2n parcial PRODU I
PRODUCCIÓ DE LLET
1. Intro
Introducció: Situació de la Producció de Llet
Diferències entre països excedentaris i deficitaris:
Països del nord i centre d’Europa (França, Holanda) produeixen excedents.
Països del sud (Espanya, Portugal) només produeixen el 80% del consum intern.
Competència elevada per als productors del sud.
Producció a Espanya:
Producció per vaca molt alta: mitjana de 9.000 kg per vaca, per sobre de la mitjana europea (7.280 kg).
Increment de la grandària de les granges: Espanya (70 vaques/granja); Catalunya destaca amb 200 vaques/granja.
Granges més grans i eficients, però menys en nombre (de 4.300 a 370 entre 1992 i 2023).
Problemes del sector:
El cost de producció sovint supera el preu de la llet en origen (actualment 0,54 €/litre).
Reducció de petites explotacions → pèrdua de diversitat i cultura rural.
Cicle Productiu de la Vaca de Llet
Cicle de vida i lactació:
Una vaca produeix llet després del seu primer part (25 mesos d’edat) i té una vida productiva de 5 anys, amb 2-3 lactacions.
Cada lactació dura uns 11 mesos amb un pic al primer mes, seguit del període d’assecatge (2 mesos).
Vida del vedell i novelles:
Vedells (0-2 mesos): alimentats amb calostre els primers dies i després amb llet.
Novelles (2-24 mesos): se’ls prepara per a la seva primera inseminació als 14-16 mesos.
Distribució d’una Granja Lletera
Organització d’una granja:
Zones específiques per a: vaques lactants, període d’assecatge, post-part i reproductives.
Vedells i novelles situats en edificis separats.
Serveis essencials:
Sales de munyida, centre d’alimentació, hospitals per vedells, magatzems per aliments.
Reaprofitament de residus:
Producció de compost a partir d’excrements.
Punts Clau del Procés Productiu
Transició (pre-part → post-part):
Major risc de malalties metabòliques (50-60% de casos).
Gestió acurada de la nutrició i el maneig per evitar impactes negatius.
Estratègies d’alimentació:
Preparació dels aliments (barreja, freqüència).
Dietes adaptades als grups de producció.
Reproducció:
Planificació de la inseminació i gestió de la fertilitat.
Control de malalties:
Protocols preventius per reduir pèrdues de productivitat.
Extracció i higiene de la llet:
Protocols de munyida per garantir un producte segur i de qualitat.
Control de mamitis.
Creixement i gestió de la reposició:
Alimentació adequada de vedells i novelles.
Estratègies per deslletament i distribució en grups.
Confort animal:
Reducció de l’estrès: espai adequat, accés fàcil a menjar/aigua, control ambiental.
Conclusions
El sector lleter requereix alt nivell d’eficiència i competitivitat, amb granges grans que maximitzen producció.
Intervencions clau: optimització del maneig, control sanitari i reproducció eficient.
Desafiaments continus: preus baixos, costos alts i pèrdua de petites explotacions tradicionals.
2. Transició i balanç d’energia
Importància del balanç nutricional
És essencial entendre la relació entre els nutrients ingerits per l'animal a través de la dieta i els requeriments necessaris per a mantenir-se saludable i productiu.
Transició (pre-part i post-part)
Període crític (−21 dies a +21 dies):
Durant aquest temps, l’adaptació fisiològica de la vaca és extrema:
Canvi en ingesta de 12 a 24 kg de matèria seca (DM).
Augment de producció de 0 a 50 L/dia.
Increment dels requeriments energètics de 12 Mcal a 40 Mcal/dia.
Conseqüències:
Balanç negatiu energètic: La ingesta no cobreix els requeriments, i l’animal utilitza reserves corporals.
Balanç negatiu de calci: Pot afectar la salut general.
Desordres digestius: Afecten la conducta i la productivitat.
Balanç energètic negatiu (NEB)
Exemple:
Requeriment energètic: 40 Mcal/dia.
Subministrament: 19 kg DM * 1,7 Mcal/kg = 32,3 Mcal/dia.
Dèficit: 32,3 − 40 = −7,7 Mcal/dia.
Problemes associats:
Producció baixa.
Malalties metabòliques (cetosi, mastitis).
Problemes reproductius.
Alteració del benestar animal.
Bases fisiològiques del NEB
Després del part, la producció de llet creix ràpidament (pic al dia 30). Aquest augment no és compensat per la ingesta immediatament:
Temps d’adaptació: 2-3 mesos per igualar requeriments i ingesta.
Durant el primer i segon mes de lactació, hi ha pèrdua de reserves de greix que es recuperen en la fase posterior.
Implicacions del balanç energètic
Un maneig adequat del balanç energètic permet:
Optimitzar la producció: Usant eficientment les reserves preparades.
Millorar la reproducció: Evitant dèficits al moment del zel.
Prevenir malalties: Associades al pes baix durant el peri-part.
Mesura del balanç energètic
Mobilització d’àcids grassos: El teixit adipós allibera àcids grassos no esterificats, convertits en βOHB al fetge.
Condició corporal (BCS): Mètode subjectiu basat en l'observació per estimar les reserves energètiques. El rang òptim és de 2,5-3,5.
Relació BCS i maneig
Canvis acceptables en el BCS: Una pèrdua moderada (0,75 punts) és òptima per al rendiment productiu.
Vaques grasses: Problemes amb reserves excessives (baixa ingesta, lipòlisi post-part intensa, fetge sobrecarregat).
Recomanació: Pes òptim segons les etapes del cicle productiu.
Conclusió: Importància del BCS
Mobilització de greixos: És normal i necessària per a la producció òptima.
Evitar desviacions del rang de condició corporal per garantir salut, reproducció i producció.
Un excés de reserves comporta riscos greus (metabòlics i sanitaris).
Aquest coneixement és essencial per a un bon maneig del ramat i una producció sostenible.
3. Vies per modular el Balanç Energètic Negatiu (BEN)
1. Conseqüències del Balanç Energètic Negatiu (BEN)
El BEN ocorre quan les vaques mobilitzen greix corporal de manera excessiva per compensar la manca d’energia, causant:
Cetosi i síndrome del fetge gras, per l’acumulació de cossos cetònics i triglicèrids al fetge.
Reducció de la ingestió de matèria seca (IMS) durant el postpart.
Disminució de la producció de llet.
Problemes patològics i reproductius, com la reducció de la fertilitat.
2. Elements clau en la transició (prepart-postpart)
Els tres elements principals:
Balanç energètic negatiu.
Balanç negatiu de calci.
Immunosupressió, que sovint acompanya el procés de transició.
3. Fisiologia del Balanç Energètic Negatiu
Els greixos corporals es converteixen en àcids grassos no esterificats (NEFA) que, al ser metabolitzats pel fetge, formen proteïnes VLDL per al seu transport.
Glàndula mamària: requereix glucosa per produir lactosa i llet. Quan falta:
El fetge mobilitza NEFA inadequadament, dificultant l’exportació de lípids a través de les VLDL.
Es poden formar cossos cetònics i desencadenar el síndrome del fetge gras.
Estratègies per reduir el BEN
Reduir la mobilització de NEFA:
Estimular l’alliberament d’insulina per impedir la mobilització de greix:
Propilenglicol: precursora de la gluconeogènesi que augmenta insulina sense risc d’acidosi ruminal.
Dosi única de propilenglicol: eficaç per reduir el moviment de greix al fetge.
Millorar la utilització de NEFA al fetge:
Donadors de grups metil (colina, metionina) per millorar l’exportació de lípids a la glàndula mamària.
Resultats: augment de la ingestió i de la producció de llet (fins a 2 kg més) i reducció de trastorns metabòlics.
Estratègies per augmentar la ingesta de matèria seca i/o energia
Preparar la dieta des del període prepart:
Dieta "close up": incrementar la densitat energètica amb midons, no greixos.
Dieta "Illinois": reduir l'energia però donar-la ad libitum per augmentar la ingestió i preparar l’estómac per la transició.
Estratègies generals:
Augmentar l’atractiu de la dieta.
Reduir l’estrès (ex.: calor) i mantenir el lloc d’ingesta còmode i net.
Reduir el BEN via alimentació:
Racions amb alta fibra i baix contingut energètic.
Subministrar cereals abans del part (3 setmanes) per desenvolupar les papil·les del rumen i els bacteris àcids-làctics.
4. Control del dèficit de glucosa
Augmentant precursors de propionat, principal font de glucosa:
Olis essencials per a incrementar la producció de propionat al rumen.
Propilenglicol com a suplement dietètic, ajudant el fetge a mantenir nivells adequats de glucosa.
5. Aspectes clau del maneig
Preparar correctament la transició alimentària, amb una dieta equilibrada de 50% de farratges i 50% concentrats.
Prevenir complicacions posteriors com el síndrome del fetge gras que, si no es tracta, té efectes greus sobre la salut, la reproducció i la producció.
Resum conclusiu
La cetosi pot ser normal en vaques de gran producció, però si no es controla adequadament, pot provocar pèrdues en la salut i la producció. Les estratègies inclouen controlar la mobilització de greix, optimitzar la dieta, i promoure el maneig adequat per reduir els riscos associats al BEN.
4. Transició i Control de la Cetosi
Què és la Cetosi?
La cetosi és una alteració metabòlica caracteritzada per:
Excés de mobilització de greix: Sol ser degut a una deficiència de glucosa.
Impacte en el cicle de Krebs: El cicle es veu compromès per la demanda de glucosa de la glàndula mamària, dificultant la combustió de l’energia mobilitzada.
Signes Clínics de la Cetosi
Cansament:
Letargia, manca d'energia i postura amb el cap baix.
Disminució de la ingesta de matèria seca (MS).
Reducció de la producció de llet.
Possible olor dolça a l'alè (acetona).
Nerviosisme:
Comportament excitable, incoordinació, agressivitat.
Comportaments anormals: menjar terra, llepar superfícies, caminar en cercles, mantenir el cap alçat i inclinat.
Relació amb la Producció de Llet
Cetosi lleugera: Augmenta inicialment la producció de llet com a sobreesforç metabòlic.
Cetosi més severa: Reducció de la llet fins al 3-11% anual, amb conseqüències econòmiques importants.
Conseqüències Econòmiques i de Salut
Reducció del 22-50% en la fertilitat.
Augment del risc d'altres patologies: displàsia d'abomàs, metritis i cetosi clínica.
Pèrdues econòmiques estimades entre 250 i 400 euros per cas.
Tipus de Cetosi
1. Cetosi Tipus I (Postpart):
Context: Entre 3-6 setmanes postpart.
Causes: Incapacitat de mantenir l'equilibri energètic i la glucosa sanguínia.
Característiques:
Fetge funcional amb capacitat de gluconeogènesi.
Resposta ràpida a precursors de glucosa (p. ex., glucosa intravenosa).
Factors de risc:
Consum insuficient de matèria seca degut a competència a la menjadora o problemes socials.
Dietes de transició mal equilibrades que indueixen un dèficit energètic.
Prevenció:
Incrementar la ingesta energètica amb concentrats (cereals, midó).
Evitar greixos a la dieta postpart (incrementen l’estrès hepàtic i redueixen la ingesta de MS).
2. Cetosi Tipus II (Pre-part):
Context: Relacionada amb el fetge gras i balanç energètic negatiu abans del part.
Característiques:
Excés de mobilització de greix abans del part.
Fetge saturat de greix amb funció hepàtica limitada i baixa gluconeogènesi.
Pobre resposta als precursors de glucosa.
Diagnòstic i Prevenció:
Control de l’alimentació prepart per evitar excés de greix corporal.
Anàlisi de NEFA prepart per identificar vaca en risc.
Proporcionar dietes més concentrades energèticament pre-part.
Impacte: És independent del maneig postpart; la intervenció ha de ser prèvia al part.
3. Cetosi Tipus III (Butírica):
Causes: Aportació excessiva de βOHB per ensitjats de baixa qualitat amb excés d'àcid butíric.
Context: Es produeix principalment en postpart però pot ocórrer en qualsevol moment.
Prevenció: Evitar ensitjats humits i de baixa qualitat per prevenir una sobrecàrrega metabòlica.
Diagnòstic de la Cetosi
Anàlisi de βOHB (Beta-hidroxibutirat):
Crític si és ≥ 1400 μmol/L en sang.
S’han de fer mostres de 12 vaques en risc postpart (0-2 i 3-6 setmanes) per diferenciar tipus I i II.
Altres Mètodes:
En sang (més precís), llet o orina.
NEFA prepart per identificar risc de tipus II.
Conclusions i Recomanacions
Tipus I (Postpart): Requereix reforçar la dieta energètica postpart.
Tipus II (Pre-part): Depèn d'un maneig adequat abans del part i millorar les condicions de consum d'energia.
Tipus III (Butírica): Control de la qualitat dels ensitjats.
Aquestes mesures són crucials per minimitzar pèrdues econòmiques i garantir el benestar animal a les explotacions.
5. Transició i Hipocalcèmia
Què és la hipocalcèmia?
La hipocalcèmia és una disminució dels nivells de calci en sang, especialment rellevant en vaques post-part.
El calci és vital per:
Teixit esquelètic.
Múscul llis.
Funció nerviosa, incloent-hi la motilitat gastrointestinal i força del múscul esquelètic.
Els nivells de calci en sang es regulen per l’absorció dietària i la reabsorció òssia, controlats per la parathormona (PTH) i la 1,25-dihidroxi vitamina D3.
Requeriments de calci en la lactació
Durant la lactació, la necessitat de calci s’incrementa:
Abans del part, 8-10 g van al fetus.
Després del part, 20-30 g es secreten en el calostre i la llet.
El mínim nivell de calci s’assoleix 12-24 h post-part, normalment restablert en 2-3 dies en vaques sanes.
Incidència de la hipocalcèmia
La hipocalcèmia afecta entre el 41% i 52% de les vaques multípares, especialment a mesura que augmenten les lactacions.
Els casos poden ser asimptomàtics, però relacionats amb malalties com:
Metritis.
Cetosi.
Desplaçament d’abomàs.
Problemes reproductius.
Relació de la hipocalcèmia amb altres patologies
Metritis:
Baixos nivells de calci prolongats després del part contribueixen a metritis.
Cetosi:
Baix consum alimentari causa un balanç energètic negatiu i una mobilització de greix, generant beta-hidroxibutirat.
Desplaçament d’abomàs:
Quan el 35% del ramat presenta hipocalcèmia, el risc augmenta 2,4 vegades.
Fertilitat:
La taxa de gestació es redueix un 30%, incrementant els dies necessaris per aconseguir una nova gestació.
Estratègies de prevenció
Reducció de la ingesta de calci pre-part (<20 g/dia):
Permet iniciar la mobilització de calci des dels ossos abans de la lactació.
És difícil de controlar perquè el calci està àmpliament present en aliments i aigua.
Dieta DCAD negativa (balanç cations-anions):
Disminueix el sodi i el potassi, incrementant clor i sofre.
Es recomana iniciar-la 2-3 setmanes abans del part.
Controlar el DCAD:
DCAD (mEq/kg): (Na + K) - (Cl + S).
Objectiu: DCAD de -10 a -15 mEq/100g de matèria seca.
Ajust del pH urinari:
pH òptim: 6-6,5.
pH > 6,5: acidificació insuficient, cal reduir K o afegir sals aniòniques.
pH < 6: acidificació excessiva, cal reduir sals aniòniques.
Bolus de calci post-part:
En ramats amb risc, administrar 2-4 bolus de calci oral a les vaques multípares, o segons el protocol establert.
Com diagnosticar la hipocalcèmia?
Mostres de sang al dia del part i 4-10 dies després.
Valorar ramat sencer:
Llindar: 8 mg/dL.
Si més del 20% del ramat supera aquest llindar, cal intervenció a nivell de dieta pre-part o ús de bolus post-part.
Resum d’estratègies:
Reducció de calci pre-part (<20 g/dia si possible).
Dietes DCAD negatives amb control regular del pH urinari.
Bolus de calci oral segons protocols rigorosos.
Conclusions:
La hipocalcèmia és un fenomen fisiològic post-part que, si es descontrola, pot derivar en problemes de salut i reproducció.
Les estratègies preventives ben dissenyades permeten reduir-ne els impactes en la producció i fertilitat del ramat.
6. Alimentació per Producció i Composició de Llet
Factors que determinen la producció de llet
Factors principals:
Nutrició: Contribueix al 45-50%.
Genètica: Representa el 25-30%.
Maneig: Aporta un 20-25%.
Determinació del volum de llet:
Depèn de la producció de lactosa, que regula la pressió osmòtica i determina el volum de llet (necessita glucosa).
Fonts de glucosa: Gluconeogènesi hepàtica (90%), propionat del rumen (60-70%) i aminoàcids (30-40%).
Fermentació ruminal
La fermentació del midó produeix més propionat, eficient per generar glucosa per la producció de llet.
Desafiaments del midó:
Fermentació àcida que pot reduir el pH (<6), afectant la digestió de fibra i la producció d'acetat i butíric (precursors de greix a la llet).
Origen del greix de la llet
50% sintetitzat de-novo (acetat i butíric).
50% prové del greix de la dieta o greix mobilitzat del teixit adipós.
Per què els greixos de la llet són saturats?
Els greixos insaturats són tòxics per als bacteris del rumen, per la qual cosa es converteixen en saturats mitjançant biohidrogenació.
Problema amb el pH baix (acidosi):
La biohidrogenació normal s'atura, i els compostos alternatius (com trans-10, cis-12 CLA) redueixen la síntesi de greix a la glàndula mamària.
Recomanacions per evitar acidosi i mantenir una fermentació equilibrada
Evitar pH <6:
Incrementar fibra (per estimular saliva amb efecte tampó): ≥28% NDF, ≥18% ADF, ≥21% eNDF.
Limitar midó a ≤28% i NFC a ≤40%.
Ús d'additius:
Bicarbonat sòdic (200-250 g/d) per neutralitzar àcids.
Òxid de magnesi (40-60 g/d) com alcalinitzador.
Llevats per estabilitzar el rumen.
Greixos en la dieta
Incrementen la producció de llet (especialment després del pic de lactació) i són beneficiosos en climes calorosos.
Limitar a ≤4% greix en dietes durant l'assecat i ≤5% després del part. Per a producció alta, es pot arribar al 7% si es formula adequadament.
Tipus de greixos:
Preferir greixos protegits o naturals (llavors senceres) per minimitzar efectes negatius sobre la digestibilitat de la fibra.
Control del pH ruminal
Producció d'àcids neutralitzada per:
Flux d'àcids cap a l'abomàs o absorció.
Producció de saliva, estimulada per la masticació (fibra efectiva ≥21%).
Estratègies de maneig:
Proporcionar aliment 24h.
Mantenir la mida de les partícules entre 2-3 cm (evitar selecció d'aliments o ineficàcia en remugar).
Cas pràctic: baixa greix a la llet amb dieta adequada
Causes possibles:
Partícules massa petites (↓ remugada → ↓ producció de saliva → risc d’acidosi).
Solució: Monitoritzar la mida de les partícules amb Penn State Particle Separator.
7. Munyida i possibilitats d’intervenció per millorar resultats
1. Maneig dels factors de la munyida
Morfologia del braguer: La forma i característiques del braguer són determinants per a la producció de llet i la prevenció de problemes de salut. Aspectes clau:
Inserció: És preferible un braguer pla.
Posició i longitud dels mugrons: Verticalitat i longitud mitjana són ideals per a facilitar la munyida.
Altura i profunditat del braguer: Millor per sobre del corvejón per prevenir lesions.
Lligament central: Ha de ser pronunciat per mantenir la verticalitat dels mugrons.
Implicacions tecnològiques: Una morfologia adequada facilita el treball amb robots.
Corba de lactació:
Les vaques multípares tenen pics de lactació més alts però menys persistents (8-10% disminució mensual) en comparació amb primípares (5%).
Fórmula de predicció de producció: pic de producció x 200 ≈ producció en 305 dies.
Freqüència de munyida:
Munyir més vegades al dia (3-4 cops) pot augmentar la producció (+10%) i millorar l'eficiència d'equip.
Millora la producció si es combina amb una bona gestió per evitar mastitis i coixeres.
Control de l’estrès per calor:
Reducció de la ingestió (-30%) i producció amb altes temperatures.
Intervencions:
Ventiladors i aspersors (recuperació del 50-75% de la producció).
Modificació de la dieta (aigua fresca, augment de greixos i bicarbonats per evitar acidosi).
Baixada de la llet:
Estimulació amb oxitocina, essencial per a l’expulsió de la llet dels alvèols.
Rutines adequades d’estimulació milloren l’eficiència i redueixen riscos.
Rutina de munyida:
Objectius: Identificació de mastitis, estimulació d’oxitocina i millora del flux de llet.
Passos clau:
Preparació (20 s): Neteja i desinfecció.
Prep-lag time (60-90 s): Espera abans de connectar la màquina.
Temps de munyida (4-6 minuts): Evitar sobremunyida per prevenir lesions.
Post-dipping: Desinfecció final per segellar el mugró.
Errors: Preparació insuficient, esperes incorrectes o sobremunyida poden reduir la producció i augmentar el risc de mastitis.
2. Gestió d’estrès i higiene
Estrès: Condicions estressants augmenten el cortisol, inhibint l’efecte de l’oxitocina i reduint l’expulsió de llet (augment de llet residual).
Higiene:
Identificació precoç de problemes (mastitis).
Estratègies per a mantenir els braguers i mugrons en bon estat.
3. Avaluació i diagnosi
Criteris:
Temps emprat en cada fase de la munyida.
Flux de llet (ideal 1,5-2,5 L/min).
Condició del braguer i incidència de mastitis o lesions.
Importància: Comparatives entre granges evidencien que una bona preparació pot augmentar el rendiment i reduir lesions.
Conclusió
La optimització de factors com la morfologia del braguer, la freqüència de munyida, el control de l'estrès per calor i una rutina de munyida adequada són essencials per millorar els resultats productius i la salut dels animals. Una gestió adequada requereix avaluació contínua per part de veterinaris i ramaders.
8. Qualitat de la llet: una responsabilitat i increment dels ingressos
Aspectes clau de la qualitat de la llet
Composició:
Greix i proteïna → Avaluen el valor nutritiu per al consum humà o com a matèria primera.
Qualitat higiènica:
Recompte de cèl·lules somàtiques (SCC):
CORRECTE si < 200.000 scc/ml.
Límit legal: 400.000 scc/ml (per sobre, no es pot comercialitzar).
Recompte bacterià:
CORRECTE si < 20.000 CFU/ml.
Límit legal: 100.000 CFU/ml.
Residus d’antibiòtics: Inacceptables en qualsevol mesura.
Per què és important la qualitat?
Condicions higièniques:
Llet de vaques lliures de mastitis.
Condicions de munyida adequades.
Absència de residus (antibiòtics, micotoxines).
Raons tecnològiques:
La composició afecta la producció de formatges (més greix/proteïna → menys llet necessària).
SCC altes alteren propietats tecnològiques.
Antibiòtics afecten la fermentació en productes com el iogurt.
Raons econòmiques:
Bonificacions/penalitzacions segons composició i indicadors higiènics.
Esquema de preus (Tardor 2023):
Preu base: 505 €/Tm (aprox. 0,5 €/L).
Primes:
Per greix: +2,4 €/Tm per cada decimal > 3,7%.
Per proteïna: +2,0 €/Tm per cada decimal > 3,1%.
Qualitat AA (<200.000 SCC / <30.000 UFC): +12 €/Tm.
Penalitzacions:
400.000 SCC o >100.000 UFC → No comercialitzables.
Residus d’antibiòtics o micotoxines → No aptes per consum.
Comparativa:
Llet estàndard: 505 €/Tm vs Llet AA: 517 €/Tm.
Control de qualitat:
Control rutinari:
Camions recullen llet i analitzen SCC, bacteris, residus d’antibiòtics.
Si un camió conté llet contaminada, es descarta tota i el ramader responsable n’assumeix el cost.
Impacte econòmic:
Exemple: Granja de 250 vaques produint llet AA (+30.000 €/any per qualitat + bonificacions composició).
Gestió d’SCC altes:
Diagnosi:
Identificar vaques amb mastitis, separar-les i marcar-les.
Anàlisi d’origen del problema:
Entrada del període sec: Si les vaques entren amb SCC altes → Problema en l’assecada.
Augment durant producció: Revisió del sistema de munyida.
Revisions:
Màquina de munyir (buit, pulsació, liners).
Estat del mugró.
Rutina de munyida.
Tractament segons origen:
Entorn: Neteja d’instal·lacions i llit, vacunes.
Contagi (Staph. aureus): Ús de guants, desinfecció mugroneres, erradicació.
Gestió d’UFC altes:
Origen: Sistema de munyida i tanc de llet.
Solució: Millora procediments de neteja (aigua, desinfectants, assecatge).
Gestió de residus:
Antibiòtics:
Separar llet de vaques tractades.
Formació de treballadors i ús de sistemes de traçabilitat.
Proves regulars.
Micotoxines:
Control dels aliments donats a les vaques.
Anàlisi de silos.
Conclusions:
La qualitat de la llet redueix problemes innecessaris i augmenta els beneficis.
Requereix supervisió detallada de factors multifactorials (composició, higiene, residus).
Monitoritzar activitats és clau per garantir un producte de qualitat.
9. Maneig Reproductiu
Objectiu
L'objectiu principal és assolir un part a l'any, però això depèn de superar diversos punts crítics i gestionar adequadament la reproducció.
1. Punts crítics de la reproducció
Salut uterina:
Recuperació del tracte reproductiu en els primeres 21 dies post-part per tornar l'úter al seu estat òptim.
Control als 30 dies en llet (DIM) per verificar si està preparada per reiniciar el cicle reproductiu.
Recuperació de la ciclicitat:
L'activitat estral ha de reprendre's de manera natural.
Primera inseminació artificial (IA):
Aproximadament als 75 dies (després del període d'espera voluntari).
Fertilitat:
L'objectiu és confirmar la gestació abans dels 120 dies (DIM).
2. Problemes reproductius
Manteniment de la gestació: Minimitzar avortaments.
Costos elevats per al ramader: Per problemes multifactorials sovint difícils de diagnosticar.
Diagnosi complicada:
Factors diversos (fisiològics, ambientals, humans) amb contribució limitada però acumulativa.
Dificultat d'identificar la causa i implementar millores.
3. Impacte econòmic del retard reproductiu
Les vaques que triguen a tornar-se gestants (repeat breeder cows) no assoleixen una nova fase de lactació, i la producció de llet decreix progressivament fins a nivells no rendibles.
La baixa eficiència reproductiva comporta directament una reducció de la producció de llet.
4. És la reproducció un problema creixent?
Les dades històriques mostren una caiguda en:
Taxa de detecció de zels.
Taxa de concepció.
Taxa de gestació (heat detection × concepció): Descens dramàtic des del 1993.
Economia de la taxa de gestació
Incrementar la taxa de gestació (actualment un 10%-30% a Espanya) podria incrementar la prolificitat i els beneficis econòmics fins a un 30% més.
5. Factors que afecten el rendiment reproductiu
Els principals indicadors reproductius inclouen:
Temps d’espera voluntari:
Temps després del part fins a començar la IA.
Taxa de heat detection:
Percentatge d’identificació dels zels.
Taxa de concepció:
Quantitat d’IA necessàries per assolir la gestació.
Altres índexs a tenir en compte:
Interval de parts i dies oberts (dies fins a la gestació després del part).
Vaques amb problemes reproductius.
6. Objectius reproductius ideals
Un part cada 12-13 mesos (alarma a >14 mesos).
Activitat estral als 40 dies post-part.
Primera IA als 75 dies.
Confirmació de gestació abans dels 100-120 DIM.
Taxa de detecció de zels = 80%.
Fertilitat mitjana = 35-40%.
Fertilitat en vedelles = 65%.
7. Diagnòstic i solucions
Per millorar la reproducció cal:
Coneixement fisiològic i tècnic:
Fisiologia reproductiva, detecció de zels i IA.
Identificar problemes crítics:
Causes multifactorials (nutrició, errors humans, qualitat del semen).
Exemples: baixa detecció de zels, interval llarg de part, fertilitat baixa.
8. Situació a Espanya (Dades)
Taxa de gestació: 12-15% (>20% objectiu).
Taxa de detecció de zels: 45% (>65%).
Fertilitat mitjana: 28,1% (>35%).
Conseqüències:
Interval de parts = 14,5 mesos (<13 mesos).
Dies fins a la 1a IA = 85 dies (<75 dies).
Dies oberts (part-IA fèrtil) = 153 dies (<120 dies).
Problemes reproductius en 17,1% de vaques (<15%).
9. Temps d’espera voluntari
Temps tradicionalment 60 dies.
Pot variar:
Vaques primípares: persistència lactant més elevada → s’endarrereix la inseminació.
Fertilitat baixa per balanç energètic negatiu → millor retardar fins a corregir el problema.
Alts nivells productius: retards justificats si la lactància compensa.
10. Detecció de zels
Mètodes:
Observació visual: Muntes (mínim 30 minuts, 2 cops al dia).
Tecnologia: Sincronització hormonal, podòmetres o marcadors de color.
Problemes:
Taxa mitjana a Espanya: 45% (objectiu: >65%).
Amb producció elevada, senyals de zel més curtes → detecció més difícil.
Causes:
Problemes vaca: Ovulació insuficient per mala condició corporal (<2,50 de puntuació).
Problemes ambientals: Ramader, espai, condicions del sòl.
Tipus d'errors en la detecció de zels:
Omissió:
Ocorre quan no es detecten els zels malgrat que les vaques tenen cicles regulars i ovulen.
Es poden observar cicles múltiples de 21 dies (21, 42, 63, etc.).
Si la fertilitat és bona però la detecció de zel és baixa, probablement hi ha una omissió en la observació del zel.
Identificació:
L'error passa quan el ramader no sap identificar quan una vaca està realment en zel.
Es confon una vaca en zel amb una que no ho està, amb cicles irregulars, no multiples de 21 dies.
Un mal reconeixement pot afectar la fertilitat, perquè si es fecunda la vaca en un moment incorrecte del seu cicle, no quedarà prenyada.
Cal una formació per identificar correctament el zel i conèixer les senyals associades.
Solucions:
Omissió:
El ramader ha de saber identificar el zel, però també ha d'invertir temps en l'observació diària.
Si l'observació no es fa amb el temps necessari, cal involucrar-se més activament.
Identificació:
És necessari un millor entrenament del ramader per identificar els zels de manera precisa.
S’ha de corregir qualsevol error com una mala lectura de l'etiquetatge de les vaques (per exemple, crotals mal llegits).
Millorar la detecció del zel:
Temps i Observació:
La millor hora per detectar el zel és al matí d'hora i al vespre, quan les vaques són més actives.
La majoria de l'activitat es dona al carreró o en espais oberts, quan les vaques estan en moviment o preparant-se per munyir.
Condicions d’entorn:
El formigó, que és dur, redueix la mobilitat i l'expressió del zel, mentre que la sorra ofereix un millor espai per observar les vaques.
Tecnologies i hormones per la detecció del zel:
Sincronització amb hormones:
Ofereix una previsió més precisa del moment de l'ovulació, però l'ús repetit de hormones és complicat després de la primera inseminació, ja que pot provocar avortament.
Tecnologia:
L'ús de podòmetres i ruminòmetres pot millorar la detecció, ja que ajuden a identificar la vaca en zel, però no sincronitzen els zels entre les vaques.
Es recomana no fer-ne un ús excessiu si hi ha problemes relacionats amb l’animal que afecten la seva capacitat de cicle.
Taxa de concepció i problemes de fertilitat:
Problemes relacionats amb la vaca:
No ovulació o problemes de fertilització i implantació del embrió.
Perdues embrionàries durant els primers 60 dies post-inseminació.
Estrès per calor i un balanç energètic negatiu poden causar aquests problemes.
Problemes no relacionats amb la vaca:
Baixa qualitat del semen (tot i que actualment això no és habitual).
Errors tècnics en la inseminació o patologies no diagnosticades en les vaques.
Estrès per calor:
L'estrès per calor afecta la fertilitat en el període més proper a la ovulació.
La fertilitat es veu especialment reduïda a l'estiu (un 50% menys en comparació amb l'hivern o la primavera), afectant de manera crítica la concepció.
Relació entre producció i reproducció:
Vaques de producció alta tenen una fertilitat més baixa per culpa del balanç energètic negatiu associat a l'alta demanda energètica per produir llet.
La producció alta no és la causa principal de baixa fertilitat; la causa està en el balanç energètic negatiu.
Si la vaca es manté amb un balanç energètic adequat a través d'una bona alimentació, la fertilitat no haurà de veure's afectada.
Balanç energètic negatiu post-part:
Després del part, les vaques passen per un període de balanç energètic negatiu fins que recuperen condicions.
Aquest balanç afecta l'ovulació i la fertilitat. Si les vaques perden condició corporal, la fertilitat es redueix. Si la pèrdua és greu, l'ovulació pot retardar-se de 40 a 45 dies després del part.
Maneig del semen:
És fonamental mantenir la temperatura adequada en la descongelació del semen (37ºC) i assegurar-se que la tècnica d’inseminació sigui adequada.
La inseminació a l’úter és més eficient que al cèrvix (55% vs. 40%).
Protocol per detectar zels:
La taxa de detecció de zels ha de ser calculada i es necessiten eines per determinar si hi ha un error per omissió o identificació.
La tecnologia pot ser útil si s'aplica bé i s'utilitza de forma complementària amb els altres mètodes de maneig.
Fertilitat:
Si la fertilitat és baixa, s'ha de revisar el procés d’inseminació.
La comparativa entre la fertilitat de vaques i de vedelles pot ajudar a identificar possibles problemes tècnics en la inseminació.
Conclusions:
La reproducció és essencial en la producció de llet.
La baixa fertilitat està lligada principalment a problemes de balanç energètic i a una mala aplicació dels protocols de maneig.
Els veterinàries han de supervisar i garantir que es compleixen adequadament els protocols per millorar la fertilitat en els ramats.
10. Creixement de Vedelles de Reposició
1. Costos de Producció
El principal cost en la reposició d'animals és l’alimentació, que representa més de la meitat dels costos totals. Segonament, es destaca el cost del creixement de les vedelles. Per tant, una gestió eficient d’aquest procés de creixement, que millori l’eficiència i els costos, aporta beneficis econòmics al productor de llet.
2. Estats Fisiològics de les Vedelles
Els estats fisiològics pels quals passa una vedella fins al primer part són:
Nounat (calostre): primeres 48 hores després del part.
Període de cria amb llet: mínim 60 dies.
Creixement prepuberal: fins a la pubertat (10 mesos).
Ciclicitat: el primer inseminat és ideal a 14-15 mesos per obtenir el primer part als 24 mesos.
3. Programa de Creixement de les Vedelles
Calostre: Proporciona immunitat passiva, proteïnes, greix i molècules bioactives importants per al creixement. Ha de ser administrat al més aviat possible (en les primeres 2-4 hores) per garantir la màxima concentració d’immunoglobulines (Ig). La qualitat és fonamental, ja que impacta la salut del vedell i la seva producció futura de llet.
Lactació: Alimentació amb llet natural (o no comercialitzable), lacto-reemplaçants (de bona qualitat), o llet de vaques tractades per mastitis (no recomanada per riscos sanitaris). La llet augmenta el creixement, el desenvolupament del tracte digestiu i millora la immunitat local.
Creixement després del deslletament i inseminació: Els nutriments i la qualitat de l’alimentació han d'augmentar per assolir una bona producció posterior. Un creixement accelerat millora la producció futura de llet.
4. Creixement Accelerat i Protocols d'Alimentació
Un creixement accelerat es pot aconseguir amb lacto-reemplaçants de concentració elevada de nutrients (proteïnes i greixos). Els animals que reben aquest tractament tendeixen a produir més llet quan siguin adultes.
Es recomana alimentar amb 6L de llet en dues o tres dosis al dia. S'han de subministrar més nutrients amb la llet per aconseguir un millor desenvolupament.
Quan augmenta la concentració de lacto-reemplaçants, es pot reduir la ingesta de pinso starter, però amb control.
5. Importància de l'Aigua
L’aigua és essencial per a la ingesta de pinso i el guany de pes de les vedelles. Ha de ser sempre disponible, neta i separada del pinso per evitar la contaminació.
6. Desenvolupament de les Papil·les Ruminals
El concentrat (no només el fenc) estimula el desenvolupament de les papil·les ruminals. Aquestes papil·les augmenten la superfície d'absorció al rumen, millorant l'eficiència en la digestió dels nutrients. El fenc no és necessàriament indispensable per aquest desenvolupament, tot i que és important per la salut general del rumen.
7. Recomanacions sobre Fenc
Es recomana l'ús de fenc de baixa qualitat (fenc d'herba o palla), ja que l'alfals és car i no contribueix tant al desenvolupament ruminal. Els animals que consumeixen un starter amb alt contingut en midó (>30%) necessiten una petita quantitat de fenc.
8. Deslletament
El moment ideal per desmamar una vedella és quan assolix un consum de 1,5 kg/d de starter i té un creixement diari de 1 kg/d. Aquesta transició ha de ser controlada per garantir un bon desenvolupament posterior.
9. Criteris de Creixement Prepuberal
En els primers mesos de vida, el creixement és ràpid i relativament econòmic, aprofitant bé els nutrients. Tot i això, el guany de pes es fa més lent després de la pubertat (a partir dels 12 mesos). És important controlar els costos, ja que el guany de pes és més barat durant els primers 6-8 mesos.
10. Rendiment de la Producció
No es busca tenir animals pesats, sinó animals que produeixin més llet. El guany de pes òptim per obtenir bona producció de llet és d’entre 800g i 1200g diaris durant la fase de creixement. La velocitat òptima de guany de pes durant aquesta etapa ha de ser de 850-900g al dia, perquè garantirà que les vedelles arriben a la pubertat amb un pes adequat per al seu desenvolupament futur.
11. Relació Proteïna-Energia
La relació entre proteïna i energia ha de ser alta al principi del creixement i després estabilitzar-se. Potser serà necessari un petit augment posterior per assegurar un desenvolupament saludable i eficient.
12. Creixement Post-Puberal de Vedelles
Per garantir una bona producció de llet, les vedelles han de començar la seva gestació amb un pes de 375 kg (adequat per quedar prenyades). Durant la gestació, el guany de pes hauria d’esser d’uns 800 g/d per garantir que l’animal arribi als 600 kg de pes abans del primer part.
Resum Final de les Recomanacions Clau
Calostre de bona qualitat i adequat en les primeres 2-4 hores.
Lactació i creixement accelerat: GMD de 0,9-1,1 kg/d.
Deslletament: iniciar quan s’assoleix 1,5 kg/d de starter i creixement de 1 kg/d.
Creixement prepuberal: GMD de 0,9 kg/d.
Desenvolupament post-puberal: mantenir GMD de 0,8 kg/d fins a l’embaràs.
Aquest enfocament garantirà un creixement òptim de les vedelles de reposició per a una futura alta producció de llet.
PETITS REMUGANTS
1. EL SECTOR I ELS DIFERENTS SISTEMES DE PETITS REMUGANTS
Terminologia i Paràmetres de Reproducció
Diferències en termes entre vaca i petit rumiant: Es fa un comparatiu de diversos aspectes fisiològics entre vaques i petits rumiants, com l'edat de la pubertat, el cicle, durada del cicle, el celo i la gestació.
Cicle reproductiu de l'ovella i la cabra: Les ovelles i cabres comencen a ciclar a la tardor, a causa del fotoperíode negatiu (dies més curts). La seva gestació és de 5 mesos, però les cabres tenen una gestació lleugerament més llarga.
Diferències entre Oveja i Cabra
Característiques físiques: Les cabres tenen la cua cap amunt, mentre que les ovelles la tenen cap avall. A més, les cabres tenen secrecions hormonals a la base dels seus horns i les ovelles sota la cua.
Productivitat: Ambdós animals produeixen carn, llet i fibra (com la llana).
Funcions no productives dels petits rumiants
Paper social i ambiental:
Aprofitament de recursos marginals: S’alimenten de vegetació fibrosa que no és adequada per altres ramats.
Manteniment d'ecosistemes: Contribueixen a reduir el risc d'incendis i a combatre l'erosió del sòl gràcies al seu pasturatge.
Zones climàtiques a Espanya
Distribució geogràfica dels rumiants segons el clima:
Zones nord i atlàntiques: ideals per al boví (molt de clima humit).
Zones de les mesetes: per a l'oví (on pasturen principalment a Castella i Lleó, i Castella-La Manxa).
Zones mediterrànies i del sud: per a caprí (zone àrida i menys plujosa).
Distribució de la població d'ovella i cabra a Espanya
Ovella lletera: Representa el 10% de la població ovina a Espanya (24 M de tota la població) amb una alta concentració a Castella i Lleó.
Capra: Espanya és el segon país més gran en població caprina d'Europa.
Cicle productiu de les ovelles i cabres
Ovelles: poden tenir 1 part per any (cicle de lactació més curt de 5 a 7 mesos) o bé 3 parts cada 2 anys, en sistemes més intensius.
Cabres: també tenen 1 part per any, amb lactacions que poden ser més curtes (7 mesos) o llargues (10 mesos).
Llum i producció: la melatonina
El fotoperíode influeix en el cicle reproductiu de les ovelles i cabres. A mesura que es fa de nit més aviat, la melatonina es secreta, activant el cicle reproductiu. En el cas d'una gran quantitat de llum (dies llargs), la secreció de melatonina disminueix i es para el cicle.
2. COMENÇAR UNA EXPLOTACIÓ DE PETITS REMUGANTS
Oferta i demanda
Mercat de llet: S'ha de considerar si hi ha demanda a la zona abans d'iniciar l'activitat. En cas contrari, es pot orientar la granja cap a la producció de formatge, tot i que això suposa més feina i tràmits.
Ubicació de la granja
La granja ha d’estar ben situada, de manera que la llet pugui arribar al mercat a temps, ja que no es pot emmagatzemar durant massa temps. Aquesta ubicació també determina quants animals es poden tenir i quant de producte s’ha de generar.
Pla de negoci
Importància del pla: En el pla cal incloure recursos disponibles, costos, màrqueting, i aspectes com qui comprarà la llet o el formatge. Un pla de negoci ben elaborat ajudarà a prendre decisions com la reproducció en la granja per adequar-se a la demanda.
Realitzar la feina
S'ha de visitar diferents granges per observar els mètodes que utilitzen i agafar idees, adaptant-les segons les condicions de cada granja.
Temps i treball intensiu
Les feines en una granja lletera de petits remugants són intenses, es treballa entre 12 a 14 hores diàries i fins i tot més en època de parts. És important planificar la disponibilitat de mà d'obra: si es farà amb la família o contractant personal.
Administració i gestió de la granja
La granja requereix un bon control de la gestió administratius: alimentació, salut animal, reproducció, i registre dels animals.
Buscar un mentor
Mentoria: És imprescindible buscar una persona amb experiència que pugui ajudar i aconsellar en el camí de crear i gestionar una granja amb èxit.
Proveïdor d'equips de munyir
S’ha de trobar un bon proveïdor d'equips de munyir per evitar parades innecessàries en la producció de llet. La disponibilitat de recanvis i manteniment ràpid de la maquinària és essencial per a la granja.
Avaluar la viabilitat del projecte
S’ha de valorar si es tenen els coneixements, temps, mà d'obra, i disponibilitat de mercat per crear una explotació viable. També, s’han de tenir en compte els costos de producció, especialment la alimentació (60% de les despeses) i la mà d'obra (15-20%).
Millorar l'eficàcia productiva
Per optimitzar la producció cal controlar la reproductivitat i nutrició dels animals. Els beneficis es basen en reduir els costos de producció sense afectar la qualitat del producte (llet o formatge). És important ajustar els costos en cada granja per obtenir la millor relació qualitat-preu.
Càlcul de la reposició d'animals
El % de reposició és important en cada explotació, on es determina quants animals cal substituir anualment per mantenir el ramat eficient i productiu. Si una explotació té una mitjana de 5,5 anys de vida útil de les ovelles, caldria reposar el 18% dels animals cada any per mantenir la productivitat.
2. MORFOLOGIA DEL BRAGUER
El tema 14 tracta sobre com la morfologia interna i externa dels braguers en els petits remugants (ovelles i cabres) influeix en la rutina de munyida i en la producció de llet.
Corba de lactació:
La corba de lactació és similar a la de les vaques, dividida en tres fases: principi, meitat i final.
Al principi, la proliferació cel·lular supera l'apoptosi, de manera que la producció de llet augmenta. Al final de la lactació, ocorre l'invers, amb més cèl·lules morint, cosa que disminueix la quantitat de llet.
En la fase de gestació, les hormones com l’estrogen, progesterona i prolactina interfereixen negativament en la producció de llet, a més d’haver-hi competència energètica amb el fetus.
L’assecatge permet la regeneració del teixit mamari.
Composició de la llet:
La composició de la llet varia entre espècies. La llet d'ovella és la més concentrada, seguida per la cabra i la vaca. La llet bovina està més estandarditzada, mentre que la dels ovins i caprins pot variar en greix.
Tipus de braguers segons la morfologia externa en ovelles:
Tipus I: Braguer amb un lligament suspensor dèbil, dificultant la separació dels dos braguers i la correcta posició dels mugrons. Això dificulta la munyida, ja que els mugrons poden torçar-se.
Tipus II i III: Braguers ideals amb un lligament suspensor fort. El tipus III és millor que el II perquè la separació i la posició dels mugrons són més adequades per a una munyida eficient.
Tenir un ramat homogeni morfològicament facilita el procés de munyida.
Tipus de braguers segons la morfologia externa en cabres:
Tipus cònica: Braguers poc definits que dificulten la munyida, ja que la màquina no es pot enganxar correctament.
Tipus globós: Desitjat en cabres perquè facilita l’adherència de la màquina durant la munyida.
Morfologia interna dels braguers:
El parènquima és la zona alveolar de producció de llet. En ovelles de carn, el teixit és menys actiu, mentre que en ovelles lleteres és més esponjós i actiu.
La cisterna és on s'emmagatzema la llet. Les races de llet tenen una cisterna més gran.
Durant la munyida mecànica, s'extreu la llet cisternal sense necessitat d’estimular l’animal. La llet alveolar només s’extreu amb la descàrrega d’oxitocina, que activa les cèl·lules mioepitelials.
Fraccions de llet al braguer:
En vaques, la llet alveolar és més abundant que en caprins, on la llet cisternal és més important. Aquesta variabilitat condueix a diferents rutines de munyida segons la proporció de llet en la cisterna i l’alveol.
Desinfecció post-munyida:
És important desinfectar els mugrons després de la munyida per prevenir infeccions com la mamitis. La munyida elimina la queratina protectora dels canals mamaries, i la desinfecció ajuda a prevenir l'entrada de bacteris.
Diferències en la rutina de munyida:
En vaques la rutina de munyida inclou:
Desinfecció prèvia,
"Fore-stripping" per eliminar el primer doll de llet i estimular la descàrrega d’oxitocina,
Neteja i assecat,
Col·locació de la màquina de munyir,
Desinfecció final dels mugrons.
En ovelles i cabres, alguns passos es poden obviar perquè els mugrons són més nets i la llet cisternal és més abundant. Això fa que la rutina sigui més senzilla i curta.
Massatge de apurado: En vaques no és necessari perquè les màquines són capaces de retirar tota la llet. En ovelles i cabres, el massatge ajuda a extreure millor la llet de totes les fraccions per evitar problemes de producció.
En general, la morfologia dels braguers, tant interna com externa, és un aspecte crític per una munyida eficient i per mantenir la salut del ramat. La comprensió i el maneig de la variabilitat morfològica de cada espècie ajuden a optimitzar la producció de llet.
3. FACTORS QUE AFECTEN LA PRODUCCIÓ DE LLET
1. GLÀNDULA MAMÀRIA
La llet es produeix en la part alveolar de la glàndula mamària mitjançant cèl·lules epitelials. Un cop produïda, part de la llet s’acumula a la cisterna. La quantitat de llet depèn de la proliferació (generació de cèl·lules noves) i l'apoptosi (mort cel·lular) de les cèl·lules mamàries. Un bon maneig ha d'augmentar la proliferació i disminuir l’apoptosi, ja que més cèl·lules actives resulten en més producció de llet. La influència de factors que millorin la funció cel·lular es reflecteix directament en la quantitat de llet.
2. CORBA DE LACTACIÓ
La lactació té tres fases: inici, meitat i final, amb una disminució progressiva de la producció de llet. Per mantenir o augmentar la producció durant la lactació, cal treballar per augmentar la proliferació cel·lular i reduir l'apoptosi, allargant així la durada de la lactació. Això es pot aconseguir mitjançant la millora de la nutrició, l’augment de la freqüència de munyida i l'augment de les hores de llum (fotoperíode). Es també possible retardar la gestació per alargar la lactació, cosa que permet un període d’assecatge més curt.
3. EFECTES DE LA FREQÜÈNCIA DE MUNYIDA
S'ha estudiat la diferència entre munyir una cabra una vegada al dia versus dues vegades al dia. Els resultats mostren que una munyida més freqüent augmenta la producció de llet. Les cabres munyides un cop al dia van perdre un 23% de la producció al llarg de tota la lactació, comparades amb les munyides dues vegades. L’efecte sobre la composició de la llet també és important: menys munyides resulten en una llet més concentrada (amb més grassa i caseïna). Aquestes diferències poden influir si l’objectiu és augmentar la quantitat o millorar la qualitat de la llet. Si es redueixen els cops de munyida, es poden estalviar costos laborals, sempre valorant si la pèrdua de llet compensa l’estalvi.
4. FOTOPERÍODE
El fotoperíode, és a dir, la durada de les hores de llum durant el dia, és un altre factor important en la producció de llet. En dies llargs (com a la primavera i estiu), es disminueix la producció de melatonina i s'incrementen la prolactina i el IGF-1 (factors que afavoreixen la creació de més cèl·lules mamàries i milloren la producció de llet). Això implica que augmentant les hores de llum, la producció de llet augmenta. Un estudi va demostrar que les cabres exposades a llum artificial en dies llargs van produir un 17% més de llet comparades amb les que només estaven exposades a un fotoperíode natural curt.
Efecte durant la gestació:
Durant la gestació i l’assecatge, els dies curts són més beneficiosos, ja que la baixa llum ajuda a augmentar els receptors de prolactina en el cos de l'animal, millorant la seva capacitat per aprofitar millor aquesta hormona durant la lactació següent. Per tant, per augmentar la producció de llet durant la lactació, s'ha de reduir la llum durant la gestació i l'assecatge.
5. IMPORTÀNCIA DEL PERÍODE D’ASSECATGE
El període d'assecatge és fonamental per la regeneració del teixit mamari. Durant aquest període, augmenten els processos de mort cel·lular (apoptosi) i de proliferació, cosa que permet que les cèl·lules velles siguin reemplaçades per cèl·lules més joves i més actives, millorant així la producció de llet en el cicle següent. Els estudis mostren que no és necessari un període d’assecatge de més de 4 setmanes, sent suficient aquest temps per a cabres multípares, mentre que per a primípares el període ha de ser de 8 setmanes per permetre un creixement òptim del teixit mamari.
Qualitat del calostre:
Els animals que no passen per un període d’assecatge tenen una qualitat de calostre molt més baixa, amb menys immunoglobulines, element fonamental per la immunitat dels cabrits al néixer. La manca d’assecatge pot reduir la qualitat del calostre, la qual cosa podria comprometre la salut del cabrit.
6. ESTRÈS PER CALOR
L’estrès per calor pot reduir la qualitat de la llet, afectant especialment el greix. En aquests casos, una possible solució és suplementar la dieta amb oli de soja. Aquesta suplementació ajuda a augmentar el greix de la llet en un 30%, millorant també la qualitat del perfil d'àcids grassos, amb un increment del percentatge de TVA i CLA, components beneficiosos per la qualitat de la llet.
RESUM FINAL:
Els factors clau que afecten la producció de llet són diversos, incloent la freqüència de munyida, la llum, la gestació, l’assecatge i l’estrès per calor. Ajustant aquests factors es poden millorar tant la quantitat com la qualitat de la llet, optimitzant així la producció i eficiència en explotacions ramaderes. Un maneig adequat és essencial per garantir la salut dels animals i la màxima producció de llet possible.
4. ALIMENTACIÓ I PUNTUACIÓ DEL ESTAT CORPORAL
Calostre
El calostre és una llet densa produïda durant les primeres 24-48 hores després del part.
El nadó neix amb greix marró que li dona calor temporal, però ha de rebre calostre ràpidament per aconseguir immunitat i energia. El greix marró es consumeix ràpidament.
Els cabrits neixen amb poques defenses (anticossos), ja que la placenta no els permet passar-los. El calostre és fonamental per proveir-los dels anticossos.
Cal donar un 10% del pes de l’animal en calostre abans de les 18 hores. Com més aviat es doni, millor; el primer glop idealment hauria de ser abans de les 6 hores de vida.
El calostre ha de ser donat durant les primeres hores després del part, ja que la paret intestinal es tanca després d’aquest període i els anticossos no podrien ser absorbits.
Qualitat del calostre
Cal evitar la contaminació bacteriana, per això cal netejar bé quan munyim el calostre i no deixar-lo fora de la nevera més de dues hores.
Si el calostre es conserva a la nevera, pot durar fins a dos dies; també es pot congelar per a ús futur.
Mai no es descongeli al microones, ja que els anticossos es destrueixen. La manera correcta és al bany maria.
Efecte del temps en l'Encalostrament
Un ingesta primerenca de calostre assegura una millor transferència d’anticossos (corba blava), en comparació amb els animals que el reben més tard (corba vermella).
Calostre d’una altra espècie
Si no hi ha calostre d'ovella, es pot utilitzar calostre de cabra o viceversa, ja que els anticossos són similars.
Nutrició de les ovelles: Toxicitat del coure
La nutrició dels ovins ha de tenir en compte els nivells de coure, ja que hi ha un marge molt estret entre les seves necessitats i nivells tòxics.
Si s'administra massa coure, aquest arriba al fetge, que no pot emmagatzemar-lo en grans quantitats, resultant en danys hepàtics i hematològics, i eventualment la mort de l'animal.
La raça Merina és més tolerant als nivells alts de coure que altres races.
Condició corporal
Per avaluar l’alimentació i salut d’un ramat, s’utilitza la condició corporal, que es mesura per l’acumulació de greix a la zona lumbar.
L'escala de condició corporal va de 1 a 5, amb 1 representant un animal massa prim i 5 un animal obes.
L'objectiu és que el ramat tingui una condició corporal de 3 a 3,5, tant per a les cabres com les ovelles lleteres.
En lactació, especialment durant les primeres 6-8 setmanes, la condició corporal pot baixar a 2-2,5 a causa de la mobilització de greix per mantenir la producció de llet.
TEMA 17. DESORDRES I MALALTIES
Hiperketonèmia de prepart
La hiperketonèmia és una alteració metabòlica causada per un balanç energètic negatiu a l'última etapa de la gestació.
Amb un creixement intens del fetus, la mare no pot ingerir prou aliment perquè el fetus ocupa molt d'espai, per la qual cosa mobilitza greix corporal i produeix cossos cetònics, que substitueixen la glucosa com a font d’energia.
Els nivells alts de cossos cetònics provoquen cetosi o hiperketonèmia. Aquesta condició és coneguda en els petits remugants com toxèmia de gestació.
Els factors de risc inclouen tenir múltiples fetus, edat avançada, condició corporal molt grassa o molt prima.
Signes clínics de cetosi inclouen una animal deprimit, aïllat, amb atàxia i, finalment, coma i mort.
Per detectar la hiperketonèmia de forma precoç, es poden prendre mostres de sang de les ovelles entre una i dues setmanes abans del part. Si els nivells de cossos cetònics superen 0,8 mmol/litre, l’animal està en risc.
Paràsits
Els paràsits interns són comuns en els remugants. Els ous de paràsits es depositen en les femtes, i les larves es desenvolupen fins a una fase infectiva en el medi ambient, depenent de les condicions d'humitat.
Cicle
Les larves infeccioses (L3) salten als vegetals i són ingerides per l’animal, que queda infectat.
FAMACHA: Control de l’anèmia per paràsits
Per detectar l'anèmia causada per paràsits hematòfags, s’observa el color de la mucosa ocular (ull). S’utilitza l'escala FAMACHA, que varia de 1 a 5, sent 1 i 2 valors normals. Un color més clar indica anèmia.
Si l’animal té anèmia, cal procedir a la desparasitació, però cal evitar que l’ull es quedi obert massa temps, ja que el color pot variar per l'aire.
Aquest resum abasta tots els conceptes i detalls rellevants relacionats amb la importància del calostre, la nutrició de les ovelles, la condició corporal, així com les malalties com l’hiperketonèmia i els desordres relacionats amb paràsits.