tema 3 privat part 1

La persona física en el nostre ordenament es

és subjecte de dret, sempre titular de drets, no pot ser objecte de dret: no pot ser propietat d’una altra persona

Reconeixement de l’ésser humà

Condicó persona a tots i per igual

Persona juridicament

reconeixement jurídic de la persona i de la seva capacitat per a ser titular de drets, per a poder-los exercir i poder formar part de relacions jurídiques.

Moment reconeixement de la personalitat

Amb el naixement de l’ésser humà.

Protecció nascitus

Protecció del concebut, proteeció tradicional del fill en la succeció, no es absolut

Causa d’extinció del la personalitat civil

La mort, però que alguns drets transcendeixen la pròpia vida (propietat

intel·lectual, dret a l’honor) i aleshores s’ha de preveure el seu exercici per part

d’altres persones (descendents, hereus o persones designades en testament...).

Titularitat després de la mort

o totes les titularitats de drets s’extingeixen amb la mort de la persona:

la propietat o les obligacions es transmeten (successions).

Capacitat jurídca

Totes les persones tenen reconeguda la capacitat jurídica, una capacitat que no es perd mai jurídicament durant la vida de la persona i que, com hem vist, només s’extingeix per la mort.

Que significa la capacitat jurídica

les persones poden actuar per sí mateixes en tota la seva esfera jurídica i realitzar tots els actes, especialment a partir de la majoria d’edat

Quan s’atorga

es presumeix en general per a totes les persones però la llei de vegades exigeix provar-la en el moment concret que la persona vol realitzar algun acte o negoci jurídic concret

Actuació menros d’edat

poden actuar per sí sols en un àmbit molt reduït i en la gran majoria de supòsits queden representats pels seus progenitors que han d’actuar tenint en compte els interessos dels menors

Actes que pot fer el menro per si mateix

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa.
b) Els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials.
c) Els altres actes que la llei li permeti

Actes permesos pels usos socials al menor d’edat

matrimoni (16 anys amb emancipació) o el poder atorgar un testament notarial obert (14 anys).

Resta de possibles actes a menors

el menor ha de ser escoltat o consultat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial i en ocasions la llei també preveu la necessitat del seu consentiment si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.

Absencia de progenitros

els menors queden sotmesos a tutela, que poden exercir altres persones, s’estableix per sentència judicial i s’ha d’exercir en benefici del menor i sota el control judicial i s’extingeix amb la majoria d’edat (i amb l’emancipació).

Deure tutor

vetllar i cuidar del menor, proporcionar-li aliments i educació, administrar-ne el patrimoni. És doncs un substitutiu de la potestat parental que assumeix també funcions de representació.

Menor emancipat

ha de tenir com a mínim 16 anys i es tractat civilment com si fos ja

major d’edat, pressuposa que el menor viu de manera independent però també pot emancipar- se civilment i conviure amb els seus progenitors

Com es produeix la emnacipació

es pot produir amb el consentiment dels progenitors o tutors o per resolució judicial; també es considera que existeix emancipació quan el menor viu de manera econòmicament independent

Emancipació a iniciativa del menor

El CCCat és més restrictiu ja que la resolució judicial s’ha de fonamentar en “causes que fan impossible la convivència amb els progenitors o amb el tutor, o que dificulten greument l’exercici de la potestat parental o de la tutela”

Menor emancipat per actes negocis jurídics d’especial trascendèmcia patrimonial

Malgrat que sigui tractat ja civilment com a major d’edat, necessita el consentiment dels seus progenitors. Els actes fets sense aquest consentiment són anul·lable

Quins son aquets negocis

Com alienar o vendre béns immobles o establiments mercantils, alienar drets reals, renunciar a donacions o herències, prendre diners en préstec

Reforma en màteria de capacitat

ha estat reformada profundament per la Llei estatal 8/2021, adaptant la legislació espanyola a la Convenció internacional (NU) sobre els drets de les persones amb discapacitat (Nova York, 2006)

Que estableix aquest tractat sobre les persones amb discapacitat

tenen capacitat jurídica amb igualtat de condicions que la resta de persones en tots els aspectes de la vida i que les legislacions han d’adoptar mesures de suport per a l’exercici d’aquesta capacitat.

Que implica la refroma

ha implicat la derogació de la incapacitació i l’eliminació de la categoria capacitat d’obrar

Canvi en les institucions

passen a enfocar-se cap al suport i ajut a la persona per a l’exercici de la seva capacitat, intentant respectar, sempre que sigui possible, la seva voluntat i no establint com a mecanisme general la tutela ni la representació de la persona i actuant tenint sempre en compte la seva trajectòria vital, creences i valors.

La discapcitat com a estat civil

Les mesures constaran al registre civil però ja no es modifica l’estat civil (la discapacitat no és cap estat civil)

Majors d’edat discapacitats

també tenen capacitat jurídica però poden tenir dificultats o impediments per a poder-la exercir

Preferencia mesures

les mesures previstes per la mateixa persona (mandats o poders preventius, autotutela) que s’han d’aplicar amb preferència a les legals (curatela)

Poders o mandats preventius

La mateixa persona designa a una altra per tal que l’ajudi i li doni suport en l’exercici de la seva capacitat i pot determinar en quins casos i sota quines instruccions i fins i tot que en sigui la seva representant, especialment per quan la persona ja no pugui actuar de cap manera per sí sola. Però la representació pot donar-se només per a actes concrets i no ser general.

Com entren en vigor els poders preventius

Es constitueix o entra en vigor notarialment (acta de notorietat) amb l’acreditació (si

cal amb informe pericial) de les circumstàncies de discapacitat previstes per la

persona.

Si la persona no ha previst res

Se li apliquen supletòriament les normes de la curatel

Autocuratela

mateix discapacitat també pot haver previst anteriorment al curador

Funcions bàsiques curador

ajudar la persona actuar jurídicament i prendre les seves decisions i quan això no sigui possible tindrà funcions de representant de la persona.

Configuració curatela

No es configura com a representació legal general de la persona

Curator amb persona discapacitada

Té el deure de mantenir contacte

Revisió mesura

Com a màxim cada 3 anys

Si tens funcions representatives

ha de fer inventari

Guarda de fet

Mentre aquestes mesures de suport no s’hagin establert mesura informal, molt habitual a la pràctica i amb gent gran, que pot actualment designar-se judicialment –per autoritzar a fer actes d’administració ordinària com demanar prestacions o pensions i que, fins i tot, pot tenir funcions representatives.

Defensor judicial

Quan la necessitat de suport sigui puntual

Projecte de refroma

Deespareix la tutela, només per a menors

Assistència i funcions

Es configura com a mesura general de suport. Funcions: acompanyament, cooperació i representació

Com es configuren les funcions representatives

de manera restricitva

Salvaguardes

No hi ha un llistat tancat d’actes que requereixin autorització judicial, pot ser diferent en cada cas concret i previst per la mateixa persona.

Òrgan de supervisió

control constituït per altres persones que controlen el funcionament de la mesura de suport i poden també autoritzar la realització d’actes.

En el dret adminstratiu

es parla també de persones amb discapacitat però està regulada segons el grau d’afectació que tingui la persona sobre les seves capacitats físiques o intel·lectuals i pot donar origen a ajuts com els previstos per la dependència o, per exemple, a un règim jurídic específic per l’accés a l’administració pública.

Àmbit laboral

la discapacitat se sol qualificar com a incapacitat i fa referència només a la manca de capacitat per a treballar

Drets de la personalitat

conjunt de drets reconeguts a tota persona i que van annexes a la seva mateixa condició; existeixen per a la protecció de la persona en els seus aspectes físics, morals (espirituals, dignitat, intel·lectuals) més essencials i que en garanteixen formalment el seu lliure desenvolupament.

Caracteristicas drets de la personalitat

1) Inherents a la persona

2) absoluts, oposables davant de tothom

3)Extrapatrimonials

4) Intrasmissibles

5) irrenunciables

6) Inexpropiables

7) Imprescriptibles

Modalitats de tutela

Reconeixement constitucional, eficacia directa, reserva de llei, llei organica i tmabe eficacia horitzontal

Protecció penal de drets de personalitat

Les conductes que atempten més greument contra aquests drets estant tipificades penalment com a delictes

Protecció civil de drets de personalitat

aplicació a les relacions entre particulars en tots els àmbits, no discriminació i respecte a intimitat i dignitat

Relació jurídica

expressa un vincle jurídic entre les parts de la relació i n’organitza els drets existents

Dret subjectiu

situació de poder jurídic compost per una sèrie o grup de facultats agrupades unitàriament que pertanyen al seu titular (exclusivament), el qual té l’arbitri de fer-les servir (exercir) en el seu propi interès i de la seva defensa jurídica(acció o pretensió).

Dret potestatius

possibilitats d’actuació atribuïdes a una persona que formen part d’un determinat dret subjectiu bé com a explicació (definició) del mateix dret subjectiucom a suma de facultats (disposar, excloure...) o fins i tot en una determinada posició jurídica.

Facultat

pensant en l’exercici d’un dret que l’ordenament reconeix però que no és obligatori utilitzar

Potestat

s’usa de manera diferent fent referència a un dret-deure que incorpora la voluntat de l’obligat: inclou també un poder jurídic atribuït a una persona però mitjançant el qual no es realitza el seu propi interès sinó que té aquesta potestat per a exercir-la en favor de terceres persones com són els fills o persones sotmeses a tutela o a curatela.

Pretensió

exercici del dret mitjançant la reclamació de la conducta deguda per una altra persona, quan es fa judicialment ho coneixem com a acció; acció judicial; però aquest exercici de reclamació també pot ser extrajudi

Deures jurídics

en tota RJ si existeixen drets hauran d’existir també deures jurídics, és a dir, la necessitat i obligatorietat jurídica amb la que es troba una de les parts de la RJ, comporta la subjecció a responsabilitat en cas d’incompliment, els deures jurídics poden estar també imposats directament per la llei

Drets subjectius absoluts

eficàcia erga omnes: propietat, drets reals, drets de la personalitat. Aquests drets tenen eficàcia davant de tothom, tota la comunitat té el deure de respectar-los i podem exigir el seu respecte i compliment a tothom, sense necessitat d’haver contractat abans amb cap altra persona

Drets subjectius relatius

només tenen eficàcia respecte de la persona amb la que haguem contractat o amb la que estiguem obligats segons la llei i, per tant, només poden ser exigits o reclamats a aquesta persona.

art 1257 CCEsp

dient que el contracte només produeix efectes entre les parts que els atorguen. Hi afegeix però els hereus ja que els deutes no s’extingeixen per causa de mort i es poden transmetre per successió als hereus i també hi afegeix les possibles estipulacions a favor de tercers

Adquisició originaria dels drets subjectius

la persona crea l’objecte i en crear-lo adquireix el dret de propietat sobre aquest object

Adquisició derivativa dels dets subjectius

s’adquireixen sempre per transmissió ja que el dret que ja existia algú el transmet a favor d’alguna altra persona

Pèrdua dets subjectius

es produeix per fets o actes d’extinció del dret: per destrucció del bé, per renúncia al dret, pel del temps; per fets o actes jurídics: mort titular, abandonament. També pèrdua per transmissió derivativa.

Dret real

dret subjectiu de caràcter absolut que representa la dominació, total (propietat) o parcial (drets reals), de les persones sobre les coses.

Concepte de dret de crèdit

dret subjectiu de caràcter relatiu (o personal) que representa

la obligatorietat d’un determinada conducta d’una persona (l’objecte ésuna conducta).

Caracteristiques de dret de crèdit

Efecte obligacional, naturalesa persona i caràcter relatiu

Diferencies

1) l’eficàcia absoluta dels drets reals i de l’eficàcia merament personal dels drets de crèdit

2) Diferencies en la seva regulació concreta

Sistema adquisició i transmissió drets reals

a propietat es transmeten mitjançant un contracte i un mode

Sistema adquisició i transmissió drets de credit

es creen bàsicament realitzant un contracte i es transmeten també realitzant necessàriament un altre contracte.

Forma drets de crèdit

regeix com a norma general la llibertat de forma, en asos en què sí que es requereix una determinada forma, tot i que caldrà distingir entre el requisit de forma com a requisit de validesa i requisit d’eficàcia

Forma drets reals

requereixen escriptura pública

Constància drets reals

s’inscriuen al Registre de la propietat (regulat per la Llei hipotecària) per aconseguir la seva plena eficàcia ja que han de tenir eficàcia “erga omnes” i en algun lloc n’hem de poder tenir constància

Constància drets de crèdit

no tenen accés al Registre de la propietat, no s’hi inscriuen

Prescripció extintiva

provoca l’extinció de les pretensions pel seu no exercici durant un determinat període de temps i pot afectar tant als drets reals com als drets de crèdit

Usucapió

permet l’adquisició del domini (la propietat) mitjançant la possessió d’un bé durant un determinat període de temps només es pot aplicar als drets reals

Dret aplicable en drets reals

el que sigui vigent en el lloc de radicació del bé, el lloc on es trobi I aquest mateix lloc és el que determina la competència judicial (art. 52.1 LEC) per a conèixer les accions judicials que es puguin produir.

Dret aplicable en drets de crèdit

s pot determinar per acord entre les parts i, en el seu defecte, ho serà el del lloc de constitució de l’obligació, Pel que fa a la competència judicial s’aplica el criteris general de domicili del demandat

Títols valor

el dret de crèdit convertit en una cosa que es transmet seguint el sistema dels drets reals basat en la possessió del títol –que ja incorpora el dret

Caracteristiques dels títols de valor

1) Drets que no es poden exercir sense posseir el títol
2) Obligatorietat de lliurar el títol quan s’exerceix el dret.
3) Els drets només es creen (constitueixen) quan creem o generem el títol ; el títol pot ser només declaratiu (acció) o incorporar el dret per a la seva circulació i eventual execució (paquets de titulitzacióde deute)

Desincorporació

er facilitar encara més la circulació: la substitució del paper perles anotacions comptables-informàtiques (accions, obligacions, deute públic) i trencament de les tres característiques anteriors degut a la inexistència de títol.

Titols de portador

circulació total. Legitimació vinculada a la possessió,transmissió

de la possessió il·limitada.

Títols a l’orde

habilita circulació mitjançant l’endossament (transmissiófixada

en el mateix document).

Títols normatius

no admet la circulació fora del sistema de drets de

crèdit. Limita la circulació però documenta el dret (lletra no a l’ordre).