1. VERBS teoria

Definició: Classe gramatical que informa sobre accions, estats o processos del subjecte.
- Exemples:
  - Els nens juguen a escacs.
  - L’ambient està carregat.
  - El cadell ha crescut molt.
Morfologia: Flexiva amb morfemes propis.
- Components d'una forma verbal:
  - Lexema/Arrel: Generalment no varia i expressa el significat lèxic.
    - Exemples: surt-o, pens-aves, port-aré.
  - Terminació/Desinència: Variable, indica persona, nombre, temps, mode i aspecte.
Funció sintàctica: Nucli del predicat, determina complements; concorda en nombre amb el nucli del subjecte.
- Exemples:
  - L’infant plora.
  - Els infants ploren.
Formació de verbs: Mitjançant morfemes derivatius.
- Exemples:
  - Noms: telèfon - telefonar
  - Adjectius: feble - afeblir
  - Verbs: cridar - escridassar

Característiques del verb:
- Persona: Persona gramatical (1a, 2a, 3a).
- Nombre: Singular o plural.
- Temps: Moment d'execució de l'acció.
  - Temps bàsics: present, passat, futur.
- Aspecte: Tipus de procés (acabat o en desenvolupament).
  - Exemples:
    - Acció acabada: S’ha menjat un entrepà.
    - Acció en desenvolupament: Es menjava un entrepà.
- Mode: Actitud del parlant. Modes:
  - Indicatiu: Real.
    - Ex: Hem anat a comprar.
  - Subjuntiu: Irreal, desig o condició.
    - Ex: Si anessis a la costa, veuries.
  - Imperatiu: Ordre.
    - Ex: Vés a comprar!
Tipus de temps:
- Temps simples: Un sol mot (ex: canto, saltem).
- Temps compostos: Formats per l’auxiliar haver i participi (ex: hem tornat).
Entrades de persona:
- Formes personals: Amb morfema de persona (ex: jo mirava).
- Formes no personals: Sense morfema (ex: infinitiu, gerundi, participi).

Conjugació verbal: Classificació segons la terminació de l’infinitiu.
- 1a conjugació: Infinitiu acabat en -ar (ex: cant-ar).
- 2a conjugació: Infinitiu acabat en -er o -re (ex: tém-er, perd-re).
- 3a conjugació: Infinitiu acabat en -ir (ex: dorm-ir).
Tipus de verbs segons la conjugació:
- Regulars: Segueixen models de conjugació.
- Irregulars: No segueixen models de conjugació.
- Tipus d'irregularitats:
  - Ortogràfiques: Canvi de grafia (ex: trenco).
  - Eufòniques: Afegir vocal/consonant de suport (ex: encens).
  - Lexemàtiques: Canvis en el lexema (ex: escriure).

Definició: Verbs amb infinitiu acabat en -ar, verb model: cantar.
- Verbs irregulars: Anar, estar.
Irregularitats ortogràfiques:
- Canvis en grafies (ex: piques, amagues, amenaça).
- Dièresi: Necessària en -ear, -iar, -oar, -uar:
  - Present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
  - Imperatiu: canvia, canviï...

Definició: Verbs acabats en –er o –re, model: témer o perdre.
- Major part de verbs: Irregulars.
- Exemples d'interferències: Batre, cloure, concebre.
Irregularitats ortogràfiques:
- Canvis en vocals (ex: trec, traiem)
- Verbs poder i voler: U en tot el paradigma present de subjuntiu i imperatiu.

Definició: Verbs acabats en -ir, models:
- Model pur: Segueixen el model de dormir (ex: ajupir, bullir).
- Model incoatiu: Increment -eix- entre lexema i terminació (ex: serveixo, serveixes).
Irregularitats ortogràfiques:
- Canvis de vocal (ex: surto, tossia).
- Accent i dièresi: Verbs acabats en vocal + ir amb hiat

Tipus de formes:
- Infinitiu:
  - Simple: ballar, témer...
  - Composta: haver ballat, haver temut...
- Gerundi:
  - Tipus: simple (-ant, -ent, -int) i composta (havant durant...)
  - Funció: Equival a adverbi.
- Participi:
  - Única forma que admet morfemes flexius.
  - Exemples d'irregulars:
    - absoldre - absolt, fer - fet.

Definició: Formes verbals que impliquen un significat específic.
Formació: Verb auxiliar + forma no personal.
- Tipus de perífrasis:
  - Obligació: haver de + infinitiu.
  - Probabilitat: deure + infinitiu.
  - Possibilitat: poder + infinitiu.
Compte:
- Valors incorrectes en condicional o futur (ex: deurien).
- Correccions d'efecte del castellà (ex: He de estudiar).