Untitled

Tema 1 · Funcionament de l’empresa


  1. L’activitat econòmica i els seus agents

L’economia estudia com satisfer les necessitats humanes mitjançant la gestió de recursos escassos. L’activitat econòmica també pot generar necessitats noves i impulsar la creació o l’aprofitament de recursos.

Tota activitat econòmica respon a tres preguntes bàsiques:

  • Què cal produir i en quina quantitat?

  • Com s’ha de produir?

  • Per a qui s’ha de produir?

Les fases bàsiques de l’activitat econòmica són la producció, la distribució i el consum.

Béns i serveis

Els béns i serveis es poden classificar segons diferents criteris:

  • Segons la funció:

    • Béns de consum: satisfan directament les necessitats de les persones.

    • Béns de capital: serveixen per produir altres béns o serveis i, per tant, satisfan les necessitats indirectament.

  • Segons l’escassetat i l’accés:

    • Béns lliures: són abundants i, habitualment, no tenen propietari ni preu de mercat.

    • Béns econòmics: són escassos en relació amb les necessitats i obtenir-los implica un cost.

    • Béns comuns: són recursos compartits o d’accés col·lectiu; poden estar sotmesos a normes d’ús.

  • Segons la naturalesa:

    • Béns: són tangibles.

    • Serveis: són intangibles i satisfan necessitats mitjançant una activitat. No tots els elements intangibles són serveis: per exemple, una marca és un actiu intangible.

L’empresa i els factors de producció

La funció principal de l’empresa és produir béns i serveis per satisfer necessitats de la societat. Per fer-ho, combina factors de producció:

  • Recursos naturals: matèries primeres i recursos obtinguts de la natura. La seva remuneració s’anomena renda o lloguer.

  • Treball: esforç físic i intel·lectual de les persones. Es remunera amb un salari.

  • Capital: béns d’inversió i recursos financers necessaris per produir. La seva remuneració pot ser l’interès.

  • Tecnologia: coneixements, tècniques i procediments utilitzats per combinar els factors productius.

  • Organització empresarial: coordinació i direcció dels recursos i dels processos. L’empresariat pot obtenir-ne beneficis.

Agents econòmics i flux circular de la renda

Els principals agents econòmics són les famílies, les empreses i el sector públic.

  • Les famílies ofereixen factors de producció a les empreses, sobretot treball, i reben rendes, com ara salaris.

  • Les empreses utilitzen aquests factors per produir béns i serveis, que venen a les famílies i a altres agents.

  • El sector públic recapta impostos i ofereix béns, serveis i transferències a les famílies i a les empreses.

Així es crea un flux continu de factors productius, béns i serveis, rendes i pagaments entre els agents.


  1. L’empresa: elements, funcionament i objectius

Les empreses formen part del sector privat i organitzen recursos per produir els béns i serveis que necessiten les persones i les organitzacions.

Elements de l’empresa

Els elements principals es poden recordar amb l’acrònim NOMENA:

  • N — Factors humans: persones que participen en l’activitat empresarial.

  • O — Organització: manera de coordinar les tasques i els recursos.

  • M — (Els apunts agrupen aquí els) materials i recursos físics; en general, factors tangibles.

  • E — Entorn: factors externs que influeixen en l’empresa.

  • N/A — Recursos no materials o intangibles, com ara coneixement, marca i tecnologia.

Els components de NOMENA poden variar segons el material de classe. La idea clau és que l’empresa combina persones, recursos tangibles i intangibles, organització i entorn.

Objectius empresarials

Els objectius habituals, ordenats segons la prioritat indicada als apunts, són:

  1. Obtenir beneficis: procurar la rendibilitat i la continuïtat de l’empresa.

  2. Crear riquesa: generar valor i rendes del treball i del capital.

  3. Créixer: ampliar l’activitat, la capacitat productiva o la presència al mercat.

  4. Actuar amb responsabilitat social i ambiental: respectar les persones i contribuir a protegir el medi ambient.

La identitat de l’empresa es concreta mitjançant:

  • Missió: què fa l’empresa i quina és la seva finalitat.

  • Visió: què vol arribar a ser o aconseguir a llarg termini.

  • Valors corporatius: principis ètics i pautes que orienten la manera d’actuar.

Els objectius generals expressen les metes principals de l’empresa en un període determinat. Els objectius específicsconcreten què ha de fer cada àrea per contribuir als objectius generals.

Conflictes d’objectius

Hi ha un conflicte d’objectius quan les prioritats de diferents persones o àrees no coincideixen i poden dificultar l’assoliment dels objectius generals. Es pot abordar mitjançant:

  • Negociació: les parts exposen les seves necessitats i acorden una solució.

  • Conciliació: una persona neutral facilita el diàleg, sense proposar necessàriament una solució.

  • Mediació: una persona mediadora proposa una possible solució, que les parts poden acceptar o rebutjar.

  • Arbitratge: les parts accepten sotmetre’s a la decisió d’una persona o òrgan arbitral.


  1. Localització, dimensió i creixement de l’empresa

Localització i dimensió

La localització i la dimensió són decisions relacionades. Entre els factors que les condicionen hi ha:

  • Accés als factors de producció: aprovisionament, subministraments, mà d’obra i capital.

  • Costos d’instal·lació i funcionament.

  • Característiques de l’entorn: infraestructures de transport i comunicació, legislació, desenvolupament econòmic de la zona, mercat i competència.

La dimensió és la capacitat productiva de l’empresa. Depèn, entre altres factors, de la tecnologia, del nombre de treballadors i del mercat on opera. La capacitat productiva s’ha de decidir tenint en compte la localització.

Creixement empresarial

El creixement pot ser intern o extern:

  • Creixement intern: l’empresa amplia l’activitat amb recursos propis.

    • Especialització o expansió: concentra esforços en productes o mercats concrets i reforça la seva posició.

    • Diversificació: incorpora nous productes o activitats per ampliar l’oferta.

  • Creixement extern: l’empresa creix mitjançant acords, aliances o operacions amb altres empreses.

    • Fusió: dues empreses o més s’uneixen per crear-ne una de nova.

    • Absorció: una empresa n’adquireix una altra; l’empresa adquirida deixa d’actuar com a entitat independent i l’adquirent n’assumeix els actius i les obligacions segons l’acord.

    • Participació: una empresa compra una part del capital d’una altra per influir en les seves decisions. El grau de control depèn de la participació i de les condicions societàries.

    • Holding: societat que controla o coordina altres empreses mitjançant la participació en el seu capital. No és, per si mateix, un acord entre empreses de diferents països.

    • Cooperació o empresa conjunta (joint venture): dues empreses o més col·laboren i comparteixen recursos, riscos o coneixement per assolir un objectiu comú.

Classificació de les empreses

Les empreses es poden classificar segons:

  • Dimensió: microempreses, petites, mitjanes i grans.

  • Activitat: sector primari, secundari, terciari o quaternari.

  • Àmbit geogràfic: locals, regionals, nacionals, internacionals o multinacionals.

  • Propietat del capital: privades, públiques o mixtes.


  1. Formes jurídiques de l’empresa

    El dret mercantil regula aspectes de l’activitat empresarial, com ara l’empresa, l’empresariat, les formes jurídiques, la comptabilitat, la publicitat i la protecció de l’activitat econòmica.

Principals formes jurídiques
  • Empresari o empresària individual: persona física que exerceix una activitat econòmica en nom propi.

    • Nombre mínim de titulars: 1.

    • Responsabilitat: il·limitada; en general, respon dels deutes amb el seu patrimoni personal.

    • Capital mínim: no n’hi ha.

    • Tributació: habitualment, IRPF.

  • Societat de responsabilitat limitada (SL o SRL): societat amb capital dividit en participacions.

    • Nombre mínim de socis: 1.

    • Responsabilitat: limitada a les aportacions, amb les excepcions previstes legalment.

    • Capital mínim: 1 € segons la normativa vigent, subjecte a condicions legals.

    • Tributació: impost sobre societats (IS).

  • Societat anònima (SA): societat amb capital dividit en accions.

    • Nombre mínim de socis: 1.

    • Responsabilitat: limitada a les aportacions, amb les excepcions previstes legalment.

    • Capital mínim: 60.000 €; cal desemborsar inicialment almenys el 25% del valor nominal de cada acció.

    • Tributació: IS.

  • Societat laboral: societat anònima laboral (SAL) o societat limitada laboral (SLL) en què la major part del capital és propietat de persones treballadores amb una relació laboral indefinida, d’acord amb els requisits legals.

    • Responsabilitat: habitualment limitada.

    • Capital mínim: depèn de si és una SAL o una SLL i de la normativa aplicable.

    • Tributació: IS.

  • Societat cooperativa: societat constituïda per persones que s’associen per satisfer necessitats i interessos comuns mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica.

    • Nombre mínim de socis, capital i responsabilitat: depenen del tipus de cooperativa i de la normativa aplicable.

    • Tributació: règim fiscal específic de cooperatives dins de l’IS.

Tema 2 · Emprenedoria, empresa i entorn


  1. La persona emprenedora

Una persona emprenedora identifica una oportunitat —sovint a partir d’una idea innovadora— i posa en marxa un projecte o negoci per aprofitar-la.

Característiques i habilitats

Entre les qualitats associades a l’emprenedoria hi ha:

  • Creativitat, enginy, visió i capacitat d’innovació.

  • Passió, motivació i responsabilitat.

  • Lideratge, confiança i perseverança.

  • Capacitat d’adaptació i de prendre decisions en situacions incertes.

Els apunts descriuen diversos perfils emprenedors:

  • Innovador: impulsa la creació de productes, serveis o processos nous.

  • Visionari: identifica possibilitats de futur i hi orienta el projecte.

  • Accidental: emprèn arran d’una oportunitat o d’una circumstància inesperada.

  • Social: utilitza l’activitat empresarial per contribuir a resoldre un problema social o ambiental.

  • D’estil de vida: dissenya el negoci perquè sigui coherent amb l’estil de vida que vol tenir.

  • D’alt creixement: busca ampliar ràpidament i de manera sostinguda l’activitat.

  • Franquiciat/ada: inicia un negoci utilitzant, mitjançant un acord, una marca i un model empresarial ja establerts.

Dificultats de l’emprenedoria

Emprendre pot comportar incertesa financera, poca estabilitat, una càrrega de feina elevada, poca experiència en gestió i manca de xarxes de suport.

Knowmads

Els knowmads són professionals que generen i gestionen coneixement i que poden treballar amb autonomia en entorns digitals, projectes diversos i contextos canviants. El terme combina knowledge (coneixement) i nomad (nòmada); no es limita a una edat concreta.

Característiques habituals:

  • Adaptabilitat i autonomia.

  • Creativitat i aprenentatge autodidacte.

  • Competència digital.

  • Resiliència i facilitat per moure’s entre projectes, feines o entorns.

dona emprenedora

  1. Igualtat i emprenedoria

La participació de les dones en l’activitat econòmica ha avançat, però encara persisteixen desigualtats i barreres.

  • Sostre de vidre: barreres sovint invisibles que dificulten l’accés de les dones a càrrecs de direcció i responsabilitat, fins i tot amb formació i experiència equivalents.

  • Bretxa salarial: diferència entre les retribucions de dones i homes; pot reflectir desigualtats laborals i estructurals.

Entre les dificultats que poden trobar les dones per emprendre hi ha:

  • Manca de referents visibles.

  • Estereotips de gènere.

  • Dificultats per conciliar la vida professional i la personal o familiar.

  • Discriminació de gènere.

  • Obstacles per accedir al finançament.


  1. Funcions de l’empresariat i lideratge

L’empresariat pren decisions per assolir els objectius de l’empresa i mantenir l’equilibri entre els seus elements, sovint en condicions de risc i incertesa. També ha de liderar i motivar equips, presentar idees, negociar, resoldre conflictes, adaptar-se als canvis i mantenir relacions sòlides amb clients, proveïdors i altres professionals.

Les funcions bàsiques de gestió són:

  • Planificar: fixar objectius i decidir com assolir-los.

  • Organitzar: distribuir recursos, responsabilitats i tasques.

  • Gestionar: coordinar i dirigir l’activitat quotidiana.

  • Controlar: comprovar els resultats i corregir desviacions.

El CEO (chief executive officer) és la persona que exerceix la màxima responsabilitat executiva d’una empresa, tot i que el títol i les funcions concretes poden variar segons l’organització.


  1. L’empresa i el seu entorn

L’empresa és una unitat econòmica de producció i un sistema obert: intercanvia recursos i informació amb l’entorn i s’hi ha d’adaptar constantment.

Microentorn: entorn específic

El microentorn inclou factors propers que afecten directament l’activitat de l’empresa. Alguns poden ser influïts parcialment per les seves decisions:

  • Clients.

  • Competidors.

  • Proveïdors.

  • Intermediaris i distribuïdors.

  • Mercat laboral.

  • Entitats financeres.

Les cinc forces de Porter ajuden a analitzar la competència d’un sector:

  1. Poder de negociació dels clients.

  2. Poder de negociació dels proveïdors.

  3. Amenaça de nous competidors.

  4. Amenaça de productes o serveis substitutius.

  5. Rivalitat entre els competidors existents.

Macroentorn: entorn general

El macroentorn està format per factors externs que l’empresa no controla directament. L’anàlisi PESTEL els agrupa en sis àmbits:

  • Polític.

  • Econòmic.

  • Sociocultural.

  • Tecnològic.

  • Ecològic o ambiental.

  • Legal.

L’anàlisi PESTEL permet valorar si l’entorn general pot afavorir o dificultar l’activitat empresarial.


  1. Responsabilitat social i sostenibilitat

La responsabilitat social corporativa (RSC) és la integració voluntària de preocupacions socials, ètiques i ambientals en l’activitat de l’empresa i en les relacions amb els seus grups d’interès.

La RSC pot tenir en compte les relacions amb:

  • Les persones treballadores.

  • Les cadenes de subministrament.

  • Els clients i consumidors.

  • La comunitat.

  • El medi ambient.

Algunes actuacions de RSC són:

  • Elaborar codis de conducta interns.

  • Afavorir la conciliació de la vida personal i laboral.

  • Formar la plantilla en qüestions ambientals relacionades amb l’activitat.

  • Promoure l’ètica, la transparència i el respecte als drets de les persones.

La responsabilitat ambiental consisteix a reduir els impactes de l’activitat empresarial, tenir cura de l’entorn i utilitzar els recursos naturals de manera responsable.

Objectius de desenvolupament sostenible (ODS)

Alguns ODS especialment relacionats amb l’activitat empresarial són:

  • ODS 7 · Energia assequible i no contaminant: afavorir l’accés a l’energia, millorar-ne l’eficiència i reduir emissions.

  • ODS 9 · Indústria, innovació i infraestructures: promoure infraestructures resilients, una industrialització sostenible i la innovació.

  • ODS 12 · Producció i consum responsables: utilitzar els recursos amb eficiència, reduir residus, fomentar productes de menor impacte i impulsar l’educació per a la sostenibilitat.

Balanç social

El balanç social és un document que recull i ordena informació sobre les actuacions i els resultats socials de l’empresa. Permet quantificar dades, fer-ne seguiment i detectar possibles problemes. També pot incloure informació sobre l’impacte ambiental de l’activitat.