El Sistema Institucional Autonòmic de les Illes Balears - Guia d'Estudi Exhaustiva
Unitat : Els Orígens de l'Autonomia i l'Estatut
El Sistema Institucional Autonòmic de les Illes Balears troba el seu context històric en la transició democràtica a Espanya. L'etapa clau per a la configuració de l'autonomia balear va ser l'aprovació de la Constitució Espanyola de l'any , la qual va establir el reconeixement formal de les autonomies dins l'Estat espanyol. Aquest marc constitucional va permetre que els diferents territoris amb dret a l'autogovern poguessin constituir-se en comunitats autònomes.
L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears va ser aprovat oficialment l' de març de . Aquest document es defineix com la norma institucional bàsica i la llei fonamental de la comunitat autònoma. Dins de l'Estatut es recullen els símbols i la identitat de la regió, que inclouen la bandera oficial i l'escut de les Illes Balears. Així mateix, l'Estatut estableix la llengua catalana com l'idioma propi de les illes, el qual és oficial conjuntament amb el castellà.
Unitat : El Poder Legislatiu - El Parlament
El Parlament es defineix com la institució que representa legítimament el poble de les Illes Balears. Com a centre de la vida política autonòmica, exerceix diverses funcions essencials per a la democràcia. La primera és la Potestat Legislativa, que implica l'elaboració, el debat, l'esmena i l'aprovació de les lleis autonòmiques. En segon lloc, té una Funció Pressupostària, que consisteix a aprovar i controlar anualment els pressupostos públics de la comunitat. La tercera funció és el Control Polític, mitjançant la qual el Parlament fiscalitza, examina i impulsa l'acció política del Govern balear. Finalment, el Parlament té la responsabilitat d'elegir el President de les Illes Balears.
L'Estatut dels Diputats regula la figura dels representants al Parlament. L'elecció dels membres es realitza mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Els diputats gaudeixen de drets principals, com l'assistència i el vot a les sessions, la inviolabilitat per les opinions expressades i els vots emesos, i una immunitat parcial en l'exercici del seu càrrec. Paral·lelament, tenen deures obligatoris que inclouen l'assistència a les sessions, la realització d'una declaració pública de béns i l'obligació de guardar secret sobre les deliberacions que tinguin caràcter reservat.
Unitat : Els Òrgans del Parlament (Estructura Interna)
L'estructura interna del Parlament es divideix en òrgans de govern i direcció, i òrgans de treball dels diputats. Dins dels primers es troba La Mesa i la Presidència. La Mesa s'encarrega de la direcció administrativa i de l'ordenació dels debats, mentre que la Presidència ostenta la representació institucional de la cambra i assegura el manteniment de l'ordre. Un altre òrgan col·legiat de direcció és la Junta de Portaveus (La Junta de Portavoces), que és la reunió dels representants de cada grup polític amb l'objectiu de fixar l'ordre del dia de les sessions.
Pel que fa als òrgans de treball, els Diputats s'organitzen en Grups Parlamentaris segons la seva afinitat i el seu partit polític. El Ple (El Ple) és l'organisme suprem de la cambra, on es reuneixen la totalitat dels diputats per dur a terme els debats i les votacions definitives. Les Comissions són grups de treball reduïts i especialitzats per matèries concretes, com ara Educació, Salut o Medi Ambient, entre d'altres. Finalment, existeix la Diputació Permanent, un òrgan reduït que vetlla pels poders de la cambra en els períodes en què el Parlament està dissolt o es troba fora dels períodes ordinaris de sessions.
Unitat : El Funcionament Parlamentari i els Debats
L'activitat ordinària del Parlament es distribueix en dos Períodes de Sessions fixats pel calendari: el primer període de setembre a desembre, i el segon període de febrer a juny. El Procés del Debat es regeix per normes parlamentàries estrictes que regulen els torns de paraula, el dret a les rèpliques i el protocol per al manteniment de l'ordre dins de l'hemicicle. Aquests procediments garanteixen que la discussió política sigui organitzada i democràtica.
Les Votacions són els mètodes oficials a través dels quals la cambra adopta acords. Existeixen tres formes de votació reconegudes. Per assentiment, que s'utilitza quan hi ha unanimitat i ningú s'oposa a la proposta. La votació Ordinària, que és de caràcter públic i es realitza generalment mitjançant polsadors electrònics o aixecant la mà. Finalment, la votació Secreta s'efectua mitjançant paperetes o urnes per garantir la privadesa del vot en qüestions que així ho requereixin.
Unitat : El Poder Executiu i l'Organització Territorial
El President de les Illes Balears és la figura central del poder executiu. És elegit pel Parlament d'entre els seus membres i és nomenat pel Rei. Les seves funcions principals són dirigir i coordinar l'acció del Govern, a més d'ostentar la màxima representació de la comunitat autònoma. El Govern de les Illes Balears (Poder Executiu) està format pel President i els seus Consellers, els quals són els titulars de cada departament o conselleria. El Govern té la responsabilitat de l'administració pública i de l'execució de les lleis que han estat aprovades prèviament pel Parlament.
Pel que fa a l'organització territorial, les Illes Balears compten amb els Consells Insulars. Aquestes són institucions pròpies i específiques de govern, administració i representació de cada illa del territori. L'àmbit territorial d'aquestes institucions es divideix en quatre entitats: el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa i el Consell de Formentera.