Notes Unitat 8 – Cèl·lula eucariota: organització, membrana i organells
8.0 Introducció
Les cèl·lules eucariotes poden ser animals o vegetals; comparteixen estructures bàsiques, però han evolucionat de manera independent fins a adquirir diferències essencials. En l’estudi es fan comparacions amb cèl·lules procariotes, algues i fongs per entendre l’organització i les especialitzacions dels diferents tipus de cèl·lules.
8.1 Organització eucariota
Model cèl·lula animal imaginària i model cèl·lula vegetal imaginària; comparacions amb bacteris, algues i fongs a tall d’arbre evolutiu. Aquesta organització permet comprendre les similituds en components bàsics i les diferències funcionals entre cè·lules animals i vegetals.
8.2 La membrana citoplasmàtica
La membrana plasmàtica és la capa queenvolta la cèl·lula i separa l’interior del medi extern; forma part de les membranes de secreció en cèl·lules vegetals (paret cel·lular) i en cèl·lules animals (matriu extracel·lular). En ser una bicapa lipídica, és una estructura dinàmica i asimètrica que forma un mosaic fluid amb proteïnes associades.
8.2.1 Estructura de la membrana plasmàtica
La membrana està formada per una doble capa de lípids amb proteïnes associades; segons el model de Singer i Nicholson (1972) és un mosaic fluid. Components típics: proteïnes, lípids i glucits, amb colesterol que estabilitza la bicapa i impedeix la cristal·lització. Proteïnes integrals són totalment o parcialment incrustades; proteïnes perifèriques s’uneixen a la superfície. La membrana és asimètrica: glicolípids i glicoproteïnes a la cara externa i proteïnes especialment a les dues cares. El glicocàlix (glicocalze) externa és important en reconeixement cel·lular i interaccions. Dins de la membrana la mobilitat de les mol·lícules confereix fluïdesa i capacitat de reparació o fusió amb altres membranes; l’endocitosi permet formar vesículas.
8.2.2 Funció de la membrana citoplasmàtica
Regula el pas de substàncies i manté gradients i diferències de potencial; destina la via de transport i participa en endocitosi i fagocitosi. A sobre del glicocalze, les cèl·lules poden secretar una matriu extracel·lular formada per proteïnes fibril·lars i polisacàrids (col·lagen, elastina, proteïnes fibril·lars, àcid hialurònic).
8.2.3 Transport a través de la membrana
La membrana és semipermeable: permet el pas de molècules lipòfiles petites i regula les no lipòfiles. Transit d’aigua i soluts pot ser passiu o actiu.
Transport passiu: difusió simple a través de la bicapa o a través de canals proteics (proteïnes transmembranoses) que regulen l’obertura per ions; no requereix energia. Exemple: difusió d’oxigen i diòxid de carboni; poden intervenir ions com K+, Na+, Ca2+ (canals segons el potencial elèctric).
Difusió facilitada: transport proteïnòfil a través de proteïnes transmembranes que canvien de forma per descarregar el transport de substàncies com la glucosa.
Transport actiu: travessa en contra de gradient; necessita ATP (p. ex., bomba Na+/K+ que bombeja 3 Na+ cap a l’exterior i 2 K+ cap a l’interior).
Endocitosi i exocitosi: mecanismes per introduir (endocitosi) o expulsar (exocitosi) macromolècules o substàncies grans; l’exocitosi implica secretar contingut per fusionar vesícules amb la membrana, alliberant components o formant glicocalze i paret cel·lular.
8.2.4 Unions intercel·lulars
Contactes entre cèl·lules que ajuden a formar teixits:
- Unions de comunicació (gap) — permeten l’intercanvi de molècules entre cèl·lules via connexons.
- Desmosomes (unions adherents) — punts d’unió forta amb connexions al citoesquelet; deixen espai intercel·lular.
- Unions íntimes (oclusives) — solden les membranes, impideixen espai intercel·lular; reforçades per citoesquelet; presents en teixits epitelials.
8.3 Membranes de secreció
Són capes de substàncies secretades per la cèl·lula i dipositades a la superfície externa.
8.3.1 Matriu extracel·lular
Aparició externa a partir de la glicocalze, formada per proteïnes fibril·lars i polisacàrids; abundant en teixit connectiu (cosl·lagen, elastina, proteïnes fibril·lars, àcid hialurònic). Aquestes matrius aporten elasticitat, resistència i retenció d’aigua segons el teixit.
8.3.2 Paret cel·lular
La paret cel·lular confereix forma i rigidesa; en cèl·lules vegetals, l’osmòtica pressió interna exigeix una paret per evitar l’explosió. En cèl·lules especialitzades es poden presentar parets secundàries impregnades de lignina, suberina o cutina per reforçar, impermeabilitzar o protegir.
8.4 El citoplasma
L’espai entre la membrana i l’embolcall nuclear; inclou citosol, citosquelet i orgànuls.
8.4.1 El citosol
Estadi interior (hialoplasma) on es troben ribosomes i enzims; composició típica: i (proteïnes, lípids, glucids, àcids nucleics, ions). Funcions principals: síntesi de proteïnes al citosol, metabolisme cel·lular i suport estructural del citosquelet.
8.4.2 El citosquelet
Xarxa de filaments proteics que dona forma i mobilitat a la cèl·lula. Tres tipus segons diàmetre:
- Microfilaments:
- Filaments intermedis:
- Microtúbuls:
Funcions: definir forma, moviment, distribució d’òrgans, formació de microvellositats, fus acromàtic, cilis i flagels, citoesquelet de cèl·lules musculars.
8.4.3 Els orgànuls cel·lulars
8.4.3.1 [El centrosoma]
Present només en cèl·lules animals; centre organitzador de microtúbuls (MTOC); comprèn dos centríols amb àsters; deriva en cilis/flagels i fus mitòtic.
8.4.3.2 Cilis i Flagels
Prolongacions mòbils per al moviment i alimentació. Cil·lis: diàmetre ≈ , longitud , molts; Flagels: diàmetre , longitud ≈ , typicalment un o dos.
8.4.3.3 Reticle endoplasmàtic rugós (RER)
Sistema de membranes amb ribosomes adherits; principal lloc de síntesi de proteïnes destinades a ser duites a la membrana, al complex de Golgi o vesícules. Representa més del 50% de membranes internes i ≈ del volum cel·lular. Ribosomes units a la membrana s’ocupen de síntesi proteica; el RER és interconnectat amb el nucli i amb el RER llis.
8.4.3.4 Reticle endoplasmàtic llis (REL)
Sense ribosomes; xarxa de túbuls. Funcions clau: síntesi de fosfolípids i colesterol; síntesi d’hormones esteroides; transformació de tòxics liposolubles en formes hidrosolubles; alliberar/recuperar Ca^{2+} en contracció muscular; formar vesícules de secreció amb àcids grassos.
8.4.3.5 Complex de Golgi
Orgànul perinuclear format per dictiosomes; cis (cerca del RER) i trans (cara de sortida). Funcions: continuïn glicosilacions, distribuir lípids i proteïnes a la membrana, produir lisosomes primaris, vessícules sinàptiques i components de la matriu, i formar vacúols.
8.4.3.6 Lisosomes
Organismes de digestió, amb enzims hidrolítics i pH acidic. Lisosoma primari fusiona amb material a digerir donant lisosoma secundari (amb cossos residuals). Rol en envelliment cel·lular en cèl·lules postmitòtiques.
8.4.3.7 Peroxisomes i Glioxisomes
Vesícules petites plenes d’oxidases i catalases; detoxifiquen i oxiden compostos; abundants en fetge i ronyó.
8.4.3.8 Vacúols i les inclusions
Vesícules amb membrana; animals: vesícules d’endocitosi; vegetals: gran vacúol central que ocupa ~90% del volum i regula turgescència. Contenen aigua, sals, pigments i substàncies de reserva.
8.4.3.9 Ribosomes
Estructures globulars sense membrana (15-20 nm); síntesi de proteïnes seguint l’RNAm; dos subunitats; 70S als mitocondris i cloroplasts; poden estar lliures (citoplasma) o units a RER.
8.4.3.10 Mitocondris
Orgànuls en forma de bastonets; 2 μm – 7 μm; doble membrana amb cristes; producció d’ATP per respiració; contenen ADN circular i ribosomes mitocondrials; proporcionen energia segons les necessitats.
8.4.3.11 Cloroplasts
Plastidis exclusius de cèl·lules vegetals i algues; doble membrana; estroma i tilacoides (grana). Fotosíntesi: fases a les membranes dels tilacoides i a l’estroma. Contenen clorofil·les i DNA pròpi; ribosomes 70S.
8.5 El nucli
El nucli és l’òrganull més gran de les cèl·lules eucariotes (approx. ); concentra la major part de l’ADN i coordina l’activitat cel·lular. En M.O. es veuen: embolcall nuclear, cromatina, nuclèol i nucleoplasma. L’embolicall és una doble membrana amb porus nuclears (anell de proteïnes). Aquestes estructures regulen l’entrada d’ADN, proteïnes i enzims des del citoplasma i l’expulsió de unitats ribosomals i RNAm.
Resum essencial
- La membrana plasmàtica és una bicapa lipídica amb proteïnes integrals i perifèriques; és dinàmica i asimètrica, amb glicocalze a l’exterior.
- Transport: difusió simple, difusió facilitada i transport actiu; endocitosi i exocitosi per gestionar substàncies grans.
- Unions intercel·lulars: gap, desmosomes i unions íntimes per cohesió i comunicació entre cèl·lules.
- Subdivisions de les membranes de secreció i l’estructura de la paret cel·lular vegetal, així com la matriu extracel·lular de les cèl·lules animals.
- El citoplasma conté citosol (d’≈ ) i el citosquelet (microfilaments, filaments intermedis i microtúbuls) que donen forma i suport.
- Orgànuls clau: centrosoma (animal), cilis/flagels, RER (síntesi proteïnes), REL (síntesi lípids i detoxificació), complexes de Golgi (modificacions i secretions), lisosomes (digestió), peroxisomes, vacúols, ribosomes (síntesi proteïnes), mitocondris (producció d’energia) i cloroplasts (fotosíntesi en plantes).
- El nucli concentra la major part del DNA, amb cromatina (eucromatina i heterocromatina) i nuclèol per a la síntesi de RNAr.