Private Law - Andorran Legal Sources and Property Law

DRET PRIVAT

Breu introducció sobre les fonts del dret andorrà

Les fonts del dret andorrà són les següents, ordenades per prevalença:

1. La llei

  • Definició: La llei és una regla escrita i imperativa que prové del poder legislatiu, és a dir, del Consell General.

  • Ordre de prevalença dintre de l’ordre legislatiu:

    1. La Constitució: és la norma bàsica aprovada per referèndum.

    2. La llei: norma aprovada pel Consell General.

    3. Els reglaments: norma aprovada pel Govern.

    4. Reglaments, ordenacions i decrets dels Comuns.

    5. Disposicions legals de rang inferior: normes aprovades per altres organismes públics.

2. El costum

  • Definició: Anomenat també usos i costums. És un dret consuetudinari que es fonamenta en la seva repetició i durada, i és no escrit, raonable i acceptat pel poble.

3. Els drets supletoris

  • Definició: Són els drets als quals es recorre en cas de manca de llei escrita o de costum, o davant d'una llacuna legal.

  • Drets inclosos (sense ordre d'aplicació preferent):

    • Dret romà

    • Dret català

    • Dret canònic

    • Dret comparat

4. La jurisprudència

  • Definició: Les sentències emeses pel Tribunal Constitucional i pel poder judicial.

  • Ordre de prevalença:

    1. El Tribunal Constitucional: no pertany al poder judicial. La seva funció és vetllar per l'adequació de les normes i l'aplicació de la llei a la Constitució.

    2. El Tribunal Superior de Justícia: resol en segona instància els recursos contra les sentències dictades en primera instància.

    3. El Tribunal de Corts (jurisdicció penal): resol en primera instància els delictes majors i, en segona instància, els recursos d'apel·lació interposats contra sentències del Tribunal de Batlles relatives a delictes menors i contravencions.

    4. El Tribunal de Batlles: resoldrà en primera instància els procediments seguits per delictes menors i contravencions, així com tots els procediments que no siguin de dret penal.

5. Els principis generals del dret

  • Definició: Són màximes, normalment expressades en llatí, que resumeixen un criteri jurídic o interpretatiu.

  • Exemples:

    • nulla poena sine legem: no es pot condemnar ningú sense l'existència d'una disposició legal que ho empari.

    • pacta sunt servanda: els pactes s'han de respectar.

Cas particular: la doctrina

  • Definició: No és considerada una font del dret. S'utilitza per il·lustrar qüestions jurídiques, valorant-se de forma especial el prestigi de l'autor.