Guia Exhaurida de Llatinismes i Locucions Llatines

Llatinismes d'Ús Habitual com a Substantius

Accèssit: Es refereix a una recompensa que es lliura en un certamen o concurs, la qual té una categoria inferior al premi principal.
Agenda: Terme que defineix un llibre o llibreta on s'anoten de manera organitzada les tasques, cites o coses que s'han de fer en un futur.
Àlies / Alias: Sobrenom o nom de guerra que s'utilitza per identificar una persona al marge del seu nom oficial.
Alter ego: Concepte que descriu una altra personalitat d'un mateix; també s'utilitza per designar una persona de màxima confiança que pot actuar en nom d'una altra.
Esnob: Persona que té la tendència d'imitar les maneres, gustos o comportaments de les classes socials que considera superiors.
Ex-libris: Marca o segell de propietat que es posa en un llibre per indicar qui n'és el propietari.
Lapsus: Error o falta que es comet per descuit, ja sigui en el moment de parlar o d'escriure.
Maremagnum: Expressió que designa una gran confusió, un desordre generalitzat o una abundància caòtica de coses.
Interim: Adverbis que significa mentrestant; s'usa generalment per referir-se a un període de temps provisional o de transició.
Memorandum: Nota o comunicació escrita que serveix per recordar quelcom important o per fixar els punts d'un assumpte.
Plus: Quantitat de diners addicional que s'afegeix a un sou o servei com a gratificació o incentiu.
Postdata: Anotació o text que s'afegeix a una carta o document després d'haver estat signat.
Quid: Es refereix al punt clau, el nus de la qüestió o l'essència fonamental d'un assumpte determinat.
Quòrum: Nombre mínim de membres presents o de vots necessaris en una assemblea o òrgan deliberant per poder prendre una decisió vàlida.
Rictus: Gest fix de la boca, sovint produït per una contracció muscular, que recorda un somriure forçat, amarg o el reflex d'un dolor.
Súmmum: El grau màxim, el límit o el punt més alt al qual pot arribar una cosa o una característica.
Vis còmica: Facultat natural que té una persona per fer riure els altres o per resultar graciosa.
Ultimatum: Condició final i definitiva que es posa en una negociació, la qual implica una amenaça o conseqüència si no s'accepta dins d'un termini.

Expressions i Locucions Llatines Generals

Casus belli: Motiu, esdeveniment o situació que justifica l'esclat d'una guerra o un conflicte bèl·lic.
Conditio sine qua non: Expressió que designa una condició indispensable o essencial, sense la qual no es pot produir un efecte o realitzar una acció.
Modus operandi: Manera característica d'actuar o procedir per assolir un objectiu o realitzar una tasca.
Modus vivendi: Manera de viure, estil de vida o també el mitjà de subsistència que permet a una persona viure.
Opera prima: S'utilitza per referir-se a la primera obra produïda per un autor, ja sigui en l'àmbit literari, cinematogràfic o artístic.
Primus inter pares: Literalment "el primer entre iguals"; designa una persona que té una preeminència honorífica o de lideratge dins d'un grup on tots tenen el mateix rang.
Quid pro quo: Situació en què se cedeix una cosa a canvi d'una altra; un intercanvi de favors o reciprocitat.
Rara avis: Metafora per descriure una persona o una cosa molt difícil de trobar, excepcional o inusual.
Statu quo: Expressió que fa referència a l'estat actual o momentani de les coses en un context social, polític o econòmic.
Vox populi: La veu del poble; s'utilitza per indicar que una cosa és coneguda per tothom i que corre de boca en boca.

Llatinismes de Caràcter Temporal

A posteriori: Locució que indica que un judici o anàlisi es fa després d'haver examinat els fets o de tenir-ne l'experiència.
A priori: Locució que indica que una consideració o anàlisi es fa abans d'examinar els fets reals o de tenir-ne l'experiència directa.
Ab illo tempore: Significa "des d'aquell temps"; s'empra per referir-se a fets que van succeir fa molt de temps.
A. m. (ante meridiem): Expressió llatina que significa "abans del migdia", utilitzada per a les hores del matí.
In articulo mortis: Significa "en el moment de la mort" o quan algú es troba en el tràmit final de la seva vida.
In extremis: Expressió que indica que una cosa es fa en l'últim moment o en una situació desesperada de perill de mort.
In fraganti: S'utilitza quan algú és sorprès en el mateix moment en què està cometent una falta, un delicte o una acció censurable.
Ipso facto: Significa "immediatament", "a l'acte" o per la força del fet mateix.
P. m. (post meridiem): Expressió llatina que significa "després del migdia", utilitzada per indicar les hores de la tarda i la nit.
Sine die: Expressió que s'aplica quan una cosa es posposa sense fixar una data concreta de retorn o de realització.

Llatinismes de Caràcter Modal

Ad hoc: Significa que una cosa s'ha fet o creat expressament per a un fi determinat o per a una ocasió concreta.
Ad nauseam: S'utilitza per indicar que una cosa es repeteix de forma excessiva fins a arribar al cansament extrem o a la nàusea.
Bis: Adverbi que indica que una cosa s'ha de repetir o que s'ha fet dues vegades.
Ex aequo: S'empra en certamens o competicions per indicar que dos o més participants han obtingut el mateix mèrit o premi de manera compartida.
In albis: Significa estar "en blanc"; s'usa quan algú no sap res d'un tema o s'ha quedat sense paraules o records.
In crescendo: Terme que indica que una magnitud o una acció està augmentant gradualment d'intensitat o volum.
In extenso: Significa que una explicació o un text s'exposa amb tota la seva extensió, amb tot luxe de detalls.
In mente: Tenir una cosa en el pensament o en la intenció, sense haver-la realitzat o expressat encara.
Lato sensu: Significa que un terme o concepte s'utilitza en el seu sentit més ampli o general.
Motu proprio: Indica que una acció es realitza per iniciativa pròpia, voluntàriament i sense influència externa.
Sic: Adverbi que s'inclou en els textos (generalment entre parèntesis) per indicar que la cita és textual, mantenint fins i tot els possibles errors del document original.
Stricto sensu: Significa que un terme o concepte s'utilitza en el seu sentit estricte o rigorós.
Volens nolens: Expressió que vol dir "vulguis o no vulguis" o de manera inevitable.

Llatinismes de l'Àmbit Jurídic

De facto / De iure: Dualitat que distingeix el que passa "de fet" (per la realitat dels esdeveniments) del que passa "de dret" (segons el que estableix la llei).
Dura lex, sed lex: Aforisme que significa "la llei és dura, però és la llei", per indicar que s'ha d'aplicar per molt rigorosa que resulti.
Ignorantia legis non excusat: Principi jurídic que estableix que el desconeixement d'una llei no serveix d'excusa per no complir-la.
In dubio pro reo: Principi que dicta que, en cas de dubte sobre la culpabilitat, el tribunal ha d'afavorir la part de l'acusat.
Pacta sunt servanda: Principi que estableix que els pactes i contractes s'han de complir de manera obligatòria.
Patria potestas: Es refereix al poder, conjunt de drets i deures que els pares tenen sobre els fills no emancipats.
Persona non grata: Designació per a una persona que no és benvinguda o que ha estat declarada com a tal per un govern o institució.
Sub iudice: Indica que un afer es troba sota decisió d'un jutge i, per tant, sovint està subjecte al secret de sumari.

Llatinismes de l'Àmbit Mèdic

Coitus interruptus: Mètode anticonceptiu basat en la interrupció de l'acte sexual abans de l'ejaculació.
Delirium tremens: Estat de deliri acompanyat de tremolors que pateixen algunes persones amb dependència alcohòlica crònica en deixar de beure bruscament (síndrome d'abstinència).
In vitro / In vivo: Diferenciació entre experiments realitzats al laboratori (en un vidre o proveta) i els realitzats dins d'un organisme viu.
Placebo: Substància que no té efecte curatiu real però que produeix un efecte psicològic positiu en el pacient que creu rebre un medicament.
Rigor mortis: Estat de rigidesa que presenta un cadàver hores després de la mort.

Llatinismes de l'Àmbit Socioeconòmic i Polític

Curriculum vitae: Document que recull la relació de dades personals, mèrits acadèmics i trajectòria professional d'una persona.
Dèficit: Situació en què hi ha una falta o pèrdua de diners, ja que les despeses són superiors als ingressos.
Per capita: Significa "per cap" o personat; s'usa per calcular mitjanes d'un valor dividit entre el nombre de persones d'una població.
Ràtio: Terme llatí per a proporció, índex o relació entre dues magnituds.
Referèndum: Sistema de votació popular pel qual es demana l'opinió dels ciutadans sobre una llei o un tema transcendent.
Superàvit: Concepte econòmic que indica un excés o guany de diners quan els ingressos superen les despeses.

Altres Locucions, Títols i Citacions Cèlebres

Mea culpa: Fórmula utilitzada per reconèixer un error o una falta de manera personal ("per culpa meva").
Peccata minuta: Expressió que serveix per treure importància a un error o falta, considerant-los petits o insignificants.
Urbi et orbi: Significa "per a la ciutat (Roma) i per al món"; indica que una cosa s'adreça a tothom.
Cum laude: Distinció que acompanya la nota màxima en un títol acadèmic ("amb honors").
Honoris causa: Títol honorífic que una universitat concedeix a una persona en reconeixement als seus mèrits extraordinaris.
Aurea mediocritas: Concepte literari i filosòfic que elogia l'ideal de viure de forma senzilla, equilibrada i moderada, sense grans luxes ni misèries.
Beatus ille: Literalment "feliç aquell"; tòpic literari que fa l'elogi de la vida tranquil·la al camp en contrast amb el brogit de la ciutat.
Alea iacta est: Frase atribuïda a Juli Cèsar que significa "la sort està trobada" (o la sort està llançada), usada quan s'ha pres una decisió irreversible.
Errare humanum est: Afirmació que recorda que el fet d'equivocar-se forma part de la pròpia naturalesa humana.
Veni, uidi, uici: Cèlebre frase de Juli Cèsar ("He arribat, he vist, he vençut") per indicar una victòria ràpida i rotunda.
Sui generis: Expressió que indica que una cosa és del seu propi gènere, especial, peculiar o que no s'ajusta a cap model establert.