A.5

MARC GEOGRÀFIC DE CATALUNYA

• Ubicació i extensió:

  • Superfície: $32.108$ km² a l'extrem nord-est de la península Ibèrica.

  • Limites: França i Andorra (nord), Aragó (oest), País Valencià (sud), mar Mediterrani (est).

• Divisió administrativa:

  • Províncies: $4$ (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona).

  • Comarques: $42$ (inclou Moianès, creat el $2015$).

  • Municipis: $947$ (dades de $2019$).

• Llei de vegueries ($2010$): Preveu $8$ vegueries (definides el $2017$).

• Vegeuría de l'Aran: Entitat territorial singular dins la vegueria Alt Pirineu i Aran.

RELLEU

• Pirineu: Component principal del relleu català al nord.

  • Axial: cims escarpats i elevats com Pica d'Estats ($3.143$ m), Puigmal ($2.913$ m), amb formacions glacials.

  • Prepirineu: serres secundàries de roques sedimentàries com Montsec ($1.676-2.077$ m), Cadí, amb valls profundes i congostos.

• Depressió Central: Àmplia plana entre Pirineus i Sistema Mediterrani, amb altiplans (Segarra, Lluçanès) i conques d'erosió formades per l'acció fluvial.

• Sistema Mediterrani: Paral·lel a la costa, influeix el clima i la vegetació.

  • Serralada Prelitoral: Cadena interior amb massissos de relleu intens com Guilleries, Montseny (el més alt del sistema), Montserrat (formacions de conglomerats).

  • Serralada Litoral: Cadena propera a la costa, menys elevada, com Gavarres, Montnegre, amb formes suaus.

  • Depressió Prelitoral: Valls i planes interiors entre les dues serralades (Planes del Penedès, Vallès), zones fèrtils i densament poblades.

• Serralada Transversal: Connecta el Prepirineu amb les serralades costaneres, amb activitat volcànica destacada a la Garrotxa.

• Planes litorals i Costa: Variada, des de trams abruptes (Costa Brava) fins a planes deltaiques (Delta de l'Ebre, $320$ km², un dels més grans del Mediterrani occidental), amb aiguamolls i zones humides.

CLIMES A CATALUNYA

• Clima Mediterrani típic: Predomina a la major part del territori.

  • Temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu.

  • Pluges irregulars, concentrades a la primavera i tardor, amb èpoques de sequera estival.

  • Subdividit en:

  • Mediterrani litoral: influència marítima, temperatures més moderades.

  • Mediterrani continentalitzat: a l'interior, major amplitud tèrmica anual, hiverns més freds i estius més calorosos.

• Clima Mediterrani de Muntanya: A les àrees mitjanes del Pirineu i Prepirineu.

  • Temperatures notòriament més baixes i precipitacions més abundants que al litoral, sovint en forma de neu a l'hivern.

• Clima Alpí i Subalpí: A les cotes més altes del Pirineu (per sobre dels $2.000$ m).

  • Hiverns molt freds i prolongats, amb abundants nevades.

  • Estius curts i frescos.

  • Gran variació diària de temperatures.

XARXA HIDROGRÀFICA

• Vessant Mediterrani: La gran majoria dels rius catalans desemboquen directament al mar Mediterrani.

  • Conques internes:

  • Principals rius: Ter (amb $208$ km, és el més llarg de les conques internes), Llobregat (amb $170$ km, de gran importància industrial i urbana), Fluvià, Tordera, Gaià, Francolí.

  • Característiques: cabals irregulars, amb crescudes a l'època de pluges (primavera i tardor) i estiatges pronunciats a l'estiu. Aprofitament intensiu per a regadiu i abastament.

  • Rius de la Costa Brava: Riu Muga (72 km), Ter, Fluvià, la conca del Daró.

  • Conca de l'Ebre: El riu Segre (afluent de l'Ebre) i altres rius occidentals de Catalunya.

  • El Delta de l'Ebre ($320$ km² de superfície) és una de les zones humides més importants d'Europa, situat a la desembocadura d'un riu de règim molt regulat per preses a la conca.

• Vessant Atlàntic: Limitada a la Vall d'Aran.

  • Riu principal: Garona (amb afluents com el Nere, Joeu), de règim nivo-pluvial (barreja de desglaç i pluges), amb cabals més regulars i importants que els rius mediterranis.

VEGETACIÓ

• Vegetació potencial: La vegetació que es desenvoluparia sense interferència humana, molt lligada als climes i relleus.

  • Regió mediterrània (fins a $800$ m): Alzinars (alzina, carrasca) com a bosc climàcid, i màquies (llentiscle, garric) i garrigues a les zones més seques. Pi blanc i pi pinyer especialment prop de la costa.

  • Boscos caducifolis (fins a $1.600$ m): Rouredes (roure martinenc, roure pènol) a zones de clima humit i fresc, i fagedes (faig) en indrets més ombrívols i amb pluja regular.

  • Climes freds (per sobre dels $1.600$ m): Boscos de pi negre i avets (avetar) a l'alta muntanya, adaptats a les baixes temperatures i a les fortes nevades. A les cotes més altes, prats alpins.

POBLACIÓ

• Evolució demogràfica: Catalunya ha experimentat diverses onades de creixement poblacional significatiu al llarg de la seva història recent.

  • Primera onada (mitjans del segle XIX): Va iniciar-se amb l'impuls de la industrialització, provocant una notable migració interna del camp a les àrees urbanes.

  • Segona onada (període de postguerra): Un fort creixement demogràfic es va observar a partir de la postguerra, principalment a causa de la immigració provinent d'altres regions d'Espanya.

  • Tercera onada (finals del segle XX i principis del XXI): Aquesta fase va estar marcada per una immigració creixent i diversificada, amb l'arribada de persones de països nord-africans, llatinoamericans, asiàtics i d'altres zones d'Europa.

• Distribució poblacional: La població es distribueix de manera molt desigual, amb una alta concentració en certes àrees.

  • Les regions metropolitanes, amb Barcelona al capdavant, concentren la major part dels habitants.

  • Altres zones, com les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu, presenten una densitat de població significativament menor.