Untitled

Observacions a l’aula:
  - Es necessiten observacions de conductes i necessitats.
  - El diagnòstic requereix una valoració completa i coordinada.
  - Consideracions: No tota conducta desafiant és un trastorn; s'ha de mirar:
    - Persistència
    - Intensitat
    - Context
    - Interferències en l’aprenentatge, la convivència i la seguretat.
  - La valoració ha de considerar l'entorn de la casa, l'escola i les interaccions amb iguals, així com possibles factors coexistents.
Dificultats de conducta:
- Poden coexistir amb trastorns com TDAH, problemes emocionals, dificultats d’aprenentatge, TEA o situacions de risc psicosocial.
Llenguatge professional del TEI (Tècnic d’Educació Infantil):
  - Descriptiu, incloent:
    - Què passa
    - Quan passa
    - Amb qui passa
    - I què ajuda a regular-ho.
Mirada professional:
  - Descripció objectiva:
    - No es tracta d'emocions personals; l'objectiu és valorar.
    - Informes basats en coneixements a partir d'observacions fetes en cooperació amb altres professionals i famílies.
  - Impacte funcional
  - Factors coexistents
  - Coordinació amb la Xarxa

Funcions principals:
  - Organitzar entorns, anticipar, co-regular i coordinar, en comptes de corregir conductes.
  - Accions a realitzar:
    - Observar: Recollir dades útils, no etiquetes.
    - Anticipar: Detectar senyals i desencadenants.
    - Estructurar: Temps, espai, tasca i rutines.
    - Co-regular: Ajudar a reduir l'activació i recuperar seguretat.
    - Ensenyar: Habilitats socials, emocions i resolució de problemes.
    - Coordinar: Compartir informació amb tutors, famílies i serveis.
Idea CLAU: L’equip educatiu no substitueix la salut mental, però sí que és determinant en la detecció, la prevenció i l’ajust quotidià de l’entorn.

Problemes que pot observar un professional d’educació infantil:
  - Trastorn negativista desafiant (TND):
    - Comportament persistent d’oposició a l’adult.
    - Indicadors: desobediència constant, discussions amb l’adult, ràbia freqüent, culpar sempre als altres dels seus actes.
  - Trastorn de conducta:
    - Conductes que vulneren normes o drets dels altres infants.
    - Indicadors: agressions físiques, destrucció d’objectes, intimidació, falta d’empatia.
  - TDAH:
    - Dificultats d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat.
    - A l’aula: no mantenir l’atenció, moure’s constantment, interrompre, dificultat per esperar el seu torn.
  - Ansietat o malestar emocional:
    - Indicadors: plors freqüents, irritabilitat, evitació d’activitats, retraïment.
Funció del TEI:
- No diagnosticar trastorns.
- Observar, registrar i adaptar l’acompanyament educatiu.

Aspectes a registrar abans d’intervenir:
  - Millora de la intervenció quan el registre descriu:
    - Antecedents:
      - On passa?
      - Quina tasca o transició?
      - Hi ha soroll, cansament o canvi de rutina?
    - Conducta:
      - Què fa exactament?
      - Durada i intensitat.
      - Risc per a ell mateix o per als altres.
      - Impacte en el grup.
    - Consequències:
      - Què obté o evita?
      - Com reacciona l’adult?
      - Com fan els iguals?
      - Què ajuda a recuperar la calma?
Registre ABC:
- Identificació de factors protectors i de risc, detonants, persones de referència i suports.

Focus: Preventiu, educatiu i coordinat, disminuint improvisacions.
Entorn previsible:
- Anticipar canvis, rutines clares, horaris visuals, tasques ajustades.
Reforç positiu i feedback:
- Expectatives clares.
- Elogis específics, conseqüències consistents.
Aprenentatge socioemocional:
- Autocontrol, resolució de problemes, modelatge, assaig i feedback a l’aula.
Coordinació família-escola-serveis:
- Mantenir mateixos objectius, seguiment continu i informació compartida.

Curriculum infantil inclou:
  - Identificació i expressió d’emocions
  - Autocontrol progressiu
  - Habilitats socials
  - Resolució de conflictes
Àrea de creixement en harmonia i benestar:
- Treballant en: Regulació emocional, convivència i desenvolupament social.

Antes de la desregulació:
  - Detectar senyals primerenques.
  - Reduir estímuls i oferir anticipació.
  - Activar suport i espai de calma.
  - Mantenir to serè i instruccions simples.
Durant:
  - Protegir la seguretat del grup.
  - No entrar en lluites de poder.
  - Contenció verbal i distància segura.
  - Demanar ajuda si el risc augmenta.
Després:
  - Recuperar vincle i calma.
  - Revisar detonants.
  - Registrar l’incident, ajustar suports i informar família/equip.

L’escola ha de detectar:
  - Agressions greus, amenaces, autolesió, fugides o destrucció important.
  - Afectació funcional persistent.
  - Sospita de TDAH o altres condicions coexistents.
  - Necessitat d’un pla de suport individualitzat.
Protocol per situacions de violència:
- Seguir el protocol vigent del centre.

Conducta dels infants:
- Resultat de factors educatius, emocionals i biològics.
Teories individuals:
  - Teoria d’aprenentatge social (Albert Bandura):
    - Els infants imiten allò que veuen (ex: un infant pega per imitació).
    - Intervencions: modelatge i reforç positiu.
  - Teoria cognitiva-conductual (Aaron T. Beck):
    - Pensaments influeixen en emocions i conducta (ex: "no puc fer-ho" pot causar frustració).
    - Intervencions: ajudar a identificar emocions i alternatives.
  - Teoria de l’aferrament (John Bowlby):
    - Vincles afectius influencien la regulació emocional.
    - Intervencions: relació segura i predictible amb l’adult.
  - Teoria neurobiològica:
    - Vulnerabilitat biològica influeix en el comportament.
    - Intervencions: adaptar entorn i expectatives.

Metodes:
  - Entrevistes clíniques: Converses estructurades amb infants, famílies i educadors.
  - Observació directa: Registre sistemàtic de conductes.
  - Qüestionaris estandarditzats: Instruments que quantifiquen comportaments.
  - Registres de conducta: Anotacions diàries d’incidents específics.

Establiment d'objectius:
- Definir metes concretes i mesurables.
- Priorització de comportaments a modificar.
Selecció de tècniques:
- Escollir estratègies basades en evidència científica.
Planificació de sessions:
- Estructurar la intervenció de manera sistemàtica.
Implicació agents educatius:
- Integrar família i escola en el programa per maximitzar resultats.

Tècniques de modificació:
  - Reforç positiu: premiar conductes adequades.
  - Reforç negatiu: retirar un estímul desagradable per augmentar la conducta desitjada.
  - Extinció: ignorar conductes inadequades.
  - Càstig: aplicar conseqüències per reduir conductes.
  - Temps fora: retirar temporàriament l'infant d’un context reforçador.
  - Modelatge: aprenentatge per imitació.
  - Economia de fitxes: sistema de punts o recompenses.
  - Contracte de conducta: acord visual sobre conductes i recompenses.
  - Sobrecorrecció: reparar el dany causat per la conducta inadequada.