Anatomia de la Cintura Pelviana: Estructures Òssies, Articulacions i Musculatura

DEFINICIÓ I DIVISIÓ DE LA CINTURA PELVIANA

La cintura pelviana es defineix fonamentalment com la unió de l'os coxal amb el sacre. Aquesta estructura actua com el nexe d'unió essencial entre el tronc i les extremitats inferiors (EEII), facilitat principalment per l'articulació coxofemoral. En termes anatòmics generals, el concepte de cintura pelviana és equivalent al terme Pelvis.

La pelvis es divideix en dues regions principals delimitades per una línia imaginària que recorre des del sacre fins a la símfisi púbica:

Pelvis Major o Superior: Correspon a la part superior de la cavitat i forma part de la cavitat abdominal. En aquesta zona s'allotgen diverses estructures del sistema digestiu i del sistema urinari.
Pelvis Menor o Inferior: També denominada cavitat pelviana pròpiament dita, se situa per sota de la línia divisòria. Aquesta regió allotja exclusivament les estructures de l'aparell reproductor.

ESTRUCTURES ÒSSIES: L'OS COXAL

L'os coxal és una estructura aparellada; disposem de dos ossos coxals que s'uneixen entre sí anteriorment a través de la símfisi del pubis i posteriorment mitjançant el sacre per configurar la cintura pelviana. Cada os coxal està constituït per la fusió de tres components ossis diferenciats:

Ílium: La zona superior, caracteritzada per la cresta o espina ilíaca.
Isquió: La part postero-inferior.
Pubis: La part antero-inferior.

Detalls de l'Ílium

L'ílium és l'estructura més aplanada i superior del coxal. Presenta diversos relleus i accidents anatòmics significatius:

Cresta ilíaca: Representa la vora superior de l'os.
Espina Ilíaca Antero-superior (EIAS): Situada a l'extrem anterior de la cresta ilíaca. Just per sota es troba l'Espina Ilíaca Antero-inferior (EIAI).
Espina Ilíaca Postero-superior (EIPS): Situada a l'extrem posterior de la cresta ilíaca. Just per sota es localitza l'Espina Ilíaca Postero-inferior (EIPI).
Escotadura ciàtica major: Es troba immediatament per sota de l'EIPI i és el lloc de pas del nervi ciàtic.
Ala o fossa ilíaca: La superfície més àmplia, interna i aplanada de l'ílium.
Careta auricular: Superfície situada a la part interna de l'ílium destinada a l'articulació amb el sacre.
Tuberositat ilíaca: Una zona rugosa localitzada just darrere de la careta auricular.

Detalls de l'Isquió i el Pubis

L'isquió se situa a la part postero-inferior i és una estructura ampla i voluminosa. Els seus elements clau inclouen:

Branca isquio-pubiana: La zona de transició i unió entre l'isquió i el pubis.
Espina ciàtica: Situada sota l'escotadura ciàtica major.
Escotadura ciàtica menor: Ubicada just per sota de l'espina ciàtica.

El pubis és la part antero-inferior, essent més petita i plana. Presenta:

Cresta pectínia: Localitzada a la part supero-anterior del pubis.
Línia innominada (o arquejada): Recorre des del pubis cap a l'ílium per la cara medial.

Estructures de la cara lateral i inferior

Orifici obturador: Gran forat format per la unió de l'isquió i el pubis, cobert per la membrana obturadora, la qual permet el pas de vasos sanguinis.
Acetàbul (o cavitat acetabular): Concavitat situada a la cara lateral de l'os coxal on convergeixen l'ílium, l'isquió i el pubis. És l'espai que rep el cap del fèmur per formar l'articulació coxofemoral.

ESTRUCTURA ÒSSIA: EL SACRE I EL CÒCCIX

El sacre resulta de la fusió de les últimes 5 vèrtebres sacres, formant una estructura triangular amb la base superior i el vèrtex inferior. Presenta característiques distintes en les seves vistes anterior i posterior:

Vista Anterior del Sacre:

Base del sacre: Superfície d'articulació amb la cinquena vèrtebra lumbar ( $L5$ ).
Promontori: Prominència anterior i superior de la primera vèrtebra sacra ( $S1$ ).
Cossos vertebrals ( $S1$ a $S5$ ).
Foramens sacres anteriors: Orificis destinats a la sortida de les arrels ventrals dels nervis espinals.
Vèrtex del sacre: Punt d'articulació amb el còccix.

Vista Posterior del Sacre:

Conducte sacre: Orifici intern que allotja les arrels nervioses de la cua de cavall (nervis inferiors a $L1$ ).
Apòfisis articulars superiors: Per a l'ancoratge amb $L5$ .
Cresta sacre mitja: Situada a la línia mitja dorsal.
Foramens sacres posteriors: Orificis per a les arrels dorsals dels nervis espinals.
Careta auricular: Per a l'articulació sacroilíaca amb el coxal.

ESTRUCTURA ÒSSIA: EL FÈMUR

El fèmur és l'os més llarg del cos humà i consta de tres parts principals:

Epífisi Proximal

Cap del fèmur: Té una forma arrodonida que representa els $3/4$ d'una esfera. S'articula directament amb l'acetàbul.
Coll del fèmur: Segment que uneix el cap amb el cos de l'os.
Trocànter Major: Prominència òssia lateral situada a la base del coll.
Trocànter Menor: Prominència postero-medial a la base del coll.
Cresta intertrocantèrica: Espai rugós que connecta ambdós trocànters posteriorment.

Diàfisi Femoral

Presenta una cara anterior completament llisa. La seva cara posterior se caracteritza per la línia aspra, una rugositat longitudinal que es bifurca a la zona inferior en la línia supracondílea medial i la línia supracondílea lateral.

Epífisi Distal

Tròclea femoral: Superfície articular antero-inferior per a la ròtula.
Còndils femorals: Superfícies articulars postero-inferiors per a la tíbia (còndil intern i extern). Noteu que el peroné no s'articula amb el fèmur.
Epicòndils: Relleus situats just per sobre dels còndils.
Escotadura o fossa intercondília: L'espai buit situat entre els dos còndils.

ARTICULACIONS DE LA CINTURA PELVIANA

Les articulacions es classifiquen segons el seu grau de mobilitat i tipus de teixit:

Articulació Sacroilíaca

És una articulació mixta: el $1/3$ anterior és de tipus sinovial plana i els $2/3$ posteriors són una amfiartrosi. Les superfícies articulars són les caretes auriculars del sacre i del coxal. Aquesta articulació és molt resistent, té poca mobilitat i la seva funció principal és transmetre el pes de la columna vertebral cap a les extremitats inferiors. Reforços lligamentosos:

Lligament Sacroilíac (S-I) anterior.
Lligament S-I interossi: Situat en posició postero-superior; és el més fort i resistent de l'articulació.
Lligament S-I posterior: Recobreix el lligament interossi.

Articulació Sacrococcígea

Es tracta d'una amfiartrosi de tipus símfisi (fibrocartilaginosa) amb molt poca mobilitat. Uneix la cara inferior de la cinquena vèrtebra sacra ( $S5$ ) amb la cara superior del primer segment del còccix.

Articulació de la Símfisi Púbica

És una amfiartrosi cartilaginosa d'unes característiques de moviment reduït. Els dos ossos pubis estan recoberts de cartílag hialí i s'uneixen mitjançant un disc interpubià de fibrocartílag. Els seus lligaments de reforç són el superior, inferior (arquejat), anterior i posterior del pubis.

L'ARTICULACIÓ COXOFEMORAL (MALUC)

L'articulació coxofemoral és una articulació sinovial de tipus enartrosi, la qual permet tres graus de llibertat o eixos de moviment:

Flexió - Extensió.
Abducció (ABD) - Adducció (ADD).
Rotació Interna (RI) - Rotació Externa (RE).

Les superfícies implicades són el cap del fèmur i l'acetàbul del coxal. Tot i la seva gran mobilitat, posseeix una elevada estabilitat ja que les superfícies encaixen gairebé a la perfecció ( $2/3$ del cap femoral queden inserits dins l'acetàbul).

Medis d'Unió i Estabilització

Càpsula articular: S'insereix al coll del fèmur i a tot el perímetre de l'acetàbul.
Rodet acetabular: Un anell de fibrocartíleg que augmenta la profunditat de la cavitat i la congruència articular.
Lligaments Intraarticulars: El lligament del cap femoral (també anomenat lligament rodó), que va de la fossa acetabular al cap del fèmur. Conté l'artèria del lligament rodó que irriga el cap femoral.
Lligaments Extraarticulars: - Lligament Iliofemoral: S'origina a l'EIAI i presenta dos fascicles que es dirigeixen al trocànter major i al menor. - Lligament Pubofemoral: Situat a la cara antero-inferior, va des de la branca superior del pubis fins al trocànter menor del fèmur. - Lligament Isquiofemoral: Situat a la cara postero-inferior, connecta l'isquió amb el trocànter major.

MÚSCULS DE LA REGIÓ ILÍACA ANTERIOR

Múscul Iliopsoes (Psoes Ilíac)

És la unitat funcional formada per la fusió de dos músculs:

Psoes Major: S'origina a la cara anterolateral dels cossos vertebrals de $T12$ a $L5$ i els seus discs intervertebrals. S'insereix al trocànter menor mitjançant un tendó conjunt.
Ilíac: Té el seu origen a la fossa ilíaca i al llavi intern de la cresta ilíaca. S'insereix també al trocànter menor.
Innervació: Plexe lumbar i branques del nervi femoral.
Funcions: Reforç de l'articulació coxofemoral. Pel que fa al maluc, és un potent flexor i col·labora en la RE. Pel que fa a la columna vertebral (punt fix a la inserció), realitza flexió (bilateral) i rotació contralateral (unilateral). També estabilitza la columna lumbar en caminar.

Múscul Psoes Menor

És un múscul inconstant que no apareix en tots els individus. S'origina als cossos de $T12$ i $L1$ i s'insereix a l'eminència iliopúbica. Té la funció de realitzar la retroversió de la pelvis, desplaçant el pubis cap a anterior.

MÚSCULS DE LA REGIÓ GLÚTIA: PLANS SUPERFICIAL I MIG

Tensor de la Fàscia Lata (TFL)

Origen: EIAS i llavi extern de la cresta ilíaca.
Inserció: Fàscia lata que es converteix en el tracte iliotibial i acaba al tubercle de Gerdy (tíbia).
Innervació: Nervi gluti superior.
Funció: Al maluc és flexor, ABD i RI. Estabilitza la pelvis en el recolzament monopodal. Al genoll col·labora tant en la flexió com en l'extensió segons la posició prèvia.

Gluti Major

És el més gran i superficial. Cobreix els altres dos glutis.

Origen: Cara postero-externa de la fossa ilíaca, cresta sacre mitja, còccix (fàscia toracolumbar) i cara posterior del lligament sacrotuberós.
Inserció: Cresta glútia del fèmur i tracte iliotibial.
Innervació: Nervi gluti inferior.
Funció: Potent extensor i RE del maluc. És el gran estabilitzador posterior de la pelvis (fonamental per passar de seure a estar dret). Les fibres superiors realitzen ABD i les inferiors ADD.

Gluti Mig (Pla Mig)

Origen: Cara glútia de l'ílium (zona mitja).
Inserció: Cara externa del trocànter major.
Innervació: Nervi gluti superior.
Funció: Principal ABD del maluc i gran estabilitzador lateral de la pelvis durant la marxa.

MÚSCULS DE LA REGIÓ GLÚTIA: PLA PROFUND I PELVITROCANTERIS

Gluti Menor

Origen: Fossa glútia entre les línies anterior i posterior.
Inserció: Cara anterior del trocànter major.
Funció: Realitza una RI important, a més de l'ABD i l'estabilització lateral.

Músculs Pelvitrocanteris

Són un grup de 6 músculs que tenen com a funció principal la rotació externa (RE) del maluc i connecten la pelvis amb els trocànters del fèmur:

Piramidal o Piriforme: Té forma de triangle. S'origina a la cara lateral i anterior del sacre i surt per l'escotadura ciàtica major. S'insereix a la cara superior del trocànter major. Funcions: RE, ABD i extensió.
Gemin Superior: S'origina a l'espina ciàtica.
Obturador Intern: S'origina a la cara interna de l'orifici obturador i s'insereix a la fossa trocantèria entre els gemins.
Gemin Inferior: S'origina a la tuberositat isquiàtica. Ambdós gemins s'insereixen a la fossa trocantèria.
Obturador Extern: Està situat profundament. S'origina a la cara externa de l'orifici i membrana obturadora. Funcions: ADD, RE i estabilització del cap femoral.
Quadrat Femoral o Crural: El més inferior de la regió. Té forma quadrangular. S'origina a la tuberositat isquiàtica i s'insereix a la cresta intertrocantèrica posterior del fèmur. Funcions: RE, ADD i estabilització.

MOVIMENTS DE LA PELVIS

S'han de considerar dos moviments bàsics de basculació pelviana:

Anteroversió: Desplaçament del pubis cap a posterior i inferior (la pelvis s'inclina cap endavant).
Retroversió: Desplaçament del pubis cap a anterior i superior (la pelvis s'inclina cap enrere).