La Segunda República Española
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936/1939)
INTRODUCCIÓ
La II República espanyola representa el màxim intent de modernització de la nació a través de l'enfocament del regeneracionisme polític. No és la primera experiència republicana a Espanya, ja que la I República (1873-1874) s'emmarca en el context del Sexenni Democràtic (1868-1874).
COMPARACIÓ ENTRE LA I I II REPÚBLICA
Similituds
- Consolidació de la democràcia: Ambdues republicanes buscaven establir una democràcia sòlida.
- Sufragi universal: Concedit, amb un abast més ampli durant la II República.
- Característiques laiques: Introducció d'un govern secular.
- Descentralització: Moviment cap al reconeixement d'autonomies regionals.
- Importància de la política educativa: Enfocament en l'educació com a base de la modernització.
- Context econòmic: Ambdues van fer front a crisis econòmiques globals; la I República sota la I Gran Depressió i la II República durant la II Gran Depressió.
- Context polític internacional: L'auge de nacionalismes conservadors i feixismes va marcar ambdues experiències.
- Inestabilitat política i social: La polarització dels grups oposats era més severa durant la II República.
Resultat de les experiències
Ambdues van fracassar en els seus intents de satisfer l'aspiració popular.
EL GOVERN PROVISIONAL DE 1931
El Govern Provisional es caracteritzava per la seva heterogeneïtat ideològica, que va generar importants conflictes. Els membres destacats incloïen:
- Niceto Alcalá Zamora: President, associat a la dreta liberal-republicana.
- Miguel Maura: També associat a la dreta liberal-republicana (centre d'ideologia catòlica conservadora).
- Nicolau d'Olwer: Representant de la Lliga Nacionalista conservadora.
- Alejandro Lerroux i Diego Martínez Barrio: Pertanyents al Partit Republicà Radical de centre-dreta.
- Manuel Azaña, Marcelino Domingo, Santiago Casares Quiroga, Fernando de los Ríos, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero: Tots membres de formacions d'esquerra, predominant en el context republicà.
Els republicans eren escassos en principis i programes, amb una majoria concentrada en l'antimonarcatisme. Diversos grups i sindicats, com la CNT, van donar suport temporalment a la II República, però es van retirar per la lentitud de les reformes agràries. Els opositors incloïen Església, monàrquics, i carlistes. El govern va convocar eleccions per a unes Corts Constituents.
LA CONSTITUCIÓ DE 1931
El 9 de desembre de 1931, les Corts van aprovar una nova Constitució, considerada la més moderna d'Europa contemporània. Característiques clau:
- Definició d'Espanya: Descrita com una “República de treballadors de totes les classes”.
- Igualtat legal: Els títols nobiliaris no es reconeixien.
- Democràcia laica i descentralitzada: Primer cop incloïa el sufragi universal, incloent el sufragi femení.
- Establiment d'un Tribunal de Garanties Constitucionals: Per a controlar les lleis que contradiguin la Constitució.
- Drets civils amplis: Incloïen el dret a l'habitatge, l'educació, i la salut, així com llibertat de premsa i d'expressió.
- Matrimoni civil i divorci: Reconeguts legalment per primera vegada.
- Orientació pacifista: Rebuig a la guerra com a solució per a problemes internacionals.
PUNTS DE DESACORD EN LA CONSTITUCIÓ
- Relacions entre Església i Estat: Sectors conservadors s'oposaven a l'aconfessionalitat i a la llibertat de credo.
- Nacionalismes: Espanya es va declarar un Estat “integral”, amb reconeixement d'autonomies per a certes regions. Catalunya va obtenir autonomia en 1932, i el País Basc i Galícia també van fer passos en aquesta direcció.
- Divisió política: La Constitució va generar friccions entre antimonàrquics i antirepublicans.
EL BIENNI D'ESQUERRES (1931-1933)
Un cop aprovada la Constitució, es va crear un govern de coalició entre republicans d'esquerra i socialistes, destacant el mandat de Manuel Azaña. Reconegut com un període renovador en la història d'Espanya, amb múltiples reformes amb plantejaments regeneracionistes.
PRINCIPALS REFORMES
a) Reforma militar
- Objectiu: Depuració de l'Exèrcit amb tendències conservadores.
- Consentiment militar: Els militars havia de jurar fidelitat a la República.
- Llei del Retir: Opció per a oficials d'abandonar l'exèrcit amb la pagament de paga intacta.
- Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa: Prevenir la creació de nous oficials.
- Sotmetiment de l'exèrcit al poder civil: Supressió del Tribunal d'Honor i el Consell Superior de Justícia Militar.
b) Reforma agrària
- Projecte central: Abordar la mala situació agrària històrica.
- Transformació de contractes: Els contractes d'arrendament passaven a enfitéutics.
- Jornada laboral: Fixada a 8 hores.
- Salari mínim: Establert per primera vegada.
- Institut de Reforma Agrària (IRA): Expropiació i distribució de terres a llauradors.
- Tipus de terres expropiables: Aquelles comprades amb finalitats especulatives o que suposaven més del 20% de la renda nacional, entre d'altres.
c) Reforma educativa
- Objectiu: Principalment l'educació laica, obligatòria, mixta i gratuïta.
- Creació de noves escoles: Es van crear deu mil escoles, incrementant el pressupost educatiu en un 50%.
- Missions Pedagògiques: Grups de voluntaris per a la difusió cultural a zones rurals.
d) Reforma laboral
- Millora de condicions laborals: Jornada setmanal reduïda a 40 hores.
- Establiments de sous mínims i vacances pagades.
e) Reforma de l'estat centralista
- Desenvolupament d'autonomies: Reconeguda la Generalitat de Catalunya i el seu Estat d'Autonomia.
- Projectes legislatius: Autonomies per a Catalunya, el País Basc i Galícia, i el seu govern.
f) Reforma eclesiàstica
- Estat laic: Llibertat religiosa estable i finançament exclòs de l'Església.
- Expulsió dels Jesuïtes: Nacionat i privatització de les seves terres.
OPPOSICIÓ I CRISI DEL GOVERN D'AZAÑA
Els fracassos de les reformes, amb incidents com els de Castilblanco, Arnedo i Casas Viejas, on anarquistes van ser reprimits, van conduir a l'activisme opositor. Amb l'entrada de la CEDA en el govern, el 1933 es van convocar eleccions generals, canviant l'orientació de la II República cap a la dreta.
EL BIENNI RADICAL-CEDISTA (1933-1935)
En aquest període, amb les reformes del govern de Lerroux, es va provocar una dualitat entre tendències dins del PSOE que van culminar en la Vaga General d'octubre de 1934 i la Revolució d'Octubre, amb l'ús de la força militar per reprimir revoltes, especialment a Astúries.
EL GOVERN DEL FRONT POPULAR (1936)
Amb l'arribada del Front Popular, un nou govern d'esquerres va buscar reinstaurar les reformes anteriors, amb un augment de les tensions socials. Va ser un període dome peu a una violència significativa.
ALÇAMENT MILITAR
Amb el desencadenament de l'alçament nacional (17 de juliol de 1936), la resposta de sectors militars buscava restaurar l'ordre a Espanya amb arguments que desafiaven la legitimitat del govern republicà, posant fi a un període de crisi i inestabilitat social que desencadenaria la Guerra Civil.