Fundamentos de Psicobiología I Study Notes

1. La Neurona

La neurona és la unitat fonamental de processament d'informació del sistema nerviós, especialitzada en la recepció, conducció i transmissió de senyals electroquímics.

1 Antecedents Històrics

Camillo Golgi: Desenvolupà la reazione nera (reacció negra), basada en el nitrat de plata, que permetia observar la silueta completa de les neurones sobre un fons clar.
- Teoria reticular: Defensava que el sistema nerviós era una xarxa física continua de teixit (sinciti), on no hi havia separació entre cèl·lules.
Santiago Ramón y Cajal: Considerat el pare de la neurociència moderna.
- Teoria de la neurona: Utilitzant la tècnica de Golgi, determinà que les neurones són entitats genètiques, metabòliques i funcionals individuals i discretes.
- Llei de la polarització dinàmica: L'impuls nerviós viatja en una sola direcció: de les dendrites/soma cap a l'axó i els botons terminals.

1.2 Morfologia i Estructura Interna

Cos cel·lular o soma:
- Conté el nucli (amb el nuclèol i l'ADN) i el citoplasma amb orgànuls.
- Substància de Nissl: Cúmuls de reticle endoplasmàtic rugós (RER) molt desenvolupats per a la síntesi massiva de proteïnes.
- Citoesquelet: Format per microtúbuls ( $tubulina$ ), neurofilaments i microfilaments ( $actina$ ), que mantenen la forma i permeten el transport intracel·lular.
Dendrites:
- El conjunt de dendrites s'anomena arbre dendrític, augmentant la superfície de recepció.
- Espines dendrítiques: Petites protuberàncies on es produeixen la majoria de les sinapsis excitatòries; la seva plasticitat és clau per a l'aprenentatge.
Axó:
- El con axònic és el segment inicial on s'integren els potencials i es decideix el tret del potencial d'acció.
- Transport axoplasmàtic:
  - Anterògrad: Del soma al terminal (proteïna quinesina).
  - Retrògrad: Del terminal al soma (proteïna dineïna), usat per al reciclatge de materials.
Botons terminals: Alliberen neurotransmissors a l'espai sinàptic.

1.3 Classificació segons la Morfologia

UNIPOLARS / PSEUDOUNIPOLAR: Típiques del sistema somatosensorial (sentit del tacte i dolor); el soma es troba en els ganglis de l'arrel dorsal.
BIPOLARS: Comunes en sistemes sensorials com la retina o el sistema olfactiu.
MULTIPOLARS: El tipus més comú al SNC, incloent les cèl·lules piramidals de l'escorça i les cèl·lules de Purkinje del cerebel.
ANAXÒNIQUES: Es troben al cervell i la retina, intervenen en processos de modulació sense generar potencials d'acció de llarga distància.

1.4 Classificació segons Funció

Neurona sensorial (Aferent): Porta informació sensorial cap al SNC. Acostumen a ser pseudounipolars.
Interneurones: Connecten neurones dins del SNC ( $99\%$ de les neurones totals). Crucials per a reflexos i funcions cognitives superiors.
Neurona motora (Eferent): El soma està al SNC i l'axó surt per controlar músculs o glàndules.

2. La Neuròglia

Cèl·lules de suport que no generen potencials d'acció però regulen l'ambient i protegeixen les neurones.

2.1 Neuròglia del SNC

ASTRÒCITS:
- Protoplàsmics: A la substància grisa.
- Fibrosos: A la substància blanca.
- Barrera Hematoencefàlica (BHE): Els peus dels astròcits envolten els capil·lars creant unions estretes que impedeixen el pas de substàncies tòxiques de la sang al cervell.
OLIGODENDRÒCITS:
- Una sola cèl·lula pot formar segments de mielina per a diversos axons ( $fins \ a \ 50$ ).
- Nodes de Ranvier: Espais sense mielina on es produeix la conducció saltatòria, estalviant energia i temps.
MICRÒGLIA:
- Deriven del llinatge dels macròfags (mesodèrmiques).
- Eliminen deixalles cel·lulars i cèl·lules mortes mitjançant la fagocitosi.

2.2 Neuròglia del SNP

CÈL·LULES DE SCHWANN: A diferència del SNC, cada cèl·lula s'enrotlla al voltant d'un únic segment d'un sol axó. Són vitals per a la regeneració axònica en el SNP.
GLIA ENTÈRICA: Organitzada en els plexes de Meissner i Auerbach, regula la motilitat i les secrecions del sistema digestiu.