Untitled

Apunts sobre la Programació d'Estratègies en els Trastorns de Conducta

ÍNDEX

  • A5 Programació d'estratègies en els trastorns de conducta

1. Conducta observable, diagnòstic i impacte funcional

  • Observacions a l’aula:
      - Es necessiten observacions de conductes i necessitats.
      - El diagnòstic requereix una valoració completa i coordinada.
      - Consideracions: No tota conducta desafiant és un trastorn; s'ha de mirar:
        - Persistència
        - Intensitat
        - Context
        - Interferències en l’aprenentatge, la convivència i la seguretat.
      - La valoració ha de considerar l'entorn de la casa, l'escola i les interaccions amb iguals, així com possibles factors coexistents.

  • Dificultats de conducta:
      - Poden coexistir amb trastorns com TDAH, problemes emocionals, dificultats d’aprenentatge, TEA o situacions de risc psicosocial.

  • Llenguatge professional del TEI (Tècnic d’Educació Infantil):
      - Descriptiu, incloent:
        - Què passa
        - Quan passa
        - Amb qui passa
        - I què ajuda a regular-ho.

  • Mirada professional:
      - Descripció objectiva:
        - No es tracta d'emocions personals; l'objectiu és valorar.
        - Informes basats en coneixements a partir d'observacions fetes en cooperació amb altres professionals i famílies.
      - Impacte funcional
      - Factors coexistents
      - Coordinació amb la Xarxa

2. Tasca professional del TEI

  • Funcions principals:
      - Organitzar entorns, anticipar, co-regular i coordinar, en comptes de corregir conductes.
      - Accions a realitzar:
        - Observar: Recollir dades útils, no etiquetes.
        - Anticipar: Detectar senyals i desencadenants.
        - Estructurar: Temps, espai, tasca i rutines.
        - Co-regular: Ajudar a reduir l'activació i recuperar seguretat.
        - Ensenyar: Habilitats socials, emocions i resolució de problemes.
        - Coordinar: Compartir informació amb tutors, famílies i serveis.

  • Idea CLAU: L’equip educatiu no substitueix la salut mental, però sí que és determinant en la detecció, la prevenció i l’ajust quotidià de l’entorn.

3. Problemes de conducta en la primera infància

  • Problemes que pot observar un professional d’educació infantil:
      - Trastorn negativista desafiant (TND):
        - Comportament persistent d’oposició a l’adult.
        - Indicadors: desobediència constant, discussions amb l’adult, ràbia freqüent, culpar sempre als altres dels seus actes.
      - Trastorn de conducta:
        - Conductes que vulneren normes o drets dels altres infants.
        - Indicadors: agressions físiques, destrucció d’objectes, intimidació, falta d’empatia.
      - TDAH:
        - Dificultats d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat.
        - A l’aula: no mantenir l’atenció, moure’s constantment, interrompre, dificultat per esperar el seu torn.
      - Ansietat o malestar emocional:
        - Indicadors: plors freqüents, irritabilitat, evitació d’activitats, retraïment.

  • Funció del TEI:
      - No diagnosticar trastorns.
      - Observar, registrar i adaptar l’acompanyament educatiu.

4. Avaluació funcional

  • Aspectes a registrar abans d’intervenir:
      - Millora de la intervenció quan el registre descriu:
        - Antecedents:
          - On passa?
          - Quina tasca o transició?
          - Hi ha soroll, cansament o canvi de rutina?
        - Conducta:
          - Què fa exactament?
          - Durada i intensitat.
          - Risc per a ell mateix o per als altres.
          - Impacte en el grup.
        - Consequències:
          - Què obté o evita?
          - Com reacciona l’adult?
          - Com fan els iguals?
          - Què ajuda a recuperar la calma?

  • Registre ABC:
      - Identificació de factors protectors i de risc, detonants, persones de referència i suports.

5. Estratègies amb suport oficial a l’escola

  • Focus: Preventiu, educatiu i coordinat, disminuint improvisacions.

  • Entorn previsible:
      - Anticipar canvis, rutines clares, horaris visuals, tasques ajustades.

  • Reforç positiu i feedback:
      - Expectatives clares.
      - Elogis específics, conseqüències consistents.

  • Aprenentatge socioemocional:
      - Autocontrol, resolució de problemes, modelatge, assaig i feedback a l’aula.

  • Coordinació família-escola-serveis:
      - Mantenir mateixos objectius, seguiment continu i informació compartida.

5.1 Desenvolupament socioemocional

  • Curriculum infantil inclou:
      - Identificació i expressió d’emocions
      - Autocontrol progressiu
      - Habilitats socials
      - Resolució de conflictes

  • Àrea de creixement en harmonia i benestar:
      - Treballant en: Regulació emocional, convivència i desenvolupament social.

6. Actuació davant d’una desregulació

  • Antes de la desregulació:
      - Detectar senyals primerenques.
      - Reduir estímuls i oferir anticipació.
      - Activar suport i espai de calma.
      - Mantenir to serè i instruccions simples.

  • Durant:
      - Protegir la seguretat del grup.
      - No entrar en lluites de poder.
      - Contenció verbal i distància segura.
      - Demanar ajuda si el risc augmenta.

  • Després:
      - Recuperar vincle i calma.
      - Revisar detonants.
      - Registrar l’incident, ajustar suports i informar família/equip.

7. Quan derivar o activar el protocol

  • L’escola ha de detectar:
      - Agressions greus, amenaces, autolesió, fugides o destrucció important.
      - Afectació funcional persistent.
      - Sospita de TDAH o altres condicions coexistents.
      - Necessitat d’un pla de suport individualitzat.

  • Protocol per situacions de violència:
      - Seguir el protocol vigent del centre.

8. Teories sobre problemes de conducta

  • Conducta dels infants:
      - Resultat de factors educatius, emocionals i biològics.

  • Teories individuals:
      - Teoria d’aprenentatge social (Albert Bandura):
        - Els infants imiten allò que veuen (ex: un infant pega per imitació).
        - Intervencions: modelatge i reforç positiu.
      - Teoria cognitiva-conductual (Aaron T. Beck):
        - Pensaments influeixen en emocions i conducta (ex: "no puc fer-ho" pot causar frustració).
        - Intervencions: ajudar a identificar emocions i alternatives.
      - Teoria de l’aferrament (John Bowlby):
        - Vincles afectius influencien la regulació emocional.
        - Intervencions: relació segura i predictible amb l’adult.
      - Teoria neurobiològica:
        - Vulnerabilitat biològica influeix en el comportament.
        - Intervencions: adaptar entorn i expectatives.

9. Tècniques d’avaluació

  • Metodes:
      - Entrevistes clíniques: Converses estructurades amb infants, famílies i educadors.
      - Observació directa: Registre sistemàtic de conductes.
      - Qüestionaris estandarditzats: Instruments que quantifiquen comportaments.
      - Registres de conducta: Anotacions diàries d’incidents específics.

10. Disseny de programes d’intervenció

  • Establiment d'objectius:
      - Definir metes concretes i mesurables.
      - Priorització de comportaments a modificar.

  • Selecció de tècniques:
      - Escollir estratègies basades en evidència científica.

  • Planificació de sessions:
      - Estructurar la intervenció de manera sistemàtica.

  • Implicació agents educatius:
      - Integrar família i escola en el programa per maximitzar resultats.

11. Estratègies per a la intervenció en problemes de conducta

  • Tècniques de modificació:
      - Reforç positiu: premiar conductes adequades.
      - Reforç negatiu: retirar un estímul desagradable per augmentar la conducta desitjada.
      - Extinció: ignorar conductes inadequades.
      - Càstig: aplicar conseqüències per reduir conductes.
      - Temps fora: retirar temporàriament l'infant d’un context reforçador.
      - Modelatge: aprenentatge per imitació.
      - Economia de fitxes: sistema de punts o recompenses.
      - Contracte de conducta: acord visual sobre conductes i recompenses.
      - Sobrecorrecció: reparar el dany causat per la conducta inadequada.