a la seva cambra i li explica el cas de Tirant a una donzella de la seva confiança . També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa davant del emperador i li diu que la seva indisposició es deguda a mals de mar i no al defalliment amorós. El capítol amb el desconcert de Diafebus que no compren la tristor de Tirant quan hauria d’estar content per haver vist a missa a la infanta.
Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta no li correspon. Ell mai ha perdut una batalla però l’amor per aquesta donzella l’ha llençat a terra i l’ha fet perdre.
Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia que per aconseguir l’amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot dir el primer dia que està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus que li portés un llibre a l’infanta, un dels millors llibres de l’època on explica històries especials.
Quan li van oferir el llibre, es queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per a una donzella reial i li dona a Carmesina. Ella li proposa a l’emperador que anessin a buscar a Tirant i als musics i fessin festa, que està cansada del dol i l’aflicció.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a l’emperador si podia ballar amb l’infanta. Van ballar i Tirant va tornar molt content a la posada.
L’endemà va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble.
L’emperador va fer que Tirant sopés al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que es tractés d’infanta a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a princesa i ell va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però ara volia veure a Tirant i això també podria ajudar-li per aprendre a governar.
La princesa fa cridar a Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, es dirigeix al palau. Ballen molta estona davant l’emperador fins que se’n va a la seva habitació i ells se’n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant malament i que s’ho expliqui, ell no vol explicar-ho, no vol que ho sàpiga. La princesa li diu que pel que més estima en el món s’ho expliqui i ell li contesta que si arriba aquest secret al seu pare el matarà. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant confessa que estima a una persona.
La princesa va insistir en preguntar-li a Tirant qui era la dona a la que ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort.
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però al veure’s reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una dama sense dir cap paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se a la princesa tant contenta li van preguntar que d’on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la situació que acabava de passar al Tirant. Estefania s’ho va prendre bé però pel que fa a la Viuda tot el contrari, aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un deshonor per ella i la seva família i la gent en parlaria molt malament.
Al acabar la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha tres menes d’amor i tres punts important que gairebé ningú sap.
L’endemà Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta, després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.
Per la nit Tirant i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames però Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li va contestar: La meva conducta no és bona.
Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera en trobar-se va ser Estefania. Li va dir que li estaria molt agraït si volgués fer-lo digne de ser més proper dient-li que l’amava per sobre de tot, però que si d’altra banda li nega ella haurà perdut la gentilesa i la condemnaran a l’exili. Quan va acabar ella li va dir amb una cara molt afable que dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa parla molt malament d’ell mateix innecessàriament. Segueix dient-li que no es desesperi pel seu poc amor que l’estima més del que demostra i ell en pensa.
De cop i volta entra el cambrer de l’emperador i li diu a Diafebus que l’emperador el demanava i li demana a Estefania que l’esperi allà.
Després de parlar amb l’emperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant i ell va començar a consolar-la però va entrar la princesa i Diafebus no va deixar que se’n anés. Estefania va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no s’havien avorrit gaire ja que estava amb la cosa que més amava.
Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit.
Carmesina parla del que sent per Tirant i Estefania per Diafebus, que se’n va a escriure una nota. Mentrestant Diafebus vol besar a la princesa però aquesta s’hi nega i ell s’enfada, després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell.
Diafebus aconsegueix besar-li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa que ell li toqui els pits i trobi la nota
Estefania i Diafebus , estan disposats a ajudar al capità Tirant en el seu mal d’amors, perquè al dia següent la princesa s’anirà amb l’emperador a la ciutat. Llavors decideixen fer un trobament en la cambra de la princesa. Però sense que ells s’adonessin una donzella, anomenada Plaerdemavida, que es va fer la dormida perquè sospitava que passava alguna cosa, ho va veure tot i al dia següent ho explica tot el que havia passat a la princesa i a l’Estefanía com si es tractés d’un somni.
Després de la missa l’emperador i la princesa se’n van anar. A l’hora d’acomiadar-se Tirant de la princesa es cau del cavall, ell posa l’excusa que el cavall tenia mal.
Tirant entra a l’habitació de la princesa, sense el seu permís. La princesa li demana que se’n vagi i comencen a tenir jocs amorosos. Quan de sobte arriba a la cambra de Carmesina,l’emperadriu i després l’emperador, però Tirant no es descobert, la princesa li ajuda a amagar-se.
Plaerdemavida vol que Tirant veli pel seu amor, Hipòlit.
La Viuda Reposada es tanca amb la princesa i comença a aconsellar-la malament respecte de Tirant. Explica mentires com que Tirant. La princesa comença a plorar.
Plaerdemavida entra a la cambra de Tirant i li explica que demà la princesa li toca banyar-se i se les inventarà per ficar-lo al llit amb ella nua i Tirant tot content li agraeix i li diu que mai l’obligaria a fer alguna cosa a la força a la princesa, perquè diu que la ama més que a la seva pròpia ànima.
Plaerdemavida insisteix i li diu que ha de fer com a las batalles, ha d’imposar una mica de força a la princesa, perquè sinó mai tindrà aquesta fama i li ha de demostrar el seu valor,ferint-la quan estigui al llit nua i se’n va a dormir. ( llenguatje bél·lic)
Pel matí l’emperador avisa a Tirant perquè es preparés que dintre de poc marxarien, però Tirant es va quedar atònit sense prestar-li atenció a l’emperador, quan va veure a la princesa amb una camisa blanca mig transparent i sense res sota la camisa, veient-li els pits. Tirant li va explicar una mentida a l’emperador, però aquest es va adonar que estava enamorat de Carmesina, per la forma com la mirava. Va explicar-li que Tirant hauria de deixar el que ama si volia ser el senyor de tot i li va dir que Tirant havia guanyat les batalles per la seva virtut, i li dona alguns consells. L’emperador li diu a la princesa que no es preocupi que si el seu pare no li troba marit, ell mateix s’encarregarà de que el seu marit sigui Tirant, perquè Tirant és el millor marit que podria tenir.
Tirant li va dir a la princesa que li va prometre amor i ara havia de complir la seva promesa i ella li posa l’excusa de que no hi han testimonis, però Plaerdemavida li diu que una promesa sobre amor no fa falta que hi hagin testimonis.
L’emperador va a la cambra de la Princesa i li va preguntar si volia a Tirant com a marit i ella avergonyida li va contestar que quan torni de la batalla ja és veurà el que es fa.
Mentrestant Plaerdemavida li diu a Tirant que no es preocupi que aquesta nit li explicaria com ficar-se a la cambra de la princesa.
La en nit fosca Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, en el bany de la princesa. L´heredera es va banyar amb la Viuda Reposada. Totes dues tenien la companyia de la donzella. Davant del llit de Carmesina el capità es va posar a tremolar, motiu pel qual la donzella li va dirigir unes paraules.
Ja en el llit mentre el capità tocava les parts suaus i molles de la princesa, la donzella dissimulava com podia davant l´ama. La princesa va sentir l´assetjament del capità i va soltar un crit. La Viuda Reposada el va sentir. Va respondre amb un altre crit. A partir d´aquí es van despertar totes les donzelles i es va fer gran remor. Plaerdemavida el va traure pel terrat amb una corda. Mentrestant va arribar l´emperadriu primer i després l´emperador. La contestació que va donar la filla al crit és que una rata li havia passat per la cara. Amb la col·laboració de la duquessa la donzella Plaerdemavida va anar a cercar Tirant pel terrat i va sentir unes veus.
L’emperadriu demanà a Hipòlit que no tingui vergonya i que li expliqui qui el fa passar tant mal. L’emperadriu li diu que esta disposada a escoltar-lo, finalment Hipòlit li confessà que està enamorat de ella i que és ella qui li fa patir tant. Després d’escoltar això l’emperadriu se’n va anar i no va dir res. Hipòlit se’n va anar a la seva posada i se’n va penedir del que havia dit.
Després l’emperadriu va anar a la posada a buscar a Hipòlit per parlar amb ell perquè estava disposada a donar-li una resposta, li va fer entendre que ella sentia el mateix i si volien tenir una relació les coses es tindrien que fer a la seva manera. L’emperadriu també li va dir a Hipòlit que la esperés al terrat de la seva cambra perquè després poguessin estar junts.
Després de dir això l’emperadriu se’n va anar ràpidament de la posada on es trobava Hipòlit, quan va arribar al palau se’n va anar a la seva cambra i va demanar als criats que la decoressin molt bé perquè el rei la anava a visitar aquella nit però en realitat qui la anava a visitar era Hipòlit. Per desfer-se’n dels criats i de les donzelles va dir que es trobava malament però de seguida les donzelles van anar a buscar als metges i la emperadriu va dir que es trobava tant malament na no volia que ningú la molestes i per fi la van deixar sola a la seva cambra. Ja per la nit se’n va anar cap al terrat i va veure que Hipòlit hi havia anat per trobar-se amb ella i tots junts se’n van anar cap a la cambra.
Van passar la nit junts . L’endemà va arribar a la cambra de l’emperador. L’emperadriu va obligar Hipòlit que es posés en un retret fins que ella pogués donar justa causa del seu mal, de manera que conjuntament amb el rei havien anat els metges. La reina al·lega una en somniació en què estava amb el seu fill al llit. Quan els metges se’n van anar perquè la reina volia dormir més, els dos amants van tornar al llit.
Abans el tirant no ho sabia que era el amor,però ara si que sap que vol dir el amor en veritat desprès de barallar molt fort amb seu mateix.
En aquest moment va entrar l’emperador i se emportà el capità per parlar sobre assumptes de la guerra.
La princesa li explica a Tirant que li diuen benaventurada sense saber la seva pobresa. Desprès Tirant i Carmesina és juren amor i confirmen el seu matrimoni amb un petó.
La princesa li rèplica a Tirant que l’estima, que és el millor que pot posseir i que l’únic mal que s imagina serà l’absència d’ell.
Tirant li dedica unes paraules boniques com alabança , amb l’objectiu de declarar-li el seu amor a la princesa Carmesina i agraint-li l’acceptació dels seus treballs. Després de les paraules , la princesa no triga en començar a parlar amb ell.
Més tard l’emperador fa una gran festa en honor del cavaller , i aquest demana ajuda a Plaerdemavida per anar a veure a Carmesina a la nit. Tirant i Carmesina es troben , es besen i parlen.
Amb l’ajuda de Plaerdemavida , Tirant aconsegueix anar a l’habitació de Carmesina a la nit . Tirant besant-la i despullant-la la deixa al llit . Carmesina quan veu a Tirant al seu costat despullat i que vol arravatar-li la seva virginitat , plora i es lamenta del que estava fent.
Carmesina plorant i amb la mà tremolosa es va lamentar molt de voler perdre la seva virginitat , i s’ho diu a Tirant , que encara no pot ser però que ella l’estima a ell . Veient això el cavaller , ho va entendre i van passar-se la nit jugant els dos , fent-se carícies.
Quan va començar el dia , abans que la gent del palau s’aixequés , Tirant se’n va anar amb molta passió i angoixa . L’emperador fa una festa a Tirant , Plaerdemavida el renya perquè Carmesina conserva la virginitat i la Viuda Reposada ha preparat una trampa a Tirant .
La viuda decideix mentir a tirant perquè ella vol estar amb ell, primer de tot li diu a Tirant que la princesa no es verge i que va estar amb un esclau negre musulmà, després que va estarembarassada i després que va abortar. Tirant no s’ho creu fins que la Viuda decideix fer un joc d’imatges on a través de miralls es veu a qui sembla ser l’esclau en una cambra amb la princesa rient. El que no sap tirant es que es Hipólit disfrassat. Quan surt i veu a l’esclau el mata.
Tirant s’envà a convertir en cristiants tot desolats per el que havia vist de Carmesina. S’està una temporada i quan s’entera de que lo que li han dit es mentida ( ja que li diu Hipólit) torna. Quan la Viuda s’entera que Tirant torna es mata.
Tirant, fa via de Constantinoble per parlar amb l’emperador, i aprofita per acudir en secret davant de la presència de la reina ( plaerdemavida), la qual prepara una trobada en el llit amb la princesa.
Tirant li dona les gràcies a la reina per el que ha fet per ell, i la reina li diu que no fa falta i que no perdi temps, que es despulli.
Tirant es treu la roba, la reina li agafa de la mà i l’emporta al llit de la princesa. La reina se’n va i Tirant es fica al llit amb la princesa.
La princesa li diu a Tirant que descansi i no faci servir la força perquè una donzella no podia resistir tanta força, la princesa li diu coses fins que escolta, mira la teva princesa morta.
Tirant escoltant això s’aixeca ràpidament del llit pensant que l’havia mort, i se’n va corrent a buscar a la reina per que li ajudes.
La reina en veure’l li llença aigua a la cara i Tirant recobra el sentit.
La princesa no esta contenta amb el que ha fet el Tirant i li diu que no ha sigut un cavaller.
La reina li diu a la princesa que no sigui beneita que les armes d’un cavaller no fan mal a una donzella perquè la princesa no vol entrar en baralles i es calla.
La reina se’n va i Tirant i la princesa dormen junts.
Una vegada recobrades totes les terres de l´imperi les tropes cristianes es disposaren a tornar a Constantinoble. A un dia de distància, en una ciutat coneguda com Andrinòpol es va deturar lexèrcit cristià per voluntat de l´emperador.
Passejant per un riu li va agafar mal de costat i va emmalaltir de forma que cap metge li va poder donar remei. Van avisar a l´emperador que Tirant s´estava morint.
Tirant tramet una breu carta a la princesa en la qual li demana que visqui i que el recordi.
L’Emperador realitza un discurs de lamentació degut a la mort de Tirant i aquest és enterrat a l’alba. La princesa, en veure tota la gent plorant, tem per la vida del seu pare i pregunta que ha passat. La viuda de Montsant li fa saber de la mort de Tirant, i la princesa, entre sanglots i sospirs, es vesteix amb les seves robes de bodes.
La princesa Carmesina es lamenta per la mort de Tirant pronunciant unes paraules de dolor i seguidament llançant-se sobre el seu cos i besant la seva boca freda, surt sang del nas→ simbol de bodes( primer els vots i despres la nit de noçes).
Carmesina continua lamentant-se i plorant, per tant, el seu pare, afligit, diu als guàrdies que la portin a la seva habitació. De camí li diu que ha de deixar de plorar i mostrar una cara alegre. Quan la princesa és a l’habitació amb les seves donzelles, la seva mare l’Emperadriu, entra a parlar amb ella però no respon perquè no pot parlar pel seu dolor.
Després de morir la princesa, l’emperadriu trista per la seva mort perd el coneixement i els metges no poden fer res per tornar-la en sí. L’Hipòlit es queda al costat de l’emperadriu fins que torna a despertar-se, i l’emperadriu li demana a l’Hipòlit que s’encarregui dels funerals de l’emperador, de la seva filla la princesa i de Tirant. Hipòlit tot seguit demana als cirurgians que s’encarreguin dels cossos morts, i fa una crida per la ciutat perquè la gent que volgués portar el dol els hi donarien la roba. Al dia següent decideixen fer la sepultura al quinzè dia després de la mort de l’emperador.
Mentres que la gent es preparava per els funerals, l’Hipòlit va fer reunir en una cambra, el rei de Sicília i el rei de Fes, el duc de Macedònia, el marquès de Liçana i el vescompte de Branches i alguns altres. Entre tots van parlar sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant havia mort. Van demanar els testaments de Tirant i deixaven d’hereu a l’Hipòlit, i ningú es va oposar a ell i li van demanar que després dels funerals es casés amb l’emperadriu