Tema 4:

Definicions generals:
- Les dues disciplines estudien l’evolució de les llengües.
- Lingüística diacrònica: Descriu els canvis que han sofert les llengües.
- Lingüística genètica: Relacionada amb "gènesi" (origen), amb les següents finalitats:
- Identificar les relacions de "parentesc" entre les llengües, organitzant-les en grups i famílies lingüístiques.
- Reconstruir una llengua o un estat de llengua per al qual no es disposen de dades.

Objectius de la reconstrucció:
- No es pretén reconstruir una llengua antiga mare per fer-ne ús.
- Es postulen formes i estructures que expliquen les semblances entre llengües que comparteixen un origen comú.
- Tampoc es busca reconstruir un estat d’una llengua antiga (per exemple, el català antic) per fer-ne ús, sinó per explicar l’evolució de la llengua.

Aquestes disciplines neixen a principis del segle XIX i s’hi desenvolupen notablement durant tot el segle, degut a l’interès pel sànscrit (llengua germana del llatí que és morta).
Exemple de semblances entre llatí i sànscrit inclou:
- Gramàtica comparada/comparativa (diacrònica): Comparacions entre llengües per establir les seves evolucions, un mètode prevalent al segle XIX.
- Comparativa mostra:
  - "pare" en català i "pater" en sànscrit; "germà" en català i "frater" en llatí.
Regles de transformació: Es van establir generalitzacions dels canvis que afectaven diferents llengües, amb avenços destacats a nivell fonològic.

Agrupació en famílies i subfamílies, estructura que segueix sent vàlida actualment.

Linguística diacrònica:
- Símbols utilitzats per marcar el pas d’una forma d’una llengua a una altra:
- "pater > pare" per indicar evolució.
- Símbols per marcar un estat anterior:
- "pare < pater" per indicar regressió.
Lingüística genètica:
- Protoforma: Mot no documentat, marcat amb un asterisc (*).
- Protollengua: Reconstrucció (parcial) d’una llengua morta sense documents escrits, com el indoeuropeu.

Naturalesa del canvi:
- El canvi comença en la parla entre un reduït nombre de parlants; quan és acceptat per la majoria, es consolida com a part de la llengua.
- La incorporació de canvis pot provocar reestructuracions a la llengua, modificant el sistema de relacions entre elements lingüístics.

Abast reduït: Exemples de canvis amb poc impacte, com el plural de "foot".
Abast ampli: Transició del llatí al francès va implicar una desaparició del que hi havia després de l'accent, canviant les regles d'accentuació.
- En llatí, l'accent es col·locava en la síl·labes penúltima o antepenúltima.
- En francès, l'accent es col·loca sempre en l’última síl·laba.

Paral·lelisme amb un estat del joc d'escacs:
- a) Un estat del joc es correspon a l'estat de la llengua; el valor de les peces depèn de la seva posició, igual que en llengua cada mot té valor per oposició.
- b) Cada moviment afecta el sistema.
- c) Cada moviment d'un fitxero té repercussions, amb resultats imprevisibles.
- d) El moviment afecta l'estat anterior i posterior del joc, similar als canvis lingüístics.

La teoria de l'evolució de Darwin va influir en la lingüística, creant la creença que les llengües tenen una vida cíclica.
Alguns lingüistes pensaven que totes les llengües derivaven d’un origen comú (tesi monogenètica).
- Actualment se sap que les llengües s'han originat en diferents llocs simultàniament (tesi poligenètica).

Sir Williams Jones (1786): Jurista britànic que va estudiar el sànscrit, va observar semblances entre llengües i iniciar l’interès per l’origen comú (indoeuropeu).
Franz Bopp: Estudià les relacions entre llengües indoeuropees.
Rasmus Rask: Relacionà el lituà i l’armeni observant regularitats fonològiques.
August Schleicher: Promotor dels estudis de lingüística genètica; proposada l'arbre genealògic de llengües.
Jacob Grimm: Conegut per la llei de Grimm sobre correspondències sonores.
Neogramàtics: Grup de lingüistes que van veure la lingüística com a ciència natural influint per Darwin, considerant els canvis fonètics com lleis naturals.

Problema de base: Escassetat de material lingüístic.
Marc metodològic: Inductiu.
Dos mètodes específics:
- Prospectiu: Compara un estat de llengua amb un altre posterior.
- Inconvenient: Aspectes poden ser ignorats si falta informació de l’estat posterior.
- Retrospectiu: Compara un estat de llengua anterior amb un posterior.
- Inconvenient: Pot no disposar de material necessari per deduir canvis.

a) Reconstrucció interna:
- Usa material de la llengua en qüestió per traçar la seva evolució cap a una forma més antiga.
- Inconvenients: Necessita abundant material de la llengua per aconseguir deduccions adequades.
b) Reconstrucció externa:
- Compara diferents llengües per traçar l’evolució d'una o més llengües.
- Els termes cognats s'utilitzen per detectar similituds.

Préstecs: Paraules compartides entre llengües poden no indicar parentesc (exemple: japonès i anglès).
Atzar: Similitud accidental entre paraules (exemple: 'mare' en navajo i llengües romàniques).

Principi de la majoria: El so original en la llengua mare és el més freqüent en el grup de cognats.
Principi de l'evolució més natural: Alguns canvis són més comuns, com la desaparició de vocals finals o l’ensordiment de consonants.
- La protollengua reconstruïda ha de semblar real, amb canvis no sorprenents.

Alteracions possibles a nivell fonètic, morfològic, lèxic, sintàctic, semàntic i pragmàtic.
Tipus de canvis:
- Addicions: Préstecs d’altres llengües.
- Pèrdues: Paraules que cauen en desús, amb vestigis en toponímia.
- Canvis: Modificacions en el significat d’una paraula.
Exemples:
- Pèrdues de sistemes (ex. casos en llengües romàniques), incorporació de preposicions.

Causas externes: Inclou influències socials i culturals que afecten l’evolució llengüística.
Causas internes: Analogia, tendència a simplificar, migracions i colonitzacions, i el pas del temps.

Pronòstics sobre l’extinció de llengües i espècies indiquen una correlació entre sociolingüística i recursos naturals.
La majoria de llengües són endèmiques; si desapareixen d'un país, s'extingeixen completament.

Dades demogràfiques sobre el nombre total de llengües, incloent les famílies lingüístiques principals, poblacions, i famílies més estudiades com l'indoeuropea.

Indoeuropea: Família lingüística més estudiada i amb major quantitat de materials, divideix en grups Kentum i Satem.
Altres famílies: Camitosemítica, Sudànica, Bantu, Sinotibetana, entre d’altres.