t1

Tema 1

La lingüística com a ciència

Quin tipus de ciència és?

• Ciència humana

• Ciència social

• Ciència experimental i empírica

  • Inici com a tal: principis del segle XX

1.1 Què és una ciència?

1. Objecte d’estudi

2. Objectius

3. Metodologia

4. Aparell formal

Tres cànons de la ciència

• Exhaustivitat

• Consistència

• Economia

1.2 Objecte d’estudi

• Llenguatge:

  • Les llengües són manifestacions del llenguatge.

  • Visió interna i externa del llenguatge:

  • Estudi del llenguatge en si mateix (visió interna).

  • Estudi des de tots els punts de vista possible → ciències del llenguatge (visió externa).

• Lingüística teòrica vs. Lingüística aplicada

Lingüística teòrica

• Molta més tradició.

• Pretén explicar el llenguatge i aspectes relacionats amb el llenguatge.

• Estudi del llenguatge en la seva visió interna (en si mateix) i externa (relació amb altres disciplines).

• Inici: anys 60.

Lingüística aplicada

• Pretén resoldre problemes reals relacionats amb el llenguatge → Utilitat (vessant pràctic):

  • Lexicografia.

  • Traducció.

  • Lingüística clínica.

  • Ensenyament de llengües.

  • Lingüística computacional.

  • Planificació lingüística.

• Sols pot adoptar una visió externa del llenguatge.

• Retroalimentació: base de l’avenç en la recerca.

Tots els nivells d’anàlisi són objecte d’estudi:

• Fonètica i fonologia

• Morfologia

• Sintaxi

• Semàntica:

  • Significat estrictament lingüístic.

• Pragmàtica:

  • Ús → Corrents funcionalistes.

  • Aspectes formals i aspectes del significat.

  • Zones borroses entre els diferents nivells:

  • Parla / Actuació

  • Llengua / Competència

1.3 Objectius de la lingüística

• Reduir a regles (regularitats) la varietat infinita dels fenòmens → Universals lingüístics.

• Gramàtica universal.

• Crear un model que expliqui l’objecte d’estudi → intenta imitar el que fa el parlant:

  • Models estructurals:

  • Émfasi en el coneixement "gramatical" (forma) i en el parlant-generació.

  • Models funcionals:

  • Émfasi en l’ús/la comunicació i en l’oient-comprensió.

Crear teories que expliquin el model

• Aparell formal: conjunt d’expressions simbòliques creades pels investigadors de l’àmbit per representar el funcionament de l’objecte estudiat → Gramàtica.

• Ambigüitat del terme gramàtica:

  1. Proposta de descripció que fan els lingüistes sobre com és una llengua determinada (llengua externa: Chomsky).

  2. Coneixement d’una llengua (llengua interna/competència: Chomsky).

  3. Aparell formal: descriure, no prescriure.

1.4 Metodologia

• Per estudiar el llenguatge usem les llengües.

• Totes les manifestacions lingüístiques són d’interès:

  • Diferents mitjans:

  • Llengua oral (també l’escrita): text Bloomfield.

  • Diferents llocs (espais, països, etc.).

  • Diferents moments (passat i present).

  • Diferència entre sincronia i diacronia.

Sincronia

• Eclosió en el segle XX.

• Eix de la simultaneïtat: estudi d’elements coexistents.

• Estudi d’un estat determinat de la llengua (moment concret; no sols actual).

• Llengua concebuda com a producte (aspecte estàtic).

• Cal aïllar un moment en el decurs del temps (fer abstracció), però els canvis són lents.

• Tall de la tija transversal (Saussure).

Diacronia

• Eclosió en el segle XIX.

• Eix de les successions: estudi d’elements que se substitueixen (no coexistents).

• Llengua concebuda com a element en evolució.

• Observació dels canvis soferts en les llengües en el transcurs del temps:

  • Comparació de diferents estadis de la llengua.

  • Subordinació temporal a la sincronia (cal conèixer la descripció dels diferents estats).

  • Ull! Es va fer diacronia sense conèixer prou bé els resultats de la sincronia.

• Tall de la tija longitudinal (Saussure).

• Estudis complementaris de les llengües (Saussure prioritza la sincronia → justificació del moment històric dins la lingüística).

Saussure i Chomsky

• Saussure:

  • Llengua: coneixement gramatical comú que comparteixen els parlants d’una determinada comunitat lingüística.

  • Llengua com a sistema exterior a l’individu.

• Chomsky:

  • Competència (gramàtica universal + dades lingüístiques = Competència en una llengua).

• Llengua interna: es desenvolupa mentre el parlant va adquirint la llengua a la qual està exposat.

Dos tipus de competència

• Competència ("gramatical"): fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica.

• Competència pragmàtica:

  • Chomsky (65) la considera més una “habilitat” que estrictament un coneixement.

  • Hymes (66): autor que realment defineix el concepte.

Chomsky: Actuació

• Factors que hi intervenen:

  1. Competència gramatical (“distorsionada”).

  2. Competència pragmàtica.

  3. Factors extralingüístics:

  • Psicològics: estat nerviós, estat d’ànim, etc.

  • Físics: acceleració respiratòria, malaltia, etc.

Llengua de Saussure i Competència de Chomsky

• Objecte d’anàlisi per estudiar el llenguatge.

  • És unitari i uniforme.

  • Metodològicament accessible i descriptible.

  • Però:

  • És abstracte → cal partir de la parla/actuació.

Metodologia Saussure / Chomsky

• Parla / Actuació

• Llengua / Competència

• LENGUATGE / GRAMÀTICA UNIVERSAL

Mètodes quantitatius

• Mètode inductiu (ciències experimentals):

  • Francis Bacon.

  • Experiència (ciències experimentals).

  • De la part al tot / del fet particular (dades) a la llei (regla).

  • 3 etapes:

  1. Observació de dades.

  2. Anàlisi i classificació.

  3. Extracció de generalitzacions sense pressuposar-ne cap.

• Mètode (lògic) deductiu (ciències formals: lògica, matemàtiques, geometria):

  • Descartes.

  • Raonament/introspecció.

  • Del tot a la part / De la llei universal a lleis secundàries.

  • La llei és universal i té associades premisses.

  • La deducció no conté informació nova sobre els fets perquè el que es dedueix ja està incorporat a la llei universal.

  • Exemple:

  • Tots els homes són mortals (premissa: Sòcrates és un home) → Sòcrates és mortal.

Propostes metodològiques i avantatges

• Mètode hipotètico-deductiu:

  • Galileu.

  • Unió entre mètode inductiu i deductiu.

  • Etapes:

  1. Problema que es vol resoldre.

  2. Proposta d’hipòtesi (explicació provisional):

     • Senzilla.

     • Congruent.

     • Verificable.

  3. Deducció de conseqüències de la hipòtesi.

  4. Comprovació de la hipòtesi amb el disseny d’experiments:

     • Contrastació amb dades:

     • Refutació (cal tornar a proposar una altra hipòtesi).

     • Verificació: proposta d’una llei o teoria.

  • Avantatge: permet avançar en la recerca més ràpidament en les ciències experimentals.

Metodologia de la recerca

• La recerca quantitativa fins fa uns 30 anys era el més habitual.

  • Basada en les ciències naturals.

  • Volia descobrir objectivament la veritat absoluta.

  • Investigació “objectiva”, amb el propòsit que l’investigador fos imparcial.

  • Mètode científic.

Mètodes qualitatius

• Alternativa als mètodes quantitatius.

• No es pretén:

  • Descobrir la veritat absoluta.

  • Fer generalitzacions.

• Enfocament a interpretar més profundament i sensiblement les dades.

• Subjectius.

• Èmfasi en la qualitat de les dades recopilades (pocs participants, però moltes dades de cada un d’ells).

1.5 Models de la lingüística

1. Estructuralisme europeu

2. Funcionalisme

3. Estructuralisme americà

4. Gramàtica generativa

5. Lingüística cognitiva

• Models encara vigents i models esgotats.

Primer terç del segle XX

• Saussure i estructuralisme europeu

• Bloomfield i estructuralisme americà

• Cercle de Praga i funcionalisme

  • A grans trets, els 3 avancen en la mateixa línia sense ser dependents.

Estructuralisme europeu

• Ruptura respecte al passat:

  • Sincronia

  • Autonomia de la lingüística: estudiar el llenguatge en ell mateix i amb mètodes propis.

  • Independència de cada llengua (no s’ha d’aplicar la metodologia del llatí a les altres llengües).

• Saussure:

  • Cours de linguistique général (1916).

• Cercle de Copenhague (finals anys 30).

Cercle de Copenhague

• Jespersen:

  • Danès.

  • Obra de temàtica molt variada.

  • Lingüística descriptiva.

  • Parteix del significat (fets generals (morfema plural)) per veure després les diferents possibilitats de realització en les llengües → trencament amb la tradició.

  • Preocupació fonamental: principis universals de les llengües.

Hjelmslev

• Prolegòmens a una teoria del llenguatge (1943).

• Glossemàtica:

  • Radicalització de les tesis saussurianes.

  • Accentuació del formalisme:

  • 2 plans (contingut i expressió) tant per a la forma com per al significat.

  • El signe consta de 2 formes, la del contingut i la de l’expressió.

  • Lingüística: ciència exacta i autònoma.

Empirisme

• Mètode estricte:

  • S’analitza el text aïllant components més grans fins arribar als més petits (unitats mínimes).

  • Es classifiquen.

  • Es calculen les possibilitats de combinació pel lloc que ocupen en el conjunt (importància del concepte de sistema).

• Repercussió de les idees de Hjelmslev:

  • Cercle de Praga (fonologia) - Funcionalisme.

  • Món hispànic (en especial Emilio Alarcos).

Funcionalisme

• Diverses manifestacions amb origen comú: Escola de Praga.

• Les estructures fòniques, gramaticals i semàntiques d’una llengua vénen determinades per les funcions que han de tenir en les societats en què operen.

Escola de Praga

• Pare: Mathesius.

• Primer Congrés Internacional de Lingüística (La Haya, 1928).

• Postsaussureans amb altres influències.

• Amplitud d’estudis (incloent diacronia).

• La llengua és un sistema de mitjans d’expressió apropiats per al seu fi (diferència amb estructuralisme europeu i americà): estudi de les funcions del llenguatge.

Jakobson

• Obra molt àmplia.

• Funcions del llenguatge (Karl i Bühler).

• Estableix un pont entre Europa i Amèrica (exiliat).

Troubetzkoj

• Fundador de la fonologia (Principis de fonologia).

• Diferència entre so-fonètica i fonema-fonologia.

• Importància dels fonemes dins el sistema → oposició de trets → Prova de la commutació.

Altres manifestacions del funcionalisme

• Halliday:

  • Anglès → Escola de Londres.

  • En cada situació comunicativa es fan les tries lingüístiques adequades segons:
    i. Tema: funció ideacional.
    ii. Tenor: relació entre els interlocutors → funció interpersonal.
    iii. Mode: intenció i canal → funció textual.

Funcions del llenguatge (Halliday)

• a) Ideacional: reflectir el món, representar l’experiència.

• b) Interpersonal: actuar sobre les coses, establiment i manteniment de relacions.

• c) Textual:

  • Permet que les altres dues funcions operin perquè al parlant produeixen i comprenen textos.

• Gramàtica Sistèmica: èmfasi en:

  • Relacions paradigmàtiques (contrari a Saussure: èmfasi relacions sintagmàtiques).

  • Semàntica → els elements lingüístics són sobretot significadors.

  • Descripció sistèmica: concebuda com a complementària de l’estructural (rel. sintagm.) però vista com a subjacent.

  • Base semàntica → Discurs (contrari a Chomsky: la llengua és un conjunt de frases).

Estructuralisme americà

• Al marge de l’europeu.

• Franz Boas: inspirador de l’escola.

• Mètode inductiu:

  • Motivació: treball amb llengües ameríndies → no poden partir de l’escriptura.

  • No poden pressuposar res.

• 3 característiques:

  1. Antimentalisme (rebuig a l’estudi del significat).

  2. Formalització.

  3. Concepte de transformació.

Sapir

• Language (1921): eclèctic i interdisciplinari.

• Abasta lingüística (tipologia, llengües en contacte, sincronia, diacronia), antropologia, sociologia, filosofia.

• Menor subjecció a formalismes.

• Hipòtesi Sapir-Whorf: considera essencial l’aspecte cultural de la llengua.

Bloomfield

• Pare de l’estructuralisme americà (esbossa la lingüística distribucional).

• Language (1933).

• Aplicació del conductisme (Skinner) a l’estudi lingüístic.

  • No es poden usar constructes mentals per explicar fenòmens cognitius perquè no són observables.

  • Treu rigor a l’estudi (antimentalisme).

  • Sols es poden estudiar els estímuls i les respostes que provoquen perquè són observables.

  • Exemple:

  • Jill té gana → Veu una poma (E), respon a aquest (r), Jack pren la poma (R).

  • E i R són externs a l’estudi lingüístic.

Hockett

• Dualitat del llenguatge: equivalència amb la doble articulació de Martinet.

Harris

• Methods in Structural Linguistics (1951) → culminació de l’estructuralisme americà.

• Grau més elevat del formalisme → pare de la lingüística distribucional:

  • Segmentació de cadenes fòniques en oracions, constituents, mots, morfemes i fonemes που es basen en els contextos en què apareixen les unitats supo-sades (distribució).

• Transformacions: no idèntiques a les de Chomsky.

• Aprenentatge de les llengües: per imitació i analogia.

Gramàtica generativa

• Deriva de la lingüística bloomfieldiana un cop esgotada.

• Inadequació de la teoria basada només en l’empirisme (conductisme).

• Inadequació de l’objectiu: limitació a la classificació.

• Inadequació del mètode:

  • Problemes amb els casos de no linealitat del llenguatge.

  • Problemes de l’ambigüitat del llenguatge.

Chomsky

• Syntactic Structures (1957).

• Aspects of the Theory of Syntax (1965).

• Lectures on Government and Binding (GB) (1981).

• Minimalist programme (1995).

Bases de la Gramàtica Generativa

• La llengua es concep com un sistema ben definit, computable.

• Les expressions (seqüències de mots) tenen una sintaxi que pot ser caracteritzada (globalment) per una gramàtica formal.

• Objectiu: fer explícit el coneixement implícit dels parlants (competència lingüística).

• Tots els parlants nadius:

  • Distingeixen les frases gramaticals de les agramaticals.

  • Comprenen i transmeten frases inèdites → productivitat de les llengües.

Greduidat de la Gramàtica Generativa

• “Generativa” vol dir:

  • Que el conjunt de regles gramaticals són innates i permeten traduir idees a un codi.

  • Que les regles de la gramàtica i les condicions en què aquestes operen han d’especificar-se rigorosament.

  • Que genera totes les oracions d’una llengua (infinites) a partir d’un conjunt finit de regles.

Finalitats de la Gramàtica Generativa

• No pretén fer una altra teoria especulativa sobre el llenguatge sinó una explicació rigorosa de la complexitat d’aquest.

• Es vol passar d’una precisió merament descriptiva a una ciència amb poder explicatiu i predictiu.

• Va revolucionar l’estudi del llenguatge.

Syntactic Structures

• Model de gramàtica de 3 nivells seqüencials:

  1. Regles sintagmàtiques:

  • Són regles de reescriptura: un símbol es substitueix per d’altres: $F o SN\, SV$.

  • Pertanyen al nivell de l'estructura profunda.

  1. Regles transformacionals: relacionen estructures superficials amb una estructura profunda.

  2. Inserció lèxica i regles morfofonològiques.

Estructura profunda (EP) i Estructura superficial (ES)

• EP: abstracció formal de la frase, conté el significat, es relaciona amb diverses estructures superficials.

• ES: forma presentada per la frase que serà pronunciada (realitat física).

• La relació entre EP i ES s’estableix amb les transformacions.

Aspects de la gramàtica generativa

• Teoria estàndard (1965) → resultat del treball en equip amb altres lingüistes (Katz, Fodor, Postal, Fillmore).

• Teoria Estàndard Ampliada (1967):

  • La semàntica passa a formar part de la descripció lingüística.

  • La forma (sintaxi) continua sent central i es manté independent del significat (semàntica).

  • El paper de la semàntica: assigna una interpretació a l’estructura profunda.

• A partir d’aquí, sorgeix un debat intern entre:

  • Els que mantenen independent la sintaxi i la semàntica és solament interpretativa.

  • Els que neguen l’autonomia de la sintaxi → primers passos cap a la lingüística cognitiva.

Government and Binding (GB)

• ‘Recció i lligament’: Fonaments:

  • Velocitat d’aprenentatge: sorprenent.

  • Etapes d’adquisició: similars en tots els nens.

  • Errors característics: quan adquireixen llengua i mai no produeixen altres tipus d’errors.

Teoria dels Principis i Paràmetres

• Explica les diferències de les llengües del món:

  • Els principis pertanyen a la gramàtica universal.

  • Els paràmetres es relacionen amb les gramàtiques particulars; els nens tenen programats en el cervell uns paràmetres amb diferents opcions predeterminades.

  • En cada llengua, es fixen uns valors o uns altres d’aquests paràmetres.

  • Exemple: possibilitat d’elidir el subjecte (anglès no, català sí).

Mòduls per limitar capacitat generativa

• Teoria de la X':

  • Projecció de les categories lèxiques (N, Adj…) en categories majors (SN, SADJ…).

  • Principi de projecció: els requisits categorials de les peces lèxiques s’han de satisfer en tots els nivells de representació de l’oració.

5 mòduls

1. Lèxic: passa a ser el punt de partida (adquireix paper més important).

2. Estructura-P: relació entre lèxic i sintaxi.

3. Estructura-S: relacions transformacionals.

4. Forma fonètica (FF): articulació dels sons a partir dels fonemes definits.

5. Forma lògica (FL): interpretació i significat de l’oració usant:

   • rols semàntics (agent, pacient…) i tipus semàntics (animat, humà…).

   • abast dels quantificadors i elements interrogatius.

Producte de la sintaxi

• Per a cada frase s’obté un parell de seqüències: una formal i l’altra de significat relacionades entre si.

• No són 5 nivells seqüencials estricte sinó conjunts de propietats diferents que la cadena ha de satisfer simultàniament.

Programa minimalista

• Premisses:

  1. El sistema computacional del llenguatge és perfecte → és òptim per cobrir necessitats.

  2. La teoria lingüística ha d’anar més enllà de l’adequació explicativa → cal dissenyar una teoria sense redundàncies → simplicitat, economia i elegància.

Components del programa minimalista

• Mínim: un mecanisme per generar oracions infinites i materialitzar-les a través d’un conjunt de sons.

• Components:

  1. Sistema de coneixement: (competència, formada pel lèxic i la sintaxi).

  2. Sistema Articulatori-Perceptual A-P: interpreta instruccions per pronunciar oracions (FF).

  3. Sistema Conceptual-Intencional C-I: interpreta instruccions per compondre la forma lògico-semàntica (FL).

Lingüística cognitiva

• Mitjan segle XX: interès especial pel coneixement del cervell des de diferents disciplines → ciència cognitiva.

• Lingüística cognitiva:

  • Branca de la ciència cognitiva.

  • Neix del generativisme però s’hi oposarà.

  • Anys 80:

  • 1980: Lakoff i Johnson. Metaphors we live by.

  • 1987: dues obres clàssiques:

  • Langacker: Foundations of Cognitive Grammar.

  • Lakoff: Women, fire, and dangerous things.

  • 1989: 1er Congrés Internacional de Lingüística Cognitiva (Duisburg, Alemanya).

  • International Cognitive Linguistics Association (ICLA).

Bases de la lingüística cognitiva

a) Teoria unitària de la ment:

• El llenguatge és similar a altres coneixements humans.

• Hi ha una estructura cognitiva comuna.

b) Interès pel significat:

• El significat és part central de l’essència del llenguatge → funció comunicativa.

• Ampliació del signe lingüístic i relació entre significat i forma.

• Contínuum entre semàntica i pragmàtica.

c) Interès per l’ús:

• Aprendre usos dels mots en contextos.

• Rebaixa de la part biològica en l’adquisició → importància del context.

d) Corporeïtzació:

• El llenguatge neix interactuant amb el medi.

• Disciplina experimental en oposició a la visió matemàtica del llenguatge.

Categorització:

• Procés mental de classificació que identifica categories cognitives (lingüístiques i no lingüístiques).

• Categories són conceptes mentals en memòria.

• Prototipus: elements centrals en una categoria conceptual.

• Semàntica de marcs (frames):

• Esquemes de situacions que porten significats i implicacions.

• Relació entre figuració i fons, enfocat per percepció.

Metàfora i metonímia conceptuals

• Pensament imaginatiu permet que experiències abstractes es concebin a través d’experiències concretes.

• Metàfora conceptual: associa conceptes nous amb coneguts.

• Metonímia conceptual: referència a una entitat que accedeix mentalment a una altra.

Gramàtica cognitiva

• Estructuració i simbolització del significat conceptual.

• Units fonològiques: forma.

• Units semàntiques: significat.

• Units relacionants: connecten forma i significat.

• Visió del signe lingüístic aplicada a l’oració → construcció.

Gramàtica de construccions

• Continuu lèxic-gramàtica: gradació especificat-abstracció.

• Nivell més específic: construccions de tipus lèxic.

• Nivells intermedis: motivació desde la gramàtica de construccions.