Notes Unitat 8 – Cèl·lula eucariota: organització, membrana i organells

8.0 Introducció

Les cèl·lules eucariotes poden ser animals o vegetals; comparteixen estructures bàsiques, però han evolucionat de manera independent fins a adquirir diferències essencials. En l’estudi es fan comparacions amb cèl·lules procariotes, algues i fongs per entendre l’organització i les especialitzacions dels diferents tipus de cèl·lules.

8.1 Organització eucariota

Model cèl·lula animal imaginària i model cèl·lula vegetal imaginària; comparacions amb bacteris, algues i fongs a tall d’arbre evolutiu. Aquesta organització permet comprendre les similituds en components bàsics i les diferències funcionals entre cè·lules animals i vegetals.

8.2 La membrana citoplasmàtica

La membrana plasmàtica és la capa queenvolta la cèl·lula i separa l’interior del medi extern; forma part de les membranes de secreció en cèl·lules vegetals (paret cel·lular) i en cèl·lules animals (matriu extracel·lular). En ser una bicapa lipídica, és una estructura dinàmica i asimètrica que forma un mosaic fluid amb proteïnes associades.

8.2.1 Estructura de la membrana plasmàtica

La membrana està formada per una doble capa de lípids amb proteïnes associades; segons el model de Singer i Nicholson (1972) és un mosaic fluid. Components típics: proteïnes, lípids i glucits, amb colesterol que estabilitza la bicapa i impedeix la cristal·lització. Proteïnes integrals són totalment o parcialment incrustades; proteïnes perifèriques s’uneixen a la superfície. La membrana és asimètrica: glicolípids i glicoproteïnes a la cara externa i proteïnes especialment a les dues cares. El glicocàlix (glicocalze) externa és important en reconeixement cel·lular i interaccions. Dins de la membrana la mobilitat de les mol·lícules confereix fluïdesa i capacitat de reparació o fusió amb altres membranes; l’endocitosi permet formar vesículas.

8.2.2 Funció de la membrana citoplasmàtica

Regula el pas de substàncies i manté gradients i diferències de potencial; destina la via de transport i participa en endocitosi i fagocitosi. A sobre del glicocalze, les cèl·lules poden secretar una matriu extracel·lular formada per proteïnes fibril·lars i polisacàrids (col·lagen, elastina, proteïnes fibril·lars, àcid hialurònic).

8.2.3 Transport a través de la membrana

La membrana és semipermeable: permet el pas de molècules lipòfiles petites i regula les no lipòfiles. Transit d’aigua i soluts pot ser passiu o actiu.

  • Transport passiu: difusió simple a través de la bicapa o a través de canals proteics (proteïnes transmembranoses) que regulen l’obertura per ions; no requereix energia. Exemple: difusió d’oxigen i diòxid de carboni; poden intervenir ions com K+, Na+, Ca2+ (canals segons el potencial elèctric).

  • Difusió facilitada: transport proteïnòfil a través de proteïnes transmembranes que canvien de forma per descarregar el transport de substàncies com la glucosa.

  • Transport actiu: travessa en contra de gradient; necessita ATP (p. ex., bomba Na+/K+ que bombeja 3 Na+ cap a l’exterior i 2 K+ cap a l’interior).

  • Endocitosi i exocitosi: mecanismes per introduir (endocitosi) o expulsar (exocitosi) macromolècules o substàncies grans; l’exocitosi implica secretar contingut per fusionar vesícules amb la membrana, alliberant components o formant glicocalze i paret cel·lular.

8.2.4 Unions intercel·lulars

Contactes entre cèl·lules que ajuden a formar teixits:

  • Unions de comunicació (gap) — permeten l’intercanvi de molècules entre cèl·lules via connexons.
  • Desmosomes (unions adherents) — punts d’unió forta amb connexions al citoesquelet; deixen espai intercel·lular.
  • Unions íntimes (oclusives) — solden les membranes, impideixen espai intercel·lular; reforçades per citoesquelet; presents en teixits epitelials.

8.3 Membranes de secreció

Són capes de substàncies secretades per la cèl·lula i dipositades a la superfície externa.

8.3.1 Matriu extracel·lular

Aparició externa a partir de la glicocalze, formada per proteïnes fibril·lars i polisacàrids; abundant en teixit connectiu (cosl·lagen, elastina, proteïnes fibril·lars, àcid hialurònic). Aquestes matrius aporten elasticitat, resistència i retenció d’aigua segons el teixit.

8.3.2 Paret cel·lular

La paret cel·lular confereix forma i rigidesa; en cèl·lules vegetals, l’osmòtica pressió interna exigeix una paret per evitar l’explosió. En cèl·lules especialitzades es poden presentar parets secundàries impregnades de lignina, suberina o cutina per reforçar, impermeabilitzar o protegir.

8.4 El citoplasma

L’espai entre la membrana i l’embolcall nuclear; inclou citosol, citosquelet i orgànuls.

8.4.1 El citosol

Estadi interior (hialoplasma) on es troben ribosomes i enzims; composició típica: 85% H2O85\%\, \text{H}_2\text{O} i 15% moleˋcules dissoltes15\%\, \text{molècules dissoltes} (proteïnes, lípids, glucids, àcids nucleics, ions). Funcions principals: síntesi de proteïnes al citosol, metabolisme cel·lular i suport estructural del citosquelet.

8.4.2 El citosquelet

Xarxa de filaments proteics que dona forma i mobilitat a la cèl·lula. Tres tipus segons diàmetre:

  • Microfilaments: 7 nm7\,\text{nm}
  • Filaments intermedis: 11 nm11\text{ nm}
  • Microtúbuls: 28 nm28\text{ nm}
    Funcions: definir forma, moviment, distribució d’òrgans, formació de microvellositats, fus acromàtic, cilis i flagels, citoesquelet de cèl·lules musculars.

8.4.3 Els orgànuls cel·lulars

8.4.3.1 [El centrosoma]

Present només en cèl·lules animals; centre organitzador de microtúbuls (MTOC); comprèn dos centríols amb àsters; deriva en cilis/flagels i fus mitòtic.

8.4.3.2 Cilis i Flagels

Prolongacions mòbils per al moviment i alimentació. Cil·lis: diàmetre ≈ 0.2 μm0.2\,\mu\text{m}, longitud 5−10 μm5-10\,\mu\text{m}, molts; Flagels: diàmetre 0.2 μm0.2\,\mu\text{m}, longitud ≈ 100 μm100\,\mu\text{m}, typicalment un o dos.

8.4.3.3 Reticle endoplasmàtic rugós (RER)

Sistema de membranes amb ribosomes adherits; principal lloc de síntesi de proteïnes destinades a ser duites a la membrana, al complex de Golgi o vesícules. Representa més del 50% de membranes internes i ≈ 10%10\% del volum cel·lular. Ribosomes units a la membrana s’ocupen de síntesi proteica; el RER és interconnectat amb el nucli i amb el RER llis.

8.4.3.4 Reticle endoplasmàtic llis (REL)

Sense ribosomes; xarxa de túbuls. Funcions clau: síntesi de fosfolípids i colesterol; síntesi d’hormones esteroides; transformació de tòxics liposolubles en formes hidrosolubles; alliberar/recuperar Ca^{2+} en contracció muscular; formar vesícules de secreció amb àcids grassos.

8.4.3.5 Complex de Golgi

Orgànul perinuclear format per dictiosomes; cis (cerca del RER) i trans (cara de sortida). Funcions: continuïn glicosilacions, distribuir lípids i proteïnes a la membrana, produir lisosomes primaris, vessícules sinàptiques i components de la matriu, i formar vacúols.

8.4.3.6 Lisosomes

Organismes de digestió, amb enzims hidrolítics i pH acidic. Lisosoma primari fusiona amb material a digerir donant lisosoma secundari (amb cossos residuals). Rol en envelliment cel·lular en cèl·lules postmitòtiques.

8.4.3.7 Peroxisomes i Glioxisomes

Vesícules petites plenes d’oxidases i catalases; detoxifiquen i oxiden compostos; abundants en fetge i ronyó.

8.4.3.8 Vacúols i les inclusions

Vesícules amb membrana; animals: vesícules d’endocitosi; vegetals: gran vacúol central que ocupa ~90% del volum i regula turgescència. Contenen aigua, sals, pigments i substàncies de reserva.

8.4.3.9 Ribosomes

Estructures globulars sense membrana (15-20 nm); síntesi de proteïnes seguint l’RNAm; dos subunitats; 70S als mitocondris i cloroplasts; poden estar lliures (citoplasma) o units a RER.

8.4.3.10 Mitocondris

Orgànuls en forma de bastonets; 2 μm – 7 μm; doble membrana amb cristes; producció d’ATP per respiració; contenen ADN circular i ribosomes mitocondrials; proporcionen energia segons les necessitats.

8.4.3.11 Cloroplasts

Plastidis exclusius de cèl·lules vegetals i algues; doble membrana; estroma i tilacoides (grana). Fotosíntesi: fases a les membranes dels tilacoides i a l’estroma. Contenen clorofil·les i DNA pròpi; ribosomes 70S.

8.5 El nucli

El nucli és l’òrganull més gran de les cèl·lules eucariotes (approx. 5−8 μm5-8\,\mu\text{m}); concentra la major part de l’ADN i coordina l’activitat cel·lular. En M.O. es veuen: embolcall nuclear, cromatina, nuclèol i nucleoplasma. L’embolicall és una doble membrana amb porus nuclears (anell de proteïnes). Aquestes estructures regulen l’entrada d’ADN, proteïnes i enzims des del citoplasma i l’expulsió de unitats ribosomals i RNAm.

Resum essencial

  • La membrana plasmàtica és una bicapa lipídica amb proteïnes integrals i perifèriques; és dinàmica i asimètrica, amb glicocalze a l’exterior.
  • Transport: difusió simple, difusió facilitada i transport actiu; endocitosi i exocitosi per gestionar substàncies grans.
  • Unions intercel·lulars: gap, desmosomes i unions íntimes per cohesió i comunicació entre cèl·lules.
  • Subdivisions de les membranes de secreció i l’estructura de la paret cel·lular vegetal, així com la matriu extracel·lular de les cèl·lules animals.
  • El citoplasma conté citosol (d’≈ 85% H2O85\%\, \text{H}_2\text{O}) i el citosquelet (microfilaments, filaments intermedis i microtúbuls) que donen forma i suport.
  • Orgànuls clau: centrosoma (animal), cilis/flagels, RER (síntesi proteïnes), REL (síntesi lípids i detoxificació), complexes de Golgi (modificacions i secretions), lisosomes (digestió), peroxisomes, vacúols, ribosomes (síntesi proteïnes), mitocondris (producció d’energia) i cloroplasts (fotosíntesi en plantes).
  • El nucli concentra la major part del DNA, amb cromatina (eucromatina i heterocromatina) i nuclèol per a la síntesi de RNAr.