Organització i Gestió d’Empreses - Creació d’empreses

Empreses & Startups

• Una Startup NO ÉS una versió petita d’una gran empresa.

Els conceptes Empresa & Startup

• Empresa: Una organització econòmica, legal o administrativa que, combinant recursos (humans, materials, financers…), ven un producte / servei (que solucionen un problema i/o satisfan una necessitat d’un mercat) a canvi d’uns ingressos i beneficis.
  • Les empreses EXECUTEN.
  • Pot tenir diferents formes jurídiques (autònom, societat limitada, societat anònima, etc.) i operar en qualsevol sector econòmic.
  • Les empreses poden ser de qualsevol mida (petites, mitjanes o grans) i solen tenir estructures més establertes, processos definits i una estratègia de creixement més estable.
  • Les empreses tenen un model de negoci ja provat i establert.
  • Les empreses ja saben què fan, com ho fan i per a qui ho fan, de manera que el seu objectiu principal és optimitzar els processos, operar eficientment i maximitzar els beneficis.
  • L’enfocament està en l’execució i l’expansió d’un model ja validat.
  • Exemple: Una cadena hotelera com Melià Hotels sap quin és el seu mercat objectiu, quin tipus d’experiència ofereix i com generar ingressos. El seu repte és operar de manera eficient i mantenir un creixement sostingut.
• Startup: Una organització provisional dissenyada per buscar (QUELCOM) un model de negoci que sigui recurrent i escalable.
  • Les startups CERQUEN.
  • Una startup és un tipus d’empresa de recent creació que es caracteritza per la seva innovació i enfocament tecnològic o disruptiu.
  • Normalment, les startups operen en entorns d'incertesa i busquen un creixement ràpid, sovint amb el suport d'inversors. Són àgils i flexibles, experimenten amb nous models de negoci i tenen una estructura més dinàmica.
  • El seu objectiu és convertir-se en una empresa corrent.
  • Els ingressos s’han de generar de manera periòdica i previsible, sovint a través de pagaments recurrents per part dels clients.
  • Que aquells que inverteixin 1,2…€, puguin recuperar 3,4,..€, que no perdi diners i, així, evitar la fallida.
  • Una startup encara està explorant i validant el seu model de negoci. No té certesa sobre quin serà el producte ideal, el públic objectiu o el canal de venda més eficient.
  • El seu focus està en experimentar, aprendre ràpidament i adaptar-se fins a trobar un model de negoci escalable i rendible.
  • Exemple: Una startup tecnològica que desenvolupa una plataforma de viatges pot començar amb diverses hipòtesis sobre el seu mercat, i a través de proves i errors anirà descobrint què funciona millor. No executa un model definit, sinó que busca la millor fórmula.
• Aspectes Comparatius:
  • Risc:
    • Startup: Alt risc, model de negoci sovint experimental (BUSCA).
    • Empresa (Pime): Menys risc, model de negoci provat (EXECUTA).
  • Innovació:
    • Startup: Innovació constant, busca trencar paradigmes. La tecnologia pot constituir un avantatge competitiu.
    • Empresa (Pime): Pot innovar, però sol tenir processos establerts.
  • Joventut:
    • Startup: Són organitzacions emergents i, per tant, no tenen un recorregut i un posicionament previ. El temps no defineix una pime.
    • Empresa (Pime): N/A
  • Abast:
    • Startup: Solen tenir un enfocament més ampli, generalment geogràfic, fins i tot global.
    • Empresa (Pime): Solen orientar el negoci a mercats locals i/o nacionals.
  • Escalabilitat:
    • Startup: Creixement ràpid i potencial d’expansió global.
    • Empresa (Pime): Creixement progressiu i sostingut.
  • Finançament:
    • Startup: Business angels, venture capital, acceleradores.
    • Empresa (Pime): Autofinançament, crèdits, inversió tradicional.
  • Cultura:
    • Startup: Organització flexible i dinàmica.
    • Empresa (Pime): Estructura jeràrquica definida.
  • Totes les startups són empreses, però no totes les empreses són startups. Les startups es diferencien pel seu enfocament en la innovació i la seva voluntat d'escalar ràpidament, mentre que una empresa tradicional busca estabilitat i rendibilitat a llarg termini.
  • Les empreses executen perquè ja han trobat un model rendible.
  • Les startups busquen perquè encara han de validar i trobar un model de negoci viable.

Procés estratègic i model de negoci

Antecedents

• L’enfoc tradicional: PLA D’EMPRESA
  • Model centrat en l’elaboració d’un pla d’empresa complet i detallat.
  • S’assumeix que l’emprenedor té prou informació per definir clarament el model de negoci abans de començar.
  • Però en entorns d’alt risc i gran incertesa, com el de les startups, aquest enfocament sovint resultava ineficient perquè molts projectes es basaven en hipòtesis que podien no ser viables.
  • S’assumeix que el pla d’empresa inicial es mantindria estable al llarg del temps. Però en sectors innovadors i canviants, els emprenedors han d'estar preparats per pivotar (fer canvis significatius en el model de negoci) en funció del feedback del mercat.
• L’enfoc actual:
  • Reducció del risc en entorns d'incertesa: Ara es posa èmfasi en VALIDAR primer el model de negoci a través d'experiments i interaccions amb el mercat abans d’invertir temps i recursos en un pla detallat.
  • Flexibilitat i adaptabilitat per a la innovació contínua: Cal formar emprenedors en l’habilitat d’AVALUAR models de negoci per ser més flexibles i àgils, adaptant-se ràpidament als canvis i millorant les probabilitats d'èxit abans de comprometre’s amb un pla d’empresa formal.
  • Aquesta evolució fomenta una mentalitat experimental, pròpia de metodologies com el Lean Startup, que prioritza validar el valor proposat al mercat abans de construir una estructura empresarial completa.

Model de negoci

• Necessitat: totes les empreses parteixen d’una IDEA.
• Transformar una idea en un projecte empresarial real necessita DEFINIR…
  • QUÈ s’oferirà al mercat,
  • QUI serà el públic (clients, usuaris…) de l’empresa,
  • COM es farà, amb quins recursos i com generarà ingressos.
• Cal dissenyar un MODEL DE NEGOCI.
• El model de negoci descriu les bases sobre les quals emprenedors / empreses busquen, creen, proporcionen i capten valor.
  • Són una projecció de l'estratègia empresarial a través d'un enfocament intuïtiu i pràctic.
  • Tots els tipus d'empresa (emprenedors, PIMEs o grans empreses) han de dissenyar el seu model de negoci per cada una de les propostes que ofereix al mercat.
• El model de negoci ha de contemplar les següents qüestions:
  • Com se seleccionaran els clients
  • Com definim i diferenciem les ofertes de producte/servei
  • Com creem utilitat per als clients
  • Com aconseguim i conservem els clients
  • Com sortim al mercat
  • Com definim les tasques a realitzar
  • Com configurem els recursos
  • Com aconseguim els ingressos i el benefici
• Etapes (eines) per elaborar un model de negoci:
  • Etapa 1: inicial de ”ideació”, descobriment, validació, calibratge i ajust.
    • El model Canvas
    • La metodologia Lean Startup
  • Etapa 2: document que descriu en detall els objectius d’un negoci, amb un horitzó de 3 a 5 anys.
    • El Pla d’empresa
  • El Business Model Canvas (dissenyat per Alexander Osterwalder) és una eina que permet posar sobre la taula tots els elements d’una idea de negoci i prendre decisions estratègiques per convertir-la en una empresa viable.
    • Permet esbossar les idees d’una manera molt visual, plasmant els components més destacables del model de negoci i facilitant veure i connectar les relacions entre les diferents parts que el composen.
    • En definitiva, el Canvas permet tenir una visió global del projecte. Permetrà identificar les característiques essencials del negoci, tenir un punt de partida des d’on idear noves estratègies i detectar els punts febles per fer-lo més rendible.
  • El Lean Startup és una metodologia (creada per Eric Ries) per al desenvolupament de nous negocis o productes que se centra en reduir el risc i minimitzar el temps necessari per validar una idea de negoci.
    • Aquest enfocament es basa en l’aprenentatge continu i l’experimentació ràpida per trobar un model de negoci viable.
  • La relació entre Lean Startup i el Model CANVAS es troba en la manera com aquestes dues eines treballen conjuntament per desenvolupar, validar i millorar models de negoci d’una manera àgil i flexible.
    • El Model CANVAS ofereix un marc visual per dissenyar el model de negoci,
    • El Lean Startup proporciona la metodologia per posar-lo a prova i adaptar-lo segons el feedback del mercat.
  • Etapa 2: El Pla d’empresa; document que descriu en detall els objectius d’un negoci, a 3-5 anys.
    • El pla d'empresa és una eina molt útil per decidir si un projecte és prou sòlid per crear una empresa o bé, si és necessari reconduir algun aspecte comercial, productiu, d'organització o financer.
    • El pla permet analitzar la futura situació de l'empresa davant del mercat real i els seus competidors, així com determinar el model de direcció i organització adequats per a assolir els objectius fixats.

El model CANVAS

• El CANVAS és una eina per confeccionar models de negoci proposada per Alexander Osterwalder on descriu de manera lògica la forma en que les organitzacions creen, entreguen i capturen valor.
• Categories principals
  • El model CANVAS es basa en un diagrama elaborat a partir de 4 preguntes bàsiques que reflecteixen 4 àrees principals que configuren la primera armadura del model de negoci del projecte empresarial:
    • QUÈ?, la proposta de valor.
    • QUI?, a quins clients la dirigim.
    • COM?, què es té per fer-ho.
    • QUANT?, els recursos econòmics que s’obtindran dels clients i les despeses que suposaran elaborar la proposta de valor.
  • A partir d'aquestes categories es pot fer una representació simplificada de la lògica estratègica d'una organització i de la manera com cada empresa busca la diferenciació a través de la priorització d'un o més elements que conformen el model de negoci.
    • COM? (Activitats relacionades amb la producció)
    • QUÈ? (Oferta)
    • QUI? (Activitats relacionades amb la venda)
    • € (Finances)
• Els 9 mòduls
  • El model CANVAS complert el conformen nou blocs que desenvolupen les qüestions plantejades inicialment i que ajudaran a validar la forma de fer viable el projecte empresarial.
    1. Segments de clients. Qui són els clients i quines són les seves necessitats i problemàtiques.
    2. Proposta de valor. Quina és l'oferta que l'empresa posa al mercat (producte, servei i solucions).
    3. Canals de distribució. A través de quins canals es farà arribar la proposta de valor als clients.
    4. Relació amb els clients. Com es relacionarà amb els clients.
    5. Font d'ingressos. Com es generaran els ingressos i quina serà la seva lògica.
    6. Recursos clau. Quins recursos i capacitats s’han de construir per generar la proposta de valor.
    7. Activitat clau. Quines activitats es realitzaran per generar la proposta de valor i satisfer els clients.
    8. Socis clau. Quins seran els principals aliats.
    9. Costos estructurals. Quins són els costos principals associats a l’activitat de l’empresa.
• Model CANVAS - Els 9 mòduls
  • COM?
    • Activitats clau
    • Aliances clau
    • Recursos i capacitats clau
    • Despeses €
  • QUÈ?
    • Propostes de Valor
  • QUI?
    • Segments de clients
    • Relació amb els clients
    • Canals de comunicació, distribució i venda
    • Ingressos
• Model CANVAS
  1. Segment de clients
     • Segments de clients: els diferents grups de persones o entitats als què dirigim les propostes de valor.
       • Per a qui creem valor?
       • Ens dirigim a un o a diferents segments?
       • Mercat de masses: adreçat a un públic ampli sense diferències significatives.
       • Nínxol de mercat: enfocat en un grup petit i específic amb necessitats particulars.
       • Mercat segmentat: dividit en subgrups basats en característiques comunes.
       • Mercat diversificat: on s'atenen segments molt diferents entre si.
       • Mercats multilaterals: plataformes que connecten a diversos grups interdependents, com ara compradors i venedors.
  2. Propostes de valor
     • Propostes de valor: conjunt de productes i serveis que creen valor per a cada segment de mercat específic. L’objectiu és solucionar els problemes dels clients i satisfer les seves necessitats mitjançant propostes de valor.
       • Quins problemes dels clients estem ajudant a resoldre?. Quines necessitats del client satisfem?
       • Quin valor oferim als nostres clients? Quins productes i serveis oferim a cada segment de clients?
       • CARACTERÍSTIQUES: Novetat, rendiment, personalització, disseny, marca/estat, preu, reducció de costos, reducció de riscos, accessibilitat, conveniència/usabilitat ?
       • Cal plantejar-ho des de la perspectiva de “què vol comprar el nostre client” versus “què venem”.
  3. Canals de comunicació, distribució i venda
     • Canals de comunicació, distribució i venda: la forma en què l’empresa estableix contacte amb els diferents clients i com els proporciona la proposta de valor:
       • Coneixement del producte: com els clients descobreixen els productes/serveis.
       • Compra: on i com poden adquirir-los.
       • Lliurament: forma en què es rep el producte/servei (presencial, delivery, On-line).
       • Avaluació: opinions i comentaris sobre la qualitat i el servei.
       • Satisfacció: l’experiència del client durant i després de la compra / contractació.
       • Postvenda: serveis addicionals com a programes de fidelització, resolució dubtes, garanties…
  4. Relació amb els clients
     • Relació amb els clients: els diferents tipus de relacions de l’empresa amb cada segment de clients, que s’estableixen i es mantenen de forma independent per a cadascun d’ells.
     • En funció de cada client, adaptarem el discurs (Captació, fidelització, estimulació de vendes…)
       • Assistència personal directa.
       • Assistència personal exclusiva: beneficis per a clients top.
       • Autoservei: comandes al taulell o digitals.
       • Serveis automàtics: quioscos o apps de comandes.
       • Comunitats: xarxes socials i esdeveniments.
       • Creació col·lectiva: enquestes i participació de clients a l'oferta.
  5. Ingressos
     • Ingressos: es generen quan els clients adquireixen les propostes de valor que ofereix l’empresa.
       • Quin valor estan disposats a pagar els nostres clients? Què paguen actualment? Com es paguen actualment? Com preferirien pagar? Quant contribueix cada font d'ingressos als ingressos globals?.
       • TIPUS: Venda d'actius, comissió d'ús, comissions de subscripció, préstecs/lloguers/arrendaments, llicències, comissions d'intermediació, publicitat…
       • PREUS FIXOS: Preu de llista, Depèn de les característiques del producte, Depèn del segment de clients, depèn del volum…
       • PREU DINÀMIC: comerç, gestió del rendiment, mercat en temps real…
  6. Recursos i capacitats clau
     • Recursos i capacitats clau: els actius necessaris per al model de negoci, incloses les persones de l’empresa i les seves capacitats.
       • Quins recursos clau requereixen…
       • les propostes de valor?
       • els canals de distribució?
       • les relacions amb els clients?
       • els fluxos d'ingressos?
       • TIPUS DE RECURSOS: físics, intel·lectuals (patents de marques, drets d'autor, dades), humans, financers
  7. Activitats clau
     • Activitats clau: les accions més importants i necessàries que cal dur a terme perquè el negoci vagi bé. Caldrà saber si comptem amb les capacitats necessàries (i recursos clau) per dur a terme aquestes activitats. Dependran de si l’empresa és industrial, comercial, de serveis…
       • Quines activitats clau requereixen…
       • les propostes de valor?
       • els canals de distribució?
       • les relacions amb els clients?
       • els fluxos d'ingressos?
       • CATEGORIES R+D, compres, producció, distribució, resolució de problemes, plataforma/xarxa…
  8. Aliances clau
     • Aliances clau: les aliances que ens calen per a l’èxit del model de negoci. Potser algunes activitats es poden externalitzar i/o determinats recursos es poden adquirir fora de l’empresa.
       • Quins són els nostres socis clau?
       • Quins són els nostres principals proveïdors?
       • Quins recursos clau estem adquirint dels socis?
       • Quines activitats clau realitzen els socis?
       • MOTIVACIONS PER A ALIANCES: optimització i economia (sinergies); reducció de riscos i incerteses; adquisició de recursos…
  9. Costos estructurals
     • Costos estructurals: tota posada en marxa d’un negoci té uns costos associats.
       • Quins són els costos més importants inherents al model de negoci? Quins són els recursos més cars? Quines activitats clau són les més cares?
       • ÉS EL NEGOCI MÉS: Cost Driven (estructura de costos més àgil, proposta de valor de baix preu, automatització màxima, externalització extensa), Value Driven (centrat en la creació de valor, proposta de valor premium).
       • CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA: Costos fixos (salaris, lloguers, utilitats), Costos variables, Economies d'escala, Economies d'abast .
  • Analitzats aquests punts, el model de negoci Canvas proposa que les empreses busquin la diferenciació amb la seva competència a través del reforç prioritari d'un o de diversos elements que conformen el seu model de negoci.
• Model CANVAS. Exemple Airbnb (proveïdor d'allotjament assequible a tot el món)
  1. Segments de clients: Turistes econòmics, viatgers no convencionals i locals que busquen ingressos addicionals;
  2. Proposició de valor: Reserva fàcil i ràpida, oferta colossal, preus competitius i estil de vida local;
  3. Canals de distribució: Xarxes socials, bloggers de viatges i boca-orella;
  4. Relacions amb els clients: Autoservei amb atenció al client;
  5. Flux d'ingressos: Un sistema de tarifes i màrqueting d'afiliació;
  6. Recursos clau: Una comunitat de propietaris i convidats, especialistes en plataforma i informàtica;
  7. Activitats clau: Investigació d'usuaris, assistència al client i manteniment;
  8. Socis clau: Turistes i viatgers, amfitrions, inversors, proveïdors de pagaments i companyies d'assegurances;
  9. Estructura de costos: Màrqueting i manteniment de la plataforma.
• Model CANVAS. Exemple LinkedIn (xarxa social professional)
  1. Segments de clients: RRHH, professionals que cerquen feina i especialistes en màrqueting;
  2. Proposició de valor: Construir una xarxa professional de contactes, cercar empleats potencials i crear blocs;
  3. Canals de distribució: Botigues d'aplicacions i lloc web;
  4. Relacions amb els clients: Autoservei i atenció al client;
  5. Flux d'ingressos: Freemium, màrqueting i solucions de contractació;
  6. Recursos clau: Plataforma, especialistes informàtics i contingut generat pels usuaris;
  7. Activitats clau: Manteniment de la plataforma;
  8. Socis clau: Usuaris i Slideshare;
  9. Estructura de costos: Màrqueting i manteniment.

Model CANVAS: Avantatges

• És un mètode fàcil per a qualsevol emprenedor. És un mètode molt utilitzat per emprenedors de tot el món perquè no es requereixen coneixements financers o empresarials per desenvolupar-lo.
• Agilitat. La facilitat d'ideació del model de negoci amb la matriu Canvas permet una agilitat més gran als emprenedors, no només en la creació d'una empresa sinó en la revisió del seu actual model de negoci.
• Visió global de l’empresa. Amb el model Canvas es veu ràpidament tots els departaments de l’empresa. Serà fàcil a més alinear-los, perquè tots estan representats i connectats fàcilment.

Model CANVAS: Desavantatges

• Pèrdua de l’enfocament estratègic. El model Canvas no posa el focus en allò estratègic. El seu epicentre és la proposta de valor i pressuposa que l'objectiu principal és guanyar diners. I encara que és un dels objectius principals i legítims, per a moltes organitzacions com les ONG no és el focus.
• Aplicació universal relativa. A la pràctica el model Canvas sembla ser més idoni per a empreses noves, empreses monoactivitat o startups.
• La competència desapareix. El model se centra molt en la pròpia activitat, la proposta de valor de l'empresa i com funcionarà, però perd de vista la competència que és un agent clau en l'exercici de l'activitat de qualsevol companyia.
• És una eina molt qualitativa. Cal complementar-la amb altres eines més quantitatives que aportin més focus financer.

Model CANVAS: Respostes

• Amb la plasmació d’un model de negoci en un model CANVAS, es disposa d’un conjunt d’hipòtesis (més aviat SUPOSICIONS) que han de permetre respondre preguntes del tipus:
  • Per a qui es crea valor?
  • Qui són els clients més importants?
  • Quin problema dels clients s’ajuda a solucionar?
  • Quins paquets de productes o serveis s’ofereix a cada segment de mercat?
  • Quins canals prefereixen els diferents segments de mercat?
  • Com es contacte amb els clients?
  • Quins canals són més rendibles?
  • Quins tipus de relació esperen els diferents segments del mercat?
  • Quin tipus de relacions s’han establert?
  • Quin cost té?
  • Per quin valor estan disposats a pagar els clients?
  • Com es reparteixen les diferents fonts d’ingressos?
  • Quins recursos clau i quines activitats clau requereixen les propostes de valor, canals de distribució, relacions amb clients i fonts d’ingressos?
  • Quins són els proveïdors clau?
  • Quins recursos cal adquirir o quines activitats clau s’han de realitzar?
  • Quines activitats i recursos tenen un cost més elevat?

Lean Startup

• El Lean Startup és una metodologia (creada per Eric Ries) per al desenvolupament de nous negocis o productes que se centra en reduir el risc i minimitzar el temps necessari per validar una idea de negoci.
  • Aquest enfocament es basa en l’aprenentatge continu i l’experimentació ràpida per trobar un model de negoci viable.
• Validació de les hipòtesis (suposicions) del model CANVAS
  • Identificades les hipòtesis més crítiques del model de negoci (per exemple, si la proposta de valor realment resol un problema o satisfà una necessitat dels segments de clients), s’utilitza el procés del Lean Startup per validar-les.
  • Cal convertir “hipòtesis” en “fets”
• Validació de les hipòtesis amb Lean Startup: sortir al carrer
  • Els promotors / fundadors de la startup han de contactar amb…
    • Clients: verificar si el producte/servei (les funcionalitats) satisfan al client (o si cal redefinir-lo)… i que aquests estiguin disposat a pagar pel mateix.
    • Qualsevol altre entitat, empresa, persones… que ajudin a actualitzar i, finalment, confirmar les hipòtesis dels 9 mòduls del model Canvas
• Validació de les hipòtesis amb Lean Startup: Producte Mínim Viable (MVP)
  • Gastar temps i diners en un producte (inclòs també els anomenats versions Beta) pot esgotar els recursos inicials de l’emprenedor. Es recomana crear un Producte Mínim Viable (MVP) amb les característiques mínimes (maqueta, power-point, peça funcional, web…) i posar-lo a prova amb clients reals. A partir dels resultats, es poden confirmar o refutar les hipòtesis inicials.
• Validació de les hipòtesis amb Lean Startup: Iteració i pivotatge del model de negoci
  • Si el feedback del mercat indica que alguna de les hipòtesis inicials no funciona (per exemple, el canal de distribució no arriba bé als clients), es pot…
    • Pivotar: canvis substancials en un o varis components del model de negoci.
    • Iterar: petits canvis en un o varis components del model de negoci.
  • Aquest procés iteratiu de crear, mesurar i aprendre continuarà fins a trobar un model de negoci validat i sostenible.
• Validació de les hipòtesis amb Lean Startup: Avantatges
  • Redueix el risc de fracàs en validar hipòtesis ràpidament amb clients reals.
  • Agilitza el procés de desenvolupament, evitant invertir recursos en productes que no tenen demanda.
  • Fomenta la innovació contínua, ja que permet iterar ràpidament sobre idees i millorar-les.
  • Millor alineació amb les necessitats del client, gràcies a un feedback constant.
• Exemple de col·laboració Lean Startup + CANVAS
  • Suposem que una startup vol llançar un servei de lloguer de vehicles elèctrics per hores:
    • Model CANVAS: Dissenyen el model de negoci inicial, identificant com a hipòtesis crítiques que els clients estarien disposats a pagar una quota mensual per tenir accés als vehicles.
    • Lean Startup:
      1. L’equip crea un Producte Mínim Viable (PMV) senzill (potser una web amb pocs vehicles disponibles) i prova si els clients estan disposats a pagar per aquest servei.
      2. Pivotatge / Iteració: Si descobreixen que els clients prefereixen pagar per ús en lloc d’una quota mensual, ajusten el Business Model Canvas.
         • Repetir el cicle fins a trobar el model òptim.
• Validació de les hipòtesis amb Lean Startup: Conclusió
  • El Model CANVAS ajuda a dissenyar i visualitzar el model de negoci,
  • El Lean Startup se centra a validar-lo de manera pràctica i iterativa.
  • Comparar les hipòtesis inicials amb el resultat del procés genera coneixement.
  • Treballar amb aquestes dues eines combinades permet a les startups avançar de manera àgil, minimitzant el risc i maximitzant les probabilitats d'èxit en el desenvolupament d’un model de negoci rendible i escalable.
  • Validada la idea de negoci, ja es pot començar a fer el Pla de Negoci o Pla d’Empresa.

El desenvolupament del pla d’empresa

• Pla d'empresa o Pla de negoci
  • El pla de negoci sol fer referència a un negoci que comença i ha d'incloure necessàriament la informació sobre els tràmits de constitució de l'empresa i els requisits per posar-la en marxa. És un document que permet a l'emprenedor analitzar la situació actual del mercat, el sector i l'entorn. A més, li servirà per presentar el negoci a inversors, acceleradores, etc.; i explicar com serà la seva arrencada i els passos següents. És un document viu que ha d'estar sempre actualitzat.
  • El pla d'empresa, per contra, es pot fer a empreses que ja estan en marxa. El PE descriu i analitza les oportunitats de què disposa l'empresa d'acord amb la viabilitat del sector. També estableix les metes i expectatives a curt, mitjà i llarg termini; així com les estratègies a seguir per arribar-hi.
• Objectius d’un Pla d’empresa
  • Identificar, descriure i analitzar una oportunitat de negoci: ajuda a concretar i millorar la idea.
  • Examinar la viabilitat tècnica, econòmica i financera: dona informació sobre la conveniència o no de posar en marxa la empresa.
  • Planificar les fases del procés de creació de la empresa (o posta en marxa d’una nova línia de negoci): de la idea a la empresa.
• Utilitat
  • La utilitat d'un pla d’empresa és doble.
    • Internament, obliga als promotors del projecte a iniciar la seva aventura empresarial amb uns mínims de coherència, rigor, eficàcia i possibilitats d'èxit, i contribueix de manera rellevant a minimitzar els riscos inherents a la generació d'un projecte empresarial.
    • Externament, és una carta de presentació del projecte a tercers, que pot servir per…
      • sol·licitar suport financer,
      • buscar nous socis (públics o privats),
      • contactar amb proveïdors,
      • sol·licitar subvencions…
  • Per a empreses ja establertes, un pla d'empresa ben dissenyat…
    • pot ajudar a reconduir algun aspecte comercial, productiu, organitzatiu o financer.
    • es pot utilitzar com a base sobre la qual s'aixequin projectes de creixement o diversificació de l