2.1 L’orina

  • L’orina és un líquid excretat pel ronyó.
  • Emmagatzemada a la bufeta, es expulsa per la uretra.
  • Funció del aparell nefroexcretor: eliminar substàncies de rebuig acumulades al cos.
  • L'orina és una de les mostres biològiques més fàcils d'obtenir, permetent realitzar diverses analítiques i determinacions.
  • Proporciona informació sobre l'estat del pacient i de l'aparell excretor.
  • La relaxació involuntària de l'esfínter vesical i l'obertura voluntària de l'esfínter a la uretra permeten la sortida de l'orina.

2.2 Principals estructures anatòmiques

  • Ronyons: Òrgans que realitzen el filtratge de la sang. La sang entra per les artèries renals (branques de l'aorta abdominal) i surt filtrada per les venes renals a la vena cava inferior.
  • Urèters: Conductes que transporten l'orina des dels ronyons fins la bufeta.
  • Bufeta urinària: Lloc d'emmagatzematge de l'orina fins la seva excreció.
  • Uretra: Conducte que porta l'orina des de la bufeta cap a l'exterior.
  • Pròstata: Glàndula masculina que actua com a bufeta urinària secundària per regular l'expulsió de semen.

2.3 Aparell excretor

2.3.1 Funcions

  • Equilibri homeostàtic: Manté l'estabilitat interna del cos.
  • Equilibri hídric: Prescripció de diürètics en pacients amb problemes de retenció de líquids.
  • Excreció de productes de rebuig: Eliminació de productes químics i fàrmacs del metabolisme.
  • Concentració fisiològica iònica adequada: Manteniment d'un PH adequat.
  • Manteniment de la tensió arterial normal: Regulat per hormones com cortisol, adrenalina, noradrenalina i renina.
  • Hematopoesi: Regulada per l'EPO (eritropoetina).

2.3.2 El ronyó

  • Cada ronyó pesa aproximadament 150 grams.
  • Conté uns 106 nefrones.
  • Filtren aproximadament 1L de sang per minut.
  • Recuperen 180 g de glucosa al dia.
  • Representen aproximadament un 0,5% de la massa corporal total.

2.3.3 Estructura glomerular

  • La nefrona és la unitat funcional del ronyó, composta per:
    • Càpsula de Bowman: On inicia el filtratge de la sang.
    • Glomeruls: Realitza la filtració complet del plasma sanguini.
    • Tubuls: Inclou tubuls contornejats proximal, distal i col·lectors.
  • Pressions implicades en el filtratge:
    • Pressió de filtració glomerular: 24 mm Hg.
    • Pressió capil·lar: 70 mm Hg.
    • Pressió col·loïdal osmotica: 32 mm Hg.

2.3.4 Formació de l’orina

  • Fases de formació:
    • Filtració: Filtració del plasma sanguini que elimina aigua, ions i petites molècules.
    • Reabsorció: Recaptura de molècules i ions necessaris (glucosa, Na+, Cl-, etc.) que tornen a la sang.
    • Excreció activa: Eliminació de molècules com K+, H+ i amoníac.
  • Producció diària d'aproximadament 1,5L d'orina.

2.4 Característiques físiques de l’orina

  • Aspecte: Groguenc i transparent.
  • Densitat: Entre 1,006 i 1,030, comparada amb 1ml d'aigua.
  • pH: Fluctua entre 4,5 i 8.
  • Composició normal:
    • Aigua: 95%
    • Fracció sòlida: 5%, formada per:
    • Sals minerals: 2% (fosfits, carbonats, clorurs).
    • Molècules orgàniques: 3% (urea, àcid úric, creatinina).
  • Contingut anormal: No ha de contenir hemoglobina, eritròcits, leucòcits, proteïnes, glucosa, cetones, nitrits, bilirubina ni pigments biliars.

2.4.1 Alteracions macroscòpiques de l’orina

  • Quasi transparent: Molt diluïda, abundant ingesta de líquids, diabetis, us de diürètics.
  • Ataronjada: Molt concentrada, deshidratació.
  • Turbidesa: Presència de matèria orgànica, sorra o pus, possible infecció urinària.
  • Color vermell: Hematúria, hemoglobinúria o mioglobinúria, pot ser també deguda a aliments com pastanaga o remolatxa.
  • Color fosc: Presència de sals biliars, bilirrubina.
  • Aspecte lactescent: Presència abundant de greixos.

2.5 Anàlisi d’orina

Objectius generals

  • Detectar alteracions als ronyons o vies urinàries.
  • Analitzar alteracions funcionals d'altres òrgans mitjançant substàncies excretades.
  • Identificar alteracions metabòliques, com la diabetis.
  • Determinar la presència de fàrmacs o toxines a l'organisme.

2.6 Patologia Nefro-urològica

2.6.1 Infeccions bacterianes

  • Cistitis: Inflamació de la mucosa de la bufeta, més freqüent en dones. Bacteri aïllat: E. Coli.
  • Nefritis: Presència d’albúmina (albuminúria), hematies, leucòcits.
  • Tipus de Nefritis: Glomèrul nefritis, nefritis del tub intersticial, pielonefritis.

2.6.1.1 Cistitis

  • Símptomes: Micció dolorosa, necessitat urgent d’orinar, orina tèrbola.
  • Tractament: Antibacials, ingesta de líquids, aliments que acidifiquen l’orina. Quirúrgic en malformacions.

2.6.1.2 Nefritis

  • Tipus com glomèrul nefritis, que pot ser aguda o crònica.
2.6.2 Altres patologies
  • 2.6.2.1 Glomèrul nefritis: Pot ser aguda (post-infecció) o crònica.
  • 2.6.2.1.a Aguda: Simptomatologia incloent febre, inflació facial, menor volum d’orina.
  • 2.6.2.1.b Crònica: Dany progressiu, amb possibles seqüeles.
  • 2.6.2.2 Nefritis del tub intersticial: Inflamació generalitzada.
  • 2.6.2.3 Pielonefritis: Inflamació de les vies urinàries altes.
2.6.2.3a Pielonefritis aguda
  • Síntomes: febre, calfreds, dolor lateral, micció freqüent.
  • Solca en infeccions tracte urinari inferior.
2.6.2.3b Pielonefritis crònica
  • Progressiva i generalment asimptomàtica, pot causar insuficiència renal.

2.6.2.4 Incontinència urinària

  • Falta de control voluntari de la micció. Causes: lesions a la medul·la, malformacions, efectes de fàrmacs, etc.
  • Conseqüències: úlceres, infeccions, aïllament social.
  • Tractament: Exercicis de sòl pelvià, cirurgia en casos extrems.

2.6.2.5 Hiperplàsia prostàtica

  • En homes majors de 40 anys, pot provocar obstruccions urinàries.
  • Tractament farmacològic i cirurgia.

2.6.2.6 Insuficiència renal

2.6.2.6.a Insuficiència renal aguda
  • Causes: disminució del reg sanguini renal, obstrucció.
  • Símptomes: oligúria, hiperazoèmia.
  • Pronòstic: potencialment reversible amb tractament.
2.6.2.6.b Insuficiència renal crònica
  • Dany progressiu i irreversible, requereix hemodiàlisi o trasplantament.

2.6.2.7 Urolitiasi

  • Càlculs formats per diverses substàncies, presentant símptomes com còlics i hemorràgies.
  • Tractament: Extracció quirúrgica o litotrícia.

2.7 Fase preanalítica en les mostres d’orina

  • Processes des de la sol·licitud fins a l'anàlisi.

2.7.1 Sol·licitud de la prova

  • Incloïa dades del pacient, diagnòstic clínic, etc. La informatització ajuda a reduir errors.

2.7.2 Contenidors i instruccions

  • Condicions d'esterilitat i capacitat. Es recomana recollida en tubs de buit per minimitzar errors d'identificació.

2.7.3 Transport

  • Normatives de la OMS per a matèries infeccioses. Es divideixen en categoria A i B.

2.7.4 Conservants indicats per a les mostres d’orina

  • Conservants:
    • Àcid clorhídric, citrats, metanefrines, etc. per preservar l'estabilitat de l'orina.

2.8 Estudis i Anàlisis en mostres d’orina

  • Proporciona informació sobre malalties renals i metabòliques.

2.8.1 Anàlisi

2.8.1.1 Examen físic o macroscòpic
  • Característiques de l'orina que reflecteixen alteracions renals i extrarenals:
    • Coloració, densitat, olor, pH.
2.8.1.2 Determinació de substàncies químiques
  • Anàlisis de sang, proteïnes, glucosa, cetones, nitrats, bilirubina, etc.

2.8.2 Examen citològic microscòpic

  • Anàlisi de cèl·lules per detectar tumors o lesions.

2.8.3 Examen microbiològic

  • Presència de microorganismes indicativa d'infeccions. Proves incloent urocultius.

2.8.4 Altres proves no rutinàries

  • Exàmens de substàncies especials com àcids o determinacions hormonals.

2.9 Tipus de mostres d’orina

  • Orina de micció aïllada: Primera o segona micció del dia.
  • Orina de temps controlat: Exemple: mostra d'orina de 24 hores.
  • Orina per cultiu bacterià: Recollida que evita contaminació, s'envia de seguida al laboratori.

2.10 Errades més comunes

  • Peticions amb dades il·legibles o insuficients.
  • Errors en la transcripció, recollida o contenidors inadequats.
  • Volum de mostra insuficient.